Una de les imatges més representatives del Barça-Liverpool és la que han protagonitzat, just abans del descans, Messi i Suárez. Els dos atacants del conjunt blaugrana s’han sincronitzat per descansar, recolzant-se sobre els seus genolls, intentant agafar aire, exhaustos, després d’uns primers 45 minuts que no han tingut treva. Que el Liverpool sortiria a buscar la velocitat no ha estat cap sorpresa, però el que sí que ha desconcertat a molts ha estat el plantejament del Barça, que ha començat les semifinals de la Champions jugant-li al Liverpool amb una de les seves armes: amb el contraatac com a bandera. En el partit, fins ara, més important de la temporada, Ernesto Valverde se l’ha jugat amb la proposta, segurament, més irreconeixible de tot el curs. El tècnic blaugrana ha estat molt valent, però aquest cop, jugar amb foc contra un rival que és pura gasolina li ha donat un resultat excel·lent (3-0).
L’alineació del tècnic ha estat un primer gran indicador: Arthur suplent i Vidal titular. Sobre la titularitat del xilè, poc a dir: s’ho ha merescut després dels últims grans partits que ha fet. De menys a més l’exjugador del Bayern Munic i la Juventus en una temporada on s’ha reivindicat davant d’una grada crítica amb el seu fitxatge a l’estiu. Malgrat tot, la suplència del brasiler ha costat més d’entendre, especialment abans de veure el partit. Valverde ha volgut sacrificar el jove migcampista perquè el Barça sortís a buscar constantment pilotes llargues i verticals, atacant l’esquena de Suárez. La consigna ha estat clara. El Barça ha renunciat a dominar en estàtic, com acostuma a fer, i ha volgut verticalitzar el joc amb pilotades que no el desordenessin en defensa. Pur rock’n’roll contra un tècnic a qui l’apassiona aquest estil. Haver doblegat el Liverpool de Klopp amb la seva arma preferida, en cert sentit, té un punt de poesia prou atractiu. Si l’anada de la semifinal no ha tingut pausa és perquè el Barça no ho ha volgut en cap moment.
En aquest pla de partit que ha volgut el tècnic blaugrana, Vidal encaixa més per la lluita, la capacitat de treball i també el dinamisme d’àrea a àrea. Infatigable el xilè, que ha estat providencial evitant una rematada franca de Sané al minut 96. Ha estat la segona titularitat de l’exjugador del Bayern i la Juventus a la Champions (fins ara només havia sortit d’inici contra el PSV). Un escenari que afavoreix al xilè, però on el Barça pateix de valent. Quan gairebé tothom demanava més prudència i calma, Valverde ha seguit prescindint d’una peça fins ara indispensable al mig del camp. El tècnic ha preferit córrer a controlar, i aquí el brasiler hi té poc a dir. De fet, ni l’ha enviat a escalfar. Ni les peticions de Messi a Ter Stegen de pausar el joc han obtingut resultat. Si al principi semblava que el Barça verticalitzava el joc per la pressió del Liverpool, el pas dels minuts ha demostrat que era un pla del tècnic, segurament l’única persona de tot l’estadi que no ha volgut veure Arthur. Fins ara, en tots els partits importants, el tècnic blaugrana havia apostat d’inici pel brasiler, i quan el seu físic avisava de cansament, aleshores donava entrada al xilè. Aquest cop, el plantejament ha estat radicalment oposat. “S’ha imposat per jerarquia i condicions físiques. Té experiència en aquest tipus de partits. Per jerarquia, per lideratge, s’ha guanyat aquesta posició al Barça”, ha confessat just abans del partit el seleccionador xilè, Reinaldo Rueda, convençut que el seu compatriota s’ha guanyat els galons que ja té al conjunt blaugrana. El partit de Vidal li ha donat la raó.
Per sorprendre el Liverpool, el Barça ha sortit disposat a patir. El mèrit de Valverde, ha estat haver convençut a tots els jugadors que aquest era el pla ideal. Tots, sense excepció, l’han executat, encara que això hagi comportat nombroses pèrdues, ensurts i avisos dels anglesos. Veure Busquets o Messi rifar pilotades no és l’habitual, però en aquest partit el Barça no ha volgut ser arthurista, sinó vidalista. Un descontrol poc controlat d’un conjunt que no ha volgut ni pogut descansar amb la pilota. Però tampoc ha descansat el Liverpool, a qui han obligat a defensar just després d’atacar. No ha trobat oxigen el conjunt anglès, que potser es pensava que ofegaria el Barça, però ha estat a l’inrevés: el Barça ha acabat fos, però amb Sergi Roberto al mig del camp i replegat en un 4-4-2, ha trobat l’oxigen necessari per donar dues estocades al Liverpool que poden haver resultat letals. Anfield decidirà, però és un acte de justícia reconèixer que Valverde ha donat amb la tecla amb una aposta molt arriscada, però que li ha donat gran resultat.
