Lenglet celebra el seu gol contra la Cultural Leonesa.
Lenglet celebra el seu gol contra la Cultural Leonesa. | EFE

Clément Lenglet va arribar a Barcelona sense fer massa soroll. L’allargada ombra de Gerard Piqué i Samuel Umtiti, a priori els dos centrals que havien de sostenir el Barça durant la majoria de partits transcendentals, li permetia començar el curs com amb paciència, sense la pressió del nouvingut que es veu obligat a complir des del primer dia. “Vull guanyar títols i crec que estic en el millor club per aconseguir-ho. I també vull jugar, però estic per aprendre, jugar minuts i guanyar títols”. Aprendre i jugar minuts. Dos passos fonamentals que necessiten tots els jugadors abans d’aixecar cap títol. 

 

El preu que va pagar el Barça per Lenglet (35,9 milions, la seva clàusula al Sevilla) no és cap regal, però veient les quantitats que s’han pagat en els últims mesos per centrals, és un preu força raonable. El Liverpool va invertir 78,8 milions en Virgil van Dijk. El Manchester City, 65 per Aymeric Laporte i 55,6 en John Stones. El PSG, 49,5 en David Luiz. I la llista és interminable. Lenglet, de 23 anys i 1,86 metres, venia de disputar 73 partits en les dues temporades al Sevilla i 83 en gairebé quatre a l’AS Nancy-Lorraine, club francès on va començar a despuntar. 

 

Unes xifres que confirmen que, quan va aterrar al Camp Nou, no era una promesa, ja que havia acumulat experiència en dues lligues d’alt nivell a Europa i, també, participació a competicions europees. Amb tot, Lenglet va començar el curs a la banqueta. La parella Umtiti-Piqué, malgrat disputar el Mundial de Rússia, va arrencar de titular, i no va decepcionar en els dos primers partits de Lliga: porteries a zero davant l’Alabès i el Valladolid. Lenglet va debutar en un 8-2 al Camp Nou on el Barça va mostrar alguns signes de feblesa darrere. Cap d’ells atribuïbles al jove francès, ja que va entrar al minut 65, quan l’Osca ja havia anotat els dos gols. Després de la primera aturada per seleccions, Ernesto Valverde va tornar a confiar en Umtiti de cara a la visita a Anoeta. L’ex del Lió, de fet, només va perdre la titularitat a finals de setembre, quan les molèsties que venia arrossegant al genoll el van obligar a aturar-se. I fins ara. 

 

Més enllà de l’expulsió i el gol

 

La baixa d’Umtiti va obrir les portes de la titularitat de bat a bat a Lenglet, que ha passat de la banqueta a l’onze per qüestions de necessitat. En la seva primera titularitat en Lliga, al Camp Nou contra el Girona, la seva participació va estar marcada per una desafortunada acció on va topar amb Portu. Després que l’àrbitre revisés les imatges al VAR, va decidir expulsar-lo amb vermella directa al minut 35. Un contratemps inesperat pel Barça i pel jove francès, que tenia una bona oportunitat per reivindicar-se. No ho va poder fer en la següent jornada, a Butarque, on Umtiti i Piqué no van tenir el seu millor dia. Aquell va ser el darrer partit de l’ex del Lió. 

 

Lenglet va tornar a jugar davant l’Atlètic, el 29 de setembre, i des d’aleshores només s’ha perdut un partit, a Mestalla, on Valverde va preferir optar per l’experiència de Vermaelen. La prova, però, només va durar un capítol, ja que el belga es va lesionar en l’aturada per seleccions just després del partit contra el València. De forma obligada, dues lesions van deixar via lliure a Lenglet, que ha anat creixent partit rere partit. El jove central ho ha jugat tot des d’aleshores a la Lliga i també mitja hora al partit d’anada de la Copa: va entrar al minut 61 per Cuenca i va anotar, de cap, l’únic gol del partit a Lleó. 

 

Allà va demostrar que el joc aeri és una de les seves virtuds. També ho són al sortida de pilota des de darrere i l’anticipació. El del Betis ha estat l’únic partit que el Barça ha perdut amb Lenglet, que també ha participat en tres empats (Girona, Athletic i Inter) i, per sobre de tot, nou victòries. Té especial mèrit, tenint en compte que la majoria han estat davant de rivals d’entitat: Sevilla, en dues ocasions, Supercopa d’Espanya i Lliga; PSV, Tottenham, Inter i Reial Madrid. En tots aquests partits Lenglet s’ha consagrat com un central de garanties amb nivell per jugar al Barça i una afinitat creixent amb Piqué, l’únic central que no rota perquè el context de baixes no li ho ha permès.

 

“Jugar en clubs com el Barça és molt difícil, i ara mateix estic molt content per fer-ho. Treballo per seguir millorant”, va explicar en una entrevista a Goal, on va reconèixer que encara ha de millorar en moltes facetes: “Em queda tot per aprendre. Cal progressar en tots els aspectes per ser millor. En un club així cal treballar pensant en la perfecció i jo estic lluny d’això. Intento treballar el màxim possible, escoltar els consells dels tècnics, els companys i la gent de fora que és important per mi. Vull progressar i augmentar la meva capacitat, encara que a vegades les coses surten bé i altres vegades no tant”. 

 

El dilema, per Valverde, tornarà un cop Umtiti rebi l’alta mèdica i hagi recuperat la forma física. Possiblement, a partir de la setmana vinent, quan el francès s’unirà a la dinàmica del grup. Al Wanda Metropolitano, però, Lenglet sembla partir amb avantatge, ja que al no anar convocat amb Deschamps, podrà treballar amb Piqué i el tècnic els mecanismes per intentar millorar les xifres defensives. 



Nou comentari