El Barça no ha tingut una gran tarda aquest diumenge al Camp Nou. El Getafe li ha plantejat un partit molt similar al de l’anada, al Coliseum Alfonso Pérez, però els de Valverde no han sabut intuir i trobar la manera de trencar una extraordinària organització ideada per Pepe Bordalás. Al Barça li ha mancat el gol, però el gol és un premi a una manera de dissenyar un partit. I avui el partit no ha estat gens brillant. La circulació de la pilota s’ha alentit i el Getafe ho ha tingut fàcil per mantenir la seva doctrina per fer precipitar els blaugrana a mesura que passaven els minuts. Aquestes són, segons El Món, les tres claus del partit:
1. El debut de Mina i proves a l’eix de la defensa
Ernesto Valverde ha decidit no forçar Piqué, tocat des del partit d’ara fa una setmana davant l’Espanyol, i ha fet debutar Yerry Mina com a titular en un eix de la defensa estrany i mai abans utilitzat. Lucas Digne ja havia ocupat la posició de central esquerre en dues ocasions i en partits intranscendents, un fet que ha facilitat l’elecció del francès per acompanyar el colombià al centre de la defensa blaugrana. Ambdós han estat poc exigits, però certs contraatacs del conjunt madrileny han posat de relleu la manca d’entesa entre ells, conseqüència de les poques sessions d’entrenament del nou central barcelonista i de la necessitat de tenir un llarg temps d’adaptació, sobretot al costat de qui seran els seus companys habituals: Piqué, Umtiti o Vermaelen. La voluntat de fer-ho tot bé i no cometre errors ha fet que Mina no es compliqués en la sortida de pilota. Passades curtes i sense risc i molt poques conduccions, la seva gran especialitat. Temps.
2. Poca participació de Coutinho
Aquest diumenge, Coutinho ha ocupat el lloc d’Andrés Iniesta. El brasiler ha format amb Sergio Busquets i Rakitic al mig del camp, concretament en la posició d’interior esquerre, però aquesta vegada ha estat menys participaciu que en els darrers partits, on ha partit des de posicions més ofensives, ja sigui a la dreta, com a l’esquerra. Coutinho ha tocat pilotes, però ha estat mancat d’idees per tal de superar la defensa ben posicionada del Getafe. Poc combinatiu i poc desequilibrant, fins que a la segona part ha decidit buscar la porteria des de la llarga distància. Un cop substituït i amb Iniesta sobre la gespa, el Barça ha trobat més solucions, però ha topat contínuament contra el plantejament de Bordalás.
3. La tensió de Dembélé
Ousmane Dembélé ha tornat a jugar aquest diumenge, després de la lesió produïda davant la Reial Societat a mitjans de gener. El francès ha entrat amb ganes de desequilibrar, de trencar les línies d’un equip molt ben situat sobre la gespa, però se l’ha vist nerviós i precipitat. Dembélé no ha estat bé. No ha llegit correctament els moviments dels seus companys, ha interpretat erràticament els desdoblaments de Sergi Roberto per la seva banda i ha marejat massa la pilota en un partit que necessitava una ràpida circulació. Li segueix faltant molta adaptació i una lectura diferent dels enfrontaments en els quals el rival es planta i disposa l’autobús a la frontal de l’àrea.
