Si aquest partit s’hagués jugat a Anglaterra, el resultat final hauria estat 1-2. Allà ja s’ha instaurat l’ull de falcó per als gols fantasma, aquells que generen dubtes de si la pilota ha creuat totalment la línia o no. Així que el Barça, tot i el seu pobre rendiment avui al Villamarín, s’ha vist greument perjudicat i no ha pujat al marcador una rematada que clarament ha sigut gol. En aquest cas, però, el cuir ha entrat i de molt -ben bé un metre- dins la porteria. La tecnologia hagués evitat l’error arbitral, malgrat que sense ull de falcó el col·legiat i sobretot l’assistent també ho haurien d’haver vist. Finalment, la diana de Suárez al 89 ha salvat un punt per un conjunt que aquest matí ha semblat que no vol guanyar la Lliga.
En una primera part molt irregular, amb les revolucions baixes, el Barça ha tingut pèrdues greus no aprofitades pels bètics i no ha aconseguit acabar de dominar el partit. L’equip local, sense fer res de l’altre món, amb pressió alta a estones, ha arribat amb cert perill a l’àrea de Ter Stegen. Els de Luis Enrique han gaudit de l’ocasió més clara, en una passada de Messi que Neymar –el més actiu de tots- no ha concretat davant Adán, però ha estat l’excepció. També Arda s’ha pogut plantar sol contra el porter madrileny però s’ha deixat la pilota enrere, en una bona fotografia del que han estat els primers 45 minuts blaugranes: poca intensitat i joc bastant insubstancial.
La segona part encara ha començat pitjor, amb un Barça descol·locat i gairebé passiu. El Betis s’ha estirat una mica més i a base d’esforç i empenta ha acorralat els barcelonistes, primer salvats per un pal i un travesser i després castigats amb justícia amb un gol d’Alegría. Era el minut 74 i aleshores, de cop, corre-m’hi tots i tot ha canviat: l’actitud, els uns contra uns… però ja era tard. El Barça havia dormit més d’una hora, amb un mig del camp inèdit –Rakitic, Denis i Arda- que ha naufragat, pensant potser que la victòria cauria per si sola. Per això quan Suárez ha empatat, Luis Enrique –normalment expressiu a la banqueta- ni s’ha immutat i no ho ha celebrat. Estava enfadat, molt enfadat, era una evidència.
El Barça torna de Sevilla amb la Lliga una mica més complicada, primer pel seu mal partit –un dels pitjors de l’era de l’asturià- i segon perquè a la Lliga espanyola encara no s’ha incorporat l’ull de falcó. Era gol i punt. No era una qüestió d’interpretació, que això potser sí que mataria la salsa del futbol, segons els puristes. Però la salsa autèntica és el bon joc i l’ambició i avui el Barça no ha tingut ni una cosa ni l’altra.
