El Barça és campió de Copa, això és indiscutible. I Luis Enrique ha tancat la seva etapa amb nou títols de tretze possibles. Una altra dada inqüestionable. Però els blaugrana han tornat a representar una petita funció d’allò que ha estat la temporada. Alts i baixos, control i descontrol, estones de pilota i criteri, altres moments d’avorriment i de defugir el domini. Amb un Messi esplèndid, líder -com sempre- del vaixell blaugrana, el Barça s’ha proclamat campió per 29ena vegada en la seva història en un Vicente Calderón que també ha tancat una llarga etapa. Aquestes són, segons El Món, les tres claus de la final:

1. Paciència amb la pilota

El Barça ha fet del darrer partit de l’etapa de Luis Enrique el clar exemple de la temporada. L’equip blaugrana ha aixecat la Copa amb estones de solvència extrema, dominant l’enfrontament i no deixant opció al seu rival, però també amb estones de descontrol i de perill vitorià. L’Alabès ha tingut diverses ocasions, alguna d’elles clares, i els culers han patit en algun tram. Però en bona part del partit la possessió de la pilota ha estat altíssima i, des del primer minut, els barcelonistes han tancat el seu rival a l’àrea. Amb paciència i, en bons moments, velocitat de circulació, el Barça ha aconseguit fer forat en la defensa basca. Ara bé, l’equip ha tingut molts minuts de futbol lent i previsible. I de desconnexió. Tot i això, els tres primers gols han dut segell i ADN Barça. Tota una reivindicació en el darrer partit de Luis Enrique.

 

2. El rendiment d’André Gomes

El portuguès ha realitzat una actuació més que bona, després d’haver de complir amb la papereta de substituir Javier Mascherano pocs minuts després d’iniciar-se el partit. Gomes ha disputat, aquesta temporada, poques estones com a carriler -o lateral llarg-, però n’ha tingut prou per demostrar que el Barça pot comptar amb ell en ocasions d’emergència. Tranquil amb la pilota als peus, serè a l’hora de suportar les embestides del rival i un tro en el moment de treure la pilota disputada. El segon gol ha arribat després d’una penetració del portuguès a l’àrea i una bona assistència. Fins i tot, ha fet aixecar els afeccionats del seu seient amb eslàloms valents.

3. L’exhibició descomunal de Messi

No és cap novetat, però no per previsible ho evitarem destacar. Messi ha estat, com sempre, el futbolista més desequilibrant de la final de Copa. L’argentí ha liderat l’equip blaugrana amb una actuació sublim, digna d’un dels millors jugadors de la història, i ha demostrat que no hi ha ningú més capacitat que ell per dominar el món del futbol. El ’10’ ha participat en els tres gols, amb perles de gran valor. En el primer, ha trenat una combinació marca de la casa amb Neymar Jr que ha acabat al fons de la xarxa després d’un xut col·locat. En el segon, s’ha desfet de tothom abans d’assistir André Gomes i que el portuguès regalés el gol a Neymar Jr. I en el tercer, com també acostuma a fer, ha marxat de mig equip vitorià per deixar la pilota a peus de Paco Alcácer, que no ha perdonat. El de sempre ha tornat a aparèixer. I en una nova final. Un títol més per a Messi.



Nou comentari