El Barça ha fet un partit molt seriós a Ipurúa. Sense Gerard Piqué i Andrés Iniesta, descansant a la banqueta, i amb l’ensurt de Sergio Busquets a l’inici d’enfrontament que ha obligat a reformular la proposta de Luis Enrique, els blaugrana s’han imposat amb superioritat, paciència, seguretat i solvència en un estadi petit i incòmode per als conjunts que dominen i controlen el joc a través de la possessió de la pilota. El Barça ha demostrat ordre i contundència a les àrees, dues de les característiques demanades a l’equip en partits concrets com San Mamés, Vila-real o el Màlaga al Camp Nou, on les dues facetes es van veure reduïdes a la mínima expressió i on els rivals van saber-ne aprofitar les escletxes. Aquest diumenge, el lideratge indiscutible de Messi, el resorgiment de Neymar -amb gol inclòs- i la competència de les rotacions han estat clau per a la victòria convincent de l’equip barcelonista.
1. Idoneïtat de les rotacions
Luis Enrique ha cregut necessari donar descans a homes importants de l’onze habitual com Gerard Piqué i Andrés Iniesta, obligats a disputar el proper partit de Copa davant la Reial Societat al Camp Nou. Es culers arriben amb una bona renda, però hauran de certificar la classificació en un enfrontament sempre dur amb l’equip d’Eusebio Sacristán. Els seus substituts, Jérémy Mathieu i Arda Turan, als quals s’hi ha unit Denis Suárez per la lesió de Busquets, han complert amb l’exigència d’un partit tancat i aspre, de moviments veloços i pensaments pràcticament instantanis. Tot i els errors de Mathieu, fent parella amb el seu compatriota i també esquerrà Umtiti, el Barça no ha patit en excés i les ocasions clares del conjunt local han arribat amb el marcador a favor, solventades en gran part per un excels Ter Stegen, salvador en algunes clares arribades locals. Denis i Arda, tots dos en la posició d’interior, han transmès bones sensacions i han completat un partit competent, participant en la pressió, recuperant una desena de pilotes -entre els dos- i recolzant Messi i Neymar en la construcció de joc directe. D’altra banda, la lesió de Busquets ha obligat Ivan Rakitic a ocupar la posició de migcentre, una feina que ha desenvolupat amb molt encert i un gran criteri, en el qual ha estat el seu millor partit dels darrers mesos. Ha estat el segon jugador amb més pilotes recuperades i ha entès sense temps d’adaptació una de les posicions més complicades i estrictes del terreny de joc. Si hi creu, Luis Enrique pot tenir un diamant per explotar amb la lesió del seu migcentre titular.
2. L’aportació de Neymar Jr
El rendiment de Neymar Jr des de l’aturada del Nadal va en creixement. I augmenta a mesura que el brasiler participa activament en la lluita col·lectiva del seu equip, al qual li aporta frescor, desequilibri i un trencament amb tot el què són capaços d’oferir els seus companys, incloent-hi Messi. Neymar Jr és una peça antagònica a jugadors com Sergi Roberto, Jordi Alba, Ivan Rakitic, Sergio Busquets, Arda Turan o Luis Suárez, futbolistes de batalla, amb qualitat i efectivitat, però amb una gran capacitat de sacrifici per fer brillar els demés. Neymar Jr és l’elegància pura de qui és conscient que no hi ha ningú superior en qualitat tècnica. Sempre desequilibrant, el brasiler ha donat motius als culers per a somriure, essent capaç de trencar tota una defensa amb un sol moviment de cintura, d’arrossegar contraris amb les seves gambades de seixanta metres i d’eliminar rivals amb diagonals endimoniades que acaben amb una passada filtrada de Messi i una clara ocasió de gol per a l’onze. La mala fortuna, la negació davant la porteria contrària, li ha tornat a jugar una mala passada en la primera part, però al darrer minut ha pogut llepar-se les ferides amb el quart gol del Barça. L’aportació de Neymar, tot i la manca d’encert en les darreres setmanes, està ajudant l’equip a recuperar la seva millor versió.
3. L’omnipresència de Messi
Sense Andrés Iniesta i amb dos interiors de múscul i poca pausa com són Rakitic i Arda, Lionel Messi ha decidit multiplicar la seva presència al terreny de joc i convertir-se en alguna cosa més que un futbolista amb llibertat de moviments. L’avui capità ha fet exhibicions en totes les posicions ofensives en els darrers anys, però aquesta nit a Ipurúa només li ha mancat rematar una passada seva. Baixant a rebre i a construir al costat de Denis i Rakitic, Messi ha aportat pausa i electricitat quan el partit requeria una de les dues solucions, ha calmat i accelerat la circulació de pilota en moments precisos i ha liderat sense pal·liatius la bona obra del Barça en un estadi fred i tancat. Trobant-se sempre còmode, fins i tot quan ha tingut tres homes a sobre, l’argentí ha brillat amb llum pròpia tornant a posar de manifest que no existeix cap jugador com ell. Assistències meravelloses per a Suárez, Neymar i Arda, un gol exquisit d’una delicadesa extraordinària i un parell de jugades personals que han fet tremolar l’estadi basc s’han sumat a un repertori inabastable de trucs sense possibilitat de tenir imitador. Una actuació que entra en l’incalculable inventari de Lionel Messi.
