L’Espai Barça comença a agafar forma. Després del referèndum celebrat el 2014, la selecció dels despatxos d’arquitectes que duran a terme la construcció del Camp Nou i el Palau Blaugrana i l’exposició de les maquetes definitives per tot Catalunya, el club ha fet públic ara el projecte de modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que, després de diversos canvis, haurà de presentar oficialment a l’Ajuntament de Barcelona per ser aprovat en ple municipal.
Aquest MPGM, difós la setmana passada amb el consentiment del consistori, conté, a banda de les xifres tècniques de la construcció de l’estadi i el nou Palau, una forta reurbanització de l’entorn i, per tant, del barri de Les Corts. El Barça té la intenció de modificar 27,5 hectàrees amb un cost no previst inicialment d’uns 28 milions d’euros, un fet que fa augmentar el pressupost fins als 628 milions abans d’haver començat a fer cap obra, però que assegura al club nous ingressos per l’explotació de les noves construccions: oficines i un hotel. És a dir, el Barça s’ha ofert a gastar diners per urbanitzar el barri a canvi que l’Ajuntament aprovi l’aixecament d’oficines i l’obertura d’un hotel, ambdós edificis propietat de l’entitat blaugrana.
Aquestes modificacions a Les Corts, vistes de manera positiva pel consistori, afectarien els cinc carrers que envolten la zona (Travessera de Les Corts, Arístides Maillol, Joan XXIII, la Maternitat i Dr. Marañón), que patirien canvis significatius al traçat i a les voreres i que veurien augmentades les zones públiques i verdes del seu entorn.
Després de la presentació de l’MPGM i de la resposta positiva, però exigent, de l’executiva de Colau, és el Barça ara qui ha de tornar a fer passes que l’apropin a l’Ajuntament. La regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, ja va fer arribar al club la petició d’augmentar zones públiques i verdes i de disminuir les dimensions de l’hotel, una demanda que l’equip de l’Espai Barça ja està analitzant. Des de l’entitat barcelonista, els responsables segueixent essent molt optimistes i valoren amb satisfacció l’acollida que ha tingut la primera proposta d’MPGM tant en el teixit veïnal com en el mateix Ajuntament.
De fet, tant el consistori com el club creuen que el projecte té dues grans bondats. En primer lloc, la implicació del Barça en la remodelació de l’entorn de Les Corts; això sí, a canvi de sòl per usos terciaris (oficines i hotel). I en segon terme, el procediment seguit pel club en la presentació i aprovació de l’Espai Barça. L’entitat blaugrana ha treballat la proposta amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’ha compartida amb les associacions de veïns i l’ha analitzada amb l’Ajuntament abans de fer-la pública, un procés que ha tingut en compte la col·laboració social.
El projecte Foster, frenat pels habitatges
La gran diferència entre el projecte actual i el proposat per la junta de Joan Laporta és la requalificació del Miniestadi. L’ús de la zona, actualment destinada a la construcció del Nou Palau Blaugrana, no va agradar al teixit veïnal i fou el motiu pel qual l’estadi de Norman Foster no va tirar endavant. Maria Elena Fort, exdirectiva del Barça en aquella època, explica a El Món que “en essència, nosaltres ja teníem l’obertura de l’entorn i les zones verdes. L’única diferència és que al Mini s’hi havien de fer habitatges i els veïns ho van desaprovar. Va ser l’única oposició que vam tenir”. La mateixa Fort assegura que, entre els anys 2008 i 2009, es van celebrar un mínim de quatre sessions informatives entre l’Ajuntament de Barcelona, el Barça i les associacions de veïns, sense un acord ferm entre les parts.
