La Juventus, l’equip més italià que hi ha, amb les seves virtuts i els seus defectes, defensivament un bloc excels, ha deixat en res l’intent de remuntada del Barça. Ni un sol gol l’hi ha pogut fer el conjunt blaugrana a la Juve en 180 minuts. Amb això ja està tot dit. Buffon, 39 anys, no ha patit de veritat en cap moment davant la temible tripleta barcelonista, i no és una dada menor. Són gent experta, solvent, compenetrada, i que fan de la rereguarda un cant a la capacitat defensiva. No és estrany que només hagin rebut dos gols en tota la Champions League. És la teranyina més potent del continent. El Barça diu adéu a Europa.
El Camp Nou ha acabat aplaudint els seus jugadors, amb càntics més nostàlgics que de present, com qui accepta un final d’etapa i demana canvis que no pas qui aprova aquesta temporada. “More than a club”, deia el mosaic global que lluïa la graderia, però el més que un club no té sentit si al camp no es rendeix. El Barça ho ha intentat de totes les maneres, s’hi ha deixat la pell, tot i que el final de cicle i la falta d’idees des de la banqueta s’han fet evidents.
En una primera part dominada pel Barça, però sense grans ocasions, l’equip català hi ha posat esforç i joc sense que la Juve se sentís gaire atemorida. Només una rematada de Messi desviada ha creat certa inquietud al conjunt italià, molt ferm amb el seu 4-4-2 i una línia defensiva feta a base d’anys i efectivitat, més Dani Alves. Han nascut per defensar, coneixen l’ofici i l’executen gairebé a la perfecció. Va en l’ADN de l’entitat. Igual que qui fitxa pel Barça sap que mirarà endavant, qui recala a la Juve interioritza que morirà defensant.
Davant 96.270 espectadors, el Barça ha tingut les oportunitats més clares, de Messi, Alba, Sergi Roberto, però en cap cas han fet intervenir Buffon. El veterà porter, que encara no té cap Copa d’Europa al seu palmarès, les ha vist a venir, però ha tingut una nit relativament tranquil·la. Luis Enrique, pel seu cantó, no ha ofert cap efecte sorpresa com contra el PSG. No era garantia d’èxit fer-ho, però Neymar s’ha vist col·lapsat per Dani Alves –amic seu, més per una qüestió psicològica que futbolística-, per més que no hagi firmat un mal partit. El cas és que mai hi ha hagut la sensació que el Barça pogués posar en dificultats la Juve. La gran Juve, un concepte de joc que no tindria cabuda a Barcelona però que mana a Itàlia i ho vol fer a Europa.
