Aquest dijous al vespre, el Barça visita Las Palmas (21:00h, Movistar Partidazo) tres dies abans de rebre l’Atlètic de Madrid al Camp Nou, en el què serà un enfrontament decisiu per a la resolució del campionat de Lliga. El desplaçament a Gran Canària, però, convida inevitablement a pensar en el partit d’ara fa cinc mesos al feu blaugrana. Un estadi buit i un duel amb un interès nul per a bona part de la societat catalana, llançada aquell dia als carrers defensant els col·legis electorals i les urnes del referèndum d’autodeterminació del país. Aquella mateixa jornada, Las Palmas arribava a Barcelona amb una bandera espanyola brodada al pit i amb la publicació d’un comunicat expressant el seu posicionament amb la unitat d’Espanya.

El Barça va guanyar 3-0, però més de dos milions de persones no se’n van assabentar. La repressió organitzada per l’Estat i executada per la policia espanyola i la Guàrdia Civil va transformar aquella jornada en un dia històric i inoblidable que no només va sacsejar el poble i les institucions catalanes, sinó que també va tenir la seva reproducció en forma de sisme en les entranyes del club blaugrana. Les decisions preses pel president del Barça aquell 1 d’octubre van provocar la dimissió dels directius més vinculats amb el catalanisme polític: un vicepresident, Carles Vilarrubí, i un vocal, el doctor Jordi Monés.

 

Des d’aquell dia, Josep Maria Bartomeu viu més tranquil. Sense veus discrepants a la junta directiva, sobretot la de Vilarrubí, el president blaugrana segueix el seu camí al capdavant del club sense posicions crítiques, sense que ningú li porti la contrària. Però tornant a l’1-O, la decisió de disputar del partit va ser presa al vestidor. “Després de debatre-ho durant hores en una reunió de la comissió delegada [president i vicepresidents], amb Manel Arroyo participant-hi per telèfon, es va decidir no jugar”, admet a El Món un directiu present en aquella sessió extraordinària. “Però el president, quan va baixar al vestidor, va canviar d’opinió i sense consultar-nos va decidir jugar el partit a porta tancada”, explica.

“Ell ho tenia clar. L’havíem convençut. Fins i tot Gerard Piqué li va demanar que es mantingués ferm i que defensés la postura davant els jugadors”, segueix el directiu, que detalla haver trobat el central a l’ascensor que puja directament a la zona noble de la llotja. Però al vestidor, la discrepància d’opinions -gens sòlides- i la por a perdre diversos punts en la competició van fer raonar el president i modificar la primera decisió. Un fet que va obligar, també, a guardar en un calaix el comunicat de premsa redactat i preparat per enviar als mitjans de comunicació en el qual s’explicava que, en defensa del dret a decidir i de les institucions catalanes, el Barça decidia no disputar el partit de Lliga davant Las Palmas.

 

Amb Piqué i Sergi Roberto essent partidaris de suspendre’l, Busquets i Jordi Alba volent jugar-lo, amb Lionel Messi demanant engegar el televisor per informar-se de la situació i amb mitja plantilla no entenent què estava passant, l’entrenador Ernesto Valverde i el capità Andrés Iniesta van ser els encarregats de traslladar a Bartomeu l’opinió dels futbolistes professionals. La decisió final, assumida, reivindicada i reiterada com a pròpia pel president, va tancar una pàgina clau en la història del Barça.



Nou comentari