Joan Laporta és un home directe. No té pèls a la llengua, ni tan sols quan ha de parlar dels seus millors amics. Johan Cruyff ho era, a banda d’haver estat conseller personal -i altruista- de l’expresident blaugrana, un fet que el fa ser bel·ligerant contra qui considera que li ha pogut fer mal. Aquest dilluns, El Món publicava la primera part d’una entrevista basada únicament i exclusiva a la figura de l’holandès, en una conversa que segueix amb una segona entrega, on el llegat de Cruyff i els homenatges que podria rebre entren en escena.
Johan Cruyff hauria estat un bon president del Barça?
Ell no ho volia ser, per tant, les seves raons tindria. En Johan es trobava molt a gust amb aquesta posició àulica perquè venia de ser el millor jugador del món i de ser el millor entrenador del món. Va trobar molt bé la seva posició un cop passades aquestes dues etapes de la seva vida, perquè era una posició de conseller. Àulica a l’hora d’anar inspirant i mantenint aquest model genuí de jugar a futbol que va inventar i aplicar com ningú. Ell creia que s’havia de seguir i que amb els jugadors que teníem ens donaria molts èxits. Penso que, tornant al què parlàvem al principi, no li agradava la posició de president, no era el què ell volia, preferia estar en la situació de mentor, de mestre.
Ell era conscient que era un geni?
En Johan era una persona molt propera, gens creguda, i ni li passava pel cap pensar que era un geni. Ell es divertia i se’n reia d’ell mateix. Tenia un sentit de l’humor fantàstic, fins i tot quan deia alguna d’aquelles idees boges. Ell mateix se’n reia. No tenies mai la sensació que parlaves amb un home que fos un cregut. Si parlant amb una persona et sents còmode, això ja diu molt d’aquella persona que tenia un reconeixement internacional i era un referent. En Johan et feia estar a gust. A més, escoltava molt. És un gran conversador, perquè a més de parlar i de dir coses, sabia escoltar. T’escoltava amb un interès que et feia pensar que estaves dient alguna cosa important.
Quan va ser l’última vegada que va pensar en què faria Johan Cruyff en un situació concreta?
Una de les raons penso que no se n’ha anat és perquè això ens serveix a molts per anar qüestionant-nos què faria en Johan en cada moment, en determinades situacions. Però algunes són més personals, perquè en Johan era un home que, com que teníem relació personal, s’interessava per les coses. Tenia una virtut que jo la valoro molt. Li explicaves un problema que podies tenir i passava un temps i et preguntava per aquell problema, no se n’oblidava. Tenia una memòria d’elefant i et preguntava, s’interessava per si t’havia anat bé el què t’havia dit. A més, en molts aspectes de la vida, fins i tot professionals, penso en què faria. S’arriscaria o no? Segur que sí. Crec, a més, que és important pensar en la gestió del seu llegat, perquè et permet mantenir-lo viu i tenir-lo present a l’hora de prendre una decisió. I després, per les persones que no l’hagin conegut, que sàpiguen que va existir, que va ser la època més gloriosa de la història del Barça i que, a més, va revolucionar tot un país.
Darrerament es comenta que el llegat de Cruyff és l’estil de futbol. És només això?
No, el seu llegat està format per una forma d’entendre la vida, una actitud valenta, decidida, crítica amb els forts, perquè ell era comprensiu i condescendent amb les persones que tenien certa vulnerabilitat, i era crític amb els forts. També, el seu sistema de joc estava empeltat amb la manera d’entendre la vida. Aquest estil genuí de jugar a futbol que té el Barça, que és evident que és llegat de Cruyff, que no només el té assumit pel club, sinó també per altres clubs de futbol. Ara ja intenten desvirtuar-ho i passar-ho cap al tiqui-taca. Aquest estil va fer, no només que el Barça ho guanyés tot sinó, fins i tot, que influís en la selecció espanyola per guanyar el Mundial. L’altra part del llegat és la part solidària, social, que s’ha expressat a través de la Fundació. En Johan era un home molt generós i la Fundació és l’expressió d’aquesta generositat. Aquesta és la seva consciència social. En Johan tenia aquesta idea de fer un món millor, hi participava i ho canalitzava a través de la Fundació. En llegat és personal, futbolístic i solidari.
Aquesta directiva està capacitada per mantenir el llegat de Cruyff?
El què no està és legitimada, perquè són els mateixos que li van retirar la Presidència d’Honor. Uns que han estat contraris i bel·ligerants en vida, que ara que no hi és vulguin rentar la seva consciència, potser és humà. Però com que no ho senten, tenen una manca de legitimitat evident. Estan fent quelcom a contra acord. Seria molt més lògic que qui tingués la responsabilitat de mantenir la memòria d’en Johan viva, perquè és el personatge més important de la història moderna del Barça i s’ho mereix, estigués legitimat. Els que hi ha ara estan deslegitimats per moltes coses i per aquesta també.
