El record de Johan Cruyff és etern. El seu llegat, la seva petjada, és única al món del futbol i la gent que el coneix, els seus amics i familiars, interpreten la seva figura com quelcom comú. “Johan era molt familiar, però la família ha compartit aquest llegat tant ampli amb els aficionats del futbol, amb els cruyffistes i amb els amics”, ha explicat Joan Laporta. L’expresident ha participat, juntament amb el periodista d’El Periódico David Torras, en un acte públic organitzat per la revista Panenka a la llibreria Malpaso de Barcelona, en el qual s’ha presentat el darrer número de la publicació, dedicada monogràficament a Johan Cruyff.
Aquest proper divendres 24 de març farà un any de la mort de l’holandès, una data en la qual es recordarà -més que mai- la seva empremta com a futbolista, entrenador i teòric del futbol. “El seu llegat es pot resumir en tres aspectes”, ha manifestat Laporta. “La seva filosofia de vida, amb una gran personalitat; la manera d’entendre el futbol, amb un estil genuí de jugar i amb tots els deixebles que ha deixat, com Pep Guardiola; i la seva funció social i solidària, amb la Cruyff Foundation”. Tot i això, Laporta creu que el millor homenatge, a banda de seguir amb la seva filosofia futbolística, “hagués estat posar-li el nom a l’estadi, però aquí ja hem fet tard, els de l’Ajax se’ns han avançat. Qui té la responsabilitat de fer-ho han de trobar-li un homenatge permanent”.
L’expresident del Barça ha recordat l’època en la qual era un nen i Cruyff va aterrar a Barcelona per revolucionar el club blaugrana. Laporta ha recordat que “els de la meva generació teníem deu o onze anys i no havíem vist guanyar mai el Barça. Va arribar Johan, anàvem penúltims i aleshores no vam perdre cap partit fins que vam ser campions, amb un 0-5 al Bernabéu. Els nens de la meva edat ens pentinàvem com ell, corríem com ell, intentàvem jugar com ell. Va ser una revolució. Veure una persona que arribava amb els cabells llargs, camises de coll ample, pantalons de campana i una rossa d’escàndol, ens va marcar. Era el meu ídol”.
Joan Laporta també ha valorat la influència de la figura de Cruyff per a Catalunya: “Ell era holandès pels quatre costats. Però va entendre immediatament què passava aquí. No oblidem que va arribar en època de dictadura. Políticament què era? Ell deia que era social. Et deixava descol·locat. Ho agafava tot. Era un home molt llest. A Barcelona i a El Montanyà s’hi trobava molt bé i tots els seus amics són de la ceba. Que Johan dirigís la selecció catalana va ser una forma de retornar a la societat catalana el què la societat catalana li havia donat. Que una persona de la dimensió futbolística internacional com el Johan es mullés per la selecció catalana és d’agrair”.
L’expresident del Barça entre el 2003 i el 2010 no entén l’actual moment blaugrana sense la figura de Cruyff. Ni com a jugador, ni com entrenador, ni com assessor de la junta: “Johan té una dimensió d’artista. Quan és jugador transforma el futbol en art. Com entrenador va ser determinant, on el més important era la manera de jugar, aquell estil genuí. Va arriscar més que ningú. Tenia un punt de somiador, d’idealista. I després, no hi ha dubte, va ser l’inspirador del Barça del 2003. Poso Rijkaard perquè m’ho diu ell, poso Txiki perquè m’ho diu ell, poso Pep perquè m’ho diu ell. Va ser un gran conseller.”
Segons Laporta, el Barça avui “seria diferent sense ell. Ha aconseguit que sigui un club reconegut perquè hem guanyat, admirat perquè hem jugat el millor futbol que s’ha fet mai i estimat a tot el món. Tenim l’estil de Johan, un estil perfeccionat pels seus deixebles més directes”.
