El Bernabéu s’ha convertit en la República del Barça. Visita a Chamartín és sinònim de victòria pels blaugranes, avui per 0-3 gràcies als gols de Suárez, Leo Messi i Aleix Vidal. L’argentí és el màxim exponent d’una tirania futbolística que amarga Espanya els darrers 10 anys. Ja van tres clàssics consecutius i ha tornat a celebrar la pulga un gol amb la cantonada culer del coliseu blanc, imatge icònica i àmpliament repetida durant la seva carrera, conscient de la importància del seu gol. El Madrid està fora de la lluita per la Lliga. 14 punts separen Barça i Madrid a la classificació i els madridistes marxen a les festes de Nadal amb el cap cot i dient adéu amb la mà al cada cop més allunyat líder de la Lliga.
Las mocitas madrileñas fa anys que no van “alegres ni risueñas” per veure “a su Madrid” quan toca Clàssic a Concha Espina. El Barça s’ha convertit en el gran suplici blanc: el Tio Pepe no destapa l’ampolla i “la Diosa Cibeles” no arrenca cap somriure quan veu aparèixer 11 jugadors vestits de blaugrana. Un gol de Luis Suárez al minut 10 de la segona part ha començat a descavalcar el Madrid de la lluita per la Lliga. L’uruguaià ha completat una gran jugada col·lectiva iniciada per Busquets, conduïda per Rakitic, prolongada per Roberto i finalitzada pel matador charrúa.
Havia començat contemplatiu el Barça, esperant el Madrid, més necessitat i incisiu, patint les envestides de Cristiano, perillós per la banda de Sergi Roberto, aturat sempre per Gerard Piqué. Ha anotat el portuguès a la sortida d’un corner però Sánchez Martínez ha encertat anul·lant la rematada per fora de joc. Ha patit el Barça davant les escomeses blanques i ha anat adormint el partit un cop ha recuperat la pilota, sense perill i adormint el ritme del partit, abandonat a les incursions d’Iniesta i a les genialitats de Messi.
Una passada deliciosa de l’argentí ha desembocat en la primera oportunitat clàssica pel Barça. Des del cantó dret l’argentí ha connectat una paràbola tèbia en rosca que ha arribat a peus de Paulinho. El brasiler, l’home amb més perill del Barça a la primera meitat, ha estat a punt d’inaugurar el marcador i ha obligat a Keylor Navas a lluir-se per evitar el primer gol blaugrana. Més tard ha tornat la connexió argentina-brasilera i amb un cop de cap, Keylor ha tornat a intervenir. Han estat les dues grans aproximacions del Barça, neutralitzades per un cop de cap de Benzema al pal i una intervenció de Ter Stegen a xut de Cristiano Ronaldo.
La segona part ha suposat un canvi radical a les files blaugranes: una exhibició futbolística que ha acabat amb un 0-3 gloriós. El gol de Suárez ha estat l’inici d’un vendaval futbolístic que ha continuat amb el 0-2 de Messi. Suárez ha errat un 1 contra 1 amb Keylor Navas però el refús l’ha enganxat ell mateix per estavellar-la al pal. Ha continuat viva la jugada i Messi ha rematat amb el cap, bola intervinguda per una gran aturada de Carvajal. El cuir ha acabat al fons de la xarxa però Sánchez Martínez havia indicat penal i expulsió del lateral blanc. L’argentí ha executat com el més sanguinari dels botxins i ha posat punt final al partit i a la Lliga.
El Barça ha concretat una segona part magnífica. Actuació estel·lar del conjunt blaugrana a un dels seus camps favorits. Els jugadors sabien que una victòria a Chamartín suposava un cop gairebé definitiu a la competició i el llaç l’ha posat Aleix Vidal, a l’últim minut, rematant una passada de la mort i posant el 0-3, resultat històric que col·loca al Barça a 14 punts dels blancs. El Barça ha guanyat 7 dels últims nou clàssics al Bernabéu. Ha estat el Madrid qui ha acabat fent el passadís futbolístic al Barça, que arrossega una hegemonia històrica al Bernabéu a l’última dècada, que ha guanyat i ho ha fet amb solvència, per rescabalar-se de la derrota a la Supercopa i per convertir-se en un líder intractable. El Barça ha convertit el Santiago Bernabéu en la seva república.
