Qui hagi passejat pel centre de Barcelona darrerament, s’haurà trobat amb una imatge ben gran de Joan Laporta –no tan gran com la de Madrid– en un dels accessos a la Fàbrica de Cervesa Moritz. De fet, molta gent que hi passa s’hi atura, mira què hi ha i, entre moltes altres coses, llegeix la frase “Estimem el Barça”, el lema que està acompanyant l’advocat barceloní durant la campanya electoral per tornar-se a convertir en president del club blaugrana.

Laporta ens rep visiblement ocupat, després d’atendre alguna trucada i prenent aire a l’àtic de l’edifici de la fàbrica cervesera, des d’on, per cert, hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona, aquella que “porta el nom del nostre club”, com diria un altre expresident. Probablement, en “Jan”, com l’anomenen els seus assessors de campanya, té un ull posat al Camp Nou, l’estadi on va tocar el cel amb Guardiola, Messi, Xavi, Rijkaard, Ronaldinho o Iniesta, entre molts altres.

No ens saluda amb una encaixada de mans –els temps actuals no ho permeten–, així que xoquem els punys i xerrem una estona abans de començar l’entrevista oficial. Des d’aquell precís instant, ens n’adonem que Laporta és Laporta. Per molt que durant els primers dies de la campanya hagi donat una imatge més moderada, en línia amb la difícil situació del club, la pancarta que va fer penjar a Madrid a pocs metres del Bernabéu ja va precedir el que copsem quan comencem a parlar amb ell.

Ens ho demostra amb el seu to i amb la facilitat i la gràcia que té per trencar el gel amb nosaltres, periodistes a qui no coneixia de res abans d’aquesta trobada. “A veure com he quedat a la foto?”, pregunta a en Jordi Borràs, i busca el resultat a la pantalla de la càmera. “No m’agraden les fotos on surto fosc, nosaltres hem de tornar l’alegria al Barça!”, exclama mentre riu. I xerrant, xerrant, fins i tot menciona, tot fent una broma i sense cap mena de problema, la discoteca Luz de Gas, aquella on s’hi va fer la famosa fotografia cobert de xampany i fumant un puro l’any 2009.

Quan arriba l’entrevista pròpiament dita, canvi de to. El seu rostre esdevé greu quan parla de la situació econòmica del club i d’altres assumptes que envolten l’actualitat blaugrana, però no deixa de tenir aquest carisma d’una persona que es nota que sap perfectament què està fent i, fins i tot i si se’m permet, que d’alguna forma és conscient que té moltes possibilitats de guanyar. Quan li preguntem per la pancarta, ens ho confirma tot: “La pancarta és Laporta. Soc el mateix de sempre”.



Més notícies

Laporta: “Em semblaria una manca de sensibilitat que Espanya jugués al Camp Nou”

L'expresident i precandidat a les eleccions del pròxim 24 de gener reivindica, en una entrevista amb El Món, que "el Barça ha de bategar al ritme del país"

Laporta, sobre la pancarta: “Té un punt d’ironia, però en cap cas de provocació”

“Vam enviar un missatge d’optimisme i de desacomplexament”, ha reivindicat el líder d’Estimem el Barça

Laporta anuncia els membres del seu equip directiu

L’expresident i aspirant a la presidència del Barça presenta els membres de l’equip que l’acompanyarà en l’intent de recuperar el tron que va ocupar del 2003 al 2010

El perquè de la pancarta de Laporta a Madrid

L’acció s’emmarca dins d’una iniciativa per promocionar la seva precandidatura arreu del territori espanyol

Nou comentari