Lionel Messi arribava al Sánchez Pizjuán després de deu dies de descans. Les molèsties als isquiotibials van impedir-li -i potser li van fer un favor- ajudar la selecció argentina en els partits amistosos davant Itàlia i Espanya. Pendents de la Roma, el proper dimecres al Camp Nou, Ernesto Valverde i el mateix Messi han decidit iniciar el partit amb el millor jugador del món a la banqueta, amb la Lliga pràcticament sentenciada i amb la voluntat que l’home més desequilibrant del planeta arribi a la Champions League plenament recuperat. I deu ni do quina reaparició.
El Barça no és el mateix equip si juga Messi o si no juga. L’argentí li dona una enorme quantitat de virtuts al conjunt culer. Per ell circulen totes les jugades d’atac i, amb el ’10’ a la gespa, l’equip se sent segur i molt més còmode en la fase de construcció. Els seus companys saben que, només amb la simple presència de l’astre, els partits de futbol agafen una altra dimensió. Els rivals centren totes les mirades i gran part dels esforços a evitar que Messi rebi còmodament la pilota i pugui maniobrar a la seva voluntat, un fet que permet els futbolistes blaugrana sentir-se alliberats i moure’s amb més desimboltura pel terreny de joc.
En la primera part al Pizjuán, el Sevilla ha pressionat la sortida de pilota d’un equip que s’ha trobat coix. Sense Sergio Busquets, ni Messi, el Barça no ha estat precís i la circulació no ha estat gens fluïda. Ni tant sols Iniesta ha estat capaç de posar calma en un enfrontament de tensió i d’un ritme molt alt. Els atacants s’han sentit orfes, sense un líder que els dibuixés cada una de les jugades ofensives i els generés els espais suficients per arribar a la porteria contrària amb claredat.
La seva entrada al camp ha fet començar un nou partit. Amb dos a zero, però un duel diferent de mitja hora de durada. En les dues primeres pilotes, Messi ja ha canviat la dinàmica de l’enfrontament. Dues accions ràpides, desequilibrant la defensa local, han provocat dues oportunitats claríssimes del Barça i han posat la por al cos a un Sevilla que ha acabat lamentant la participació de l’argentí.
El Barça no ha millorat gens, sobretot en defensa. Ni tan sols l’entrada de Messi ha arreglat els desperfectes provocats per una mala gestió, contundència i concentració defensiva. El Sevilla n’ha pogut fer quatre o cinc, però el ’10’ blaugrana ha estat altra vegada decisiu en atac. Després d’una gran jugada personal dins l’àrea, Messi ha provocat el còrner que ha finalitzat amb gol de Suárez i, un minut després, amb el Sevilla desconcertat, el crack argentí ha empatat el partit amb un golàs des de fora l’àrea. Lionel Messi ha tornat a ser l’ànima del Barça i qui ha salvat, de nou, la ratxa d’imbatibilitat a la Lliga.