A l’acte de Panenka va dir que el millor homenatge hagués estat posar el seu nom a l’estadi, però que ara s’ha fet tard.
Amb això has de prendre la decisió quan manes. Penso que era una de les possibilitats que es podien contemplar. Després es diu que per què no Kubala o Messi. Kubala, en el seu moment no el van posar, perquè també era extemporani. Posar-li ara Johan Cruyff jo crec que és el que s’hauria hagut de fer, atès que era el moment oportú, igual que hi haurà un dia que l’estadi haurà de fer una referència a Messi, perquè és un d’aquests personatges que han expressat les seves virtuts, han pogut lluir i oferir a tota una sèrie de generacions de culers un futbol de somni, màgic. En Johan ho va fer no només com a futbolista, sinó com entrenador i com a inspirador del millor Barça de la història, que va ser el del 2003 al 2010 i, si ho allargues, encara dura.
I si no és el nom de l’estadi, què pot ser?
No, ara ja no. No veig com fer-ho, perquè ja hi ha un estadi que es dirà Johan Cruyff, que és el de l’Ajax. S’hauria d’haver decidit en el seu moment i segur que hagués estat ben rebut i no hauria tingut polèmica. Que no em vinguin amb romanços que no posen noms a les instal·lacions perquè fins i tot tenim un Museu que es diu com es diu, cosa que em sembla del tot impropi. Dit això, com que tenen aquest punt que no saben, ni volen rectificar, perquè són d’una mena determinada, la Presidència d’Honor també se li hauria pogut restituir. Això s’hauria pogut fer i penso que, a més, reuneix tots els requisits per ser-ho. Tota la resta, tot el que facin, tot el que diguin, com l’estàtua a la porta 14, evidentment que s’ha de fer, però no és suficient pel personatge més important de la història moderna del Barça. Per tant, ells han jugat a refredar el partit, que així s’acabarà diluint tot això. És la sensació que tinc, perquè ja ha passat un any i no han dit res. Només han intentat, a través d’un contracte, apropiar-se de la memòria d’en Johan, però no ho aconseguiran perquè la memòria és única i exclusivament de la família.
Quin contracte?
A partir d’això que han fet amb la Fundació, que ja m’està bé i crec que ho han de fer perquè els valors del Barça s’expressen d’aquesta manera. Però que no es pensin que el fet d’haver fet un contracte els dóna dret d’apropiar-se de la memòria d’en Johan.
Creu aleshores que l’estàtua és massa poc per a Cruyff?
Sí, perquè ha estat molt gran.
I pel què fa el partit amistós d’homenatge a Wembley 92, li sembla bé?
És que aquesta directiva menteix molt. Són mentiders de mena, per tant, aquí opines sobre una cosa i després no passa. Jo estic legitimat per dir-ho, perquè amb mi han mentit que s’han inflat i s’han omplert de glòria. Jo encara estic demandat per aquesta directiva i, per tant, ni rendint-se te’ls pots creure. Són mentiders. Ells tiren la pilota endavant i al juny ja no se’n recorda ningú, perquè ja estaran pendents d’una altra cosa. Però amb aquest aspecte i d’altres, perquè això fa temps que ho fan. Una directiva que pacta amb la Fiscalia per tal que condemnin el Barça per doble delicte fiscal a canvi de sortir ells alliberats, els que són els culpables i han pres la decisió, és vergonyós. Vaja, si encara hi ha gent que se’ls creu, que s’ho faci mirar, perquè no paren de mentir. Van mentir amb els meus comptes, van mentir amb el cas Neymar, van mentir amb Qatar, ha estat un continu, mentida rere mentida. I encara han tingut sort que l’equip ha anat guanyant, perquè jo crec que ja serien fora fa anys.
De totes les frases conegudes de Cruyff, amb quina es queda? Quina és la què més li agrada?
Home, aquesta d”un palomo no hace verano’ és molt bona. Hi havia ‘en un momento dado’, que també ho deia. M’agraden totes. En Johan era una font d’inspiració i, com que a vegades parlava d’aquesta manera que no s’entenia ni ell mateix, volia dir una cosa i en deia una altra. Però era en Johan i la frase feia fortuna. A mi m’agraden totes. A més, tampoc m’agrada quan em diuen que defineixi en Johan amb dues paraules. No puc, no m’atreveixo. Em nego a fer-ho perquè sembla com una manera de fer un epitafi. Seria acabar. Prefereixo tenir-lo present i mantenir-lo viu, més que resumir-lo amb dues frases. M’agrada més així, aquest magma que ha generat.
Per sentir l’entrevista, us deixem l’àudio d’aquesta segona part:
