Món Esport
Les tres claus de l’Osasuna 0-3 Barça
André Gomes, en una acció al Sadar. | EFE

El Barça s’ha retrobat amb la seva millor versió al Sadar, en un sempre complicat estadi navarrès -encara més en èpoques de fred- i davant un equip que ha decidit enfrontar-se als blaugrana amb la lliçó apresa, després de comprovar les dificultats dels barcelonistes davant conjunts ben plantats al seu propi de terreny de joc i tancats en els primers metres de gespa. Des de l’inici de temporada, amb el Barça avesat a un futbol menys posicional i més directe, l’equip de Luis Enrique s’havia trobat amb greus problemes per obrir defenses enrocades i havia patit moments d’ansietat davant equips amb poca voluntat ofensiva, com l’Alabès, l’Atlètic de Madrid, el Granada o el Màlaga. Davant tots aquests conjunts, i després de comprovar l’efectivitat de les transicions ràpides contra equips amb menys solidesa defensiva i prou valents per obrir el camp, el Barça s’estancava en la recerca del joc de posició, poc usat i un pèl rovellat des dels mesos finals de la temporada passada. Amb la voluntat de recuperar-lo, i aconseguint-ho en els darrers dos partits i mig -sobretot a partir de la tornada d’Iniesta-, l’equip culer s’ha trobat còmode a Pamplona i n’ha tret una solvent victòria que obliga a extreure’n conclusions positives. Per a El Món, aquestes són les tres claus:

1. El mig del camp torna a existir

No és casualitat que Sergio Busquets torni a estar a un gran nivell. Després de les plantofades rebudes en partits on el tècnic no l’envoltava amb els seus homes de confiança, el de Badia ha recobrat l’autoestima i la bona línia de rendiment en el moment en el qual Luis Enrique ha volgut recuperar l’essència del joc i ha tornat a confiar en el futbol de posició. Sergio, amb Iniesta i Messi als seus costats, és el millor pivot del planeta i, aquest dissabte ho ha tornat a demostrar. Després de l’exhibició al clàssic, sobretot en una segona part on l’entrada d’Iniesta ho va posar tot al seu lloc, el ‘5’ s’ha alliberat de les tensions i ha tornat a ser el que tothom recorda, el de la millor època de joc barcelonista. Això va en la dinàmica de l’equip, que ha recuperat l’estil amb les línies separades per pocs metres, amb els tres creadors de joc buscant-se i trobant-se, amb la paciència necessària per esquinçar les defenses rivals, amb una circulació de pilota ràpida i a un o dos tocs i amb la desacceleració que Luis Enrique va admetre que es produïa en diversos moments per la verticalitat del trident. Sense Neymar Jr, precisament l’home més vertical dels onze habituals, el Barça ha recuperat sensacions i ha completat un monòleg -80% de possessió- amb el qual s’hi ha sentit plenament reconegut.

 

2. Els laterals i les ocasions de gol

En el joc posicional, la feina dels laterals es converteix en imprescindible. Amb els extrems endinsant-se a la zona central i amb els interiors combinant en posicions properes al migcentre, la fluidesa del joc i les opcions de perill passen per aprofitar els espais i crear superioritats numèriques prop de l’àrea rival. Aquest dissabte, Sergi Roberto i Jordi Alba s’han convertit en els punyals d’Osasuna, els futbolistes que més maldecaps han dut a la defensa local amb les seves arribades a l’àrea i a la línia de fons. Més pendents de Messi, Iniesta i el mateix Luis Suárez, generador d’espais per excel·lència a través de l’arrossegament de contraris, la defensa d’Osasuna ha patit les internades dels laterals barcelonistes, que s’han acabat convertint en decisives per l’esdevenir del resultat. Els dos primers gols han arribat després d’una obertura a l’esquerra per l’arribada en velocitat de Jordi Alba. El de L’Hospitalet ha sorprès els defensors, fixats en les opcions de xut de Messi, per estripar el mur navarrès i servir en safata els gols a Luis Suárez i al mateix Leo. Sergi Roberto, amb menys encert en la centrada, també ha generat perill des de la dreta. El de Reus ha estat el cinquè jugador amb més intervencions de l’enfrontament, amb 81 passades entregades i un 94% d’encert.

3. La integració d’André Gomes

No ha realitzat un partit excel·lent, ni gens vistós, però el portuguès ha entrat sense fer soroll dins la dinàmica de l’equip a Pamplona. Ha entès el joc de posició i s’hi ha adaptat amb molta facilitat, intervenint en 71 passades i un 97,2% d’encert, i fent la vida més fàcil als homes que marquen la diferència al terreny de joc. André Gomes no ha destacat, però ha completat una bona actuació col·lectiva essent útil en la construcció, en l’elaboració d’un joc gens fàcil pels qui mai l’han practicat en la seva carrera esportiva. El Barça fa circular la pilota amb una precisió i velocitat impossibles de seguir, sobretot en les primeres oportunitats, per als novells, un fet que amb Gomes no s’ha convertit en un problema. L’equip ha recuperat el seu millor futbol amb el migcampista portuguès fent de boia al costat de Busquets, Messi i Iniesta, donant-los pilotes precises i aixamplant l’espai de Sergi Roberto perquè el de Reus avancés amb confiança. Un partit més que notable per a un André Gomes que necessita seguretat i crèdit, després d’haver estat molt discutit, sobretot arran de la mala actuació davant el Reial Madrid.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa