Wembley i el Tottenham exigien una posada en escena del Barça a l’altura de les circumstàncies, una imatge força diferent de la mostrada les últimes jornades en Lliga i, fins i tot, el primer tram de l’estrena a la Champions contra el PSV. Ho sabia Ernesto Valverde, conscient que havia de fer algun retoc per canviar la mala dinàmica del conjunt blaugrana. Ho va avisar a la prèvia: Wembley era un escenari ideal per donar un cop de puny sobre la taula, i això és exactament el que ha fet el Barça, tornant a un dels plans de partit que millor li senten. Sense Umtiti ni Sergi Roberto, lesionats, la gran aposta del tècnic basc ha estat situar Arthur al mig del camp i Coutinho com a extrem, en el lloc de Dembélé.
El francès, que havia estat la solució de diversos partits encallats gràcies als seus gols, alhora s’havia convertit en un problema pel desequilibri en el mateix Barça que generava la seva presència sobre la gespa. Amb Arthur i Coutinho, el Barça ha recuperat un major control de pilota, especial durant la primera hora de joc. Sense ser el més destacat dels blaugrana -amb Messi sobre la gespa, això és gairebé impossible-, Arthur ha sabut donar la pausa i criteri necessari a un mig del camp que el necessita per tornar a ser la màquina de dominar partits que havia estat no fa tant. Girona, Leganés o Athletic havien aprofitat el desgovern al mig del camp -i l’excés de pèrdues en zona de creació- per fer mal a un Barça insegur que torna a confiar en si mateix quan se sent dominador. El jove migcampista, que només havia estat titular dos cops aquest curs (contra el Sevilla, a la Supercopa d’Espanya, i davant del Girona), ha completat una actuació molt seriosa, llegint el partit de forma formidable, entenent quan calia fer una mitja volta ‘made in Xavi’, quan calia jugar a pocs tocs i quan calia obrir el camp.
El migcampista està cridat a fer-se un lloc en l’onze del Barça, si bé sap que la competència que té al mig del camp és ferotge. Amb ell, la circulació del conjunt blaugrana ha estat més fluïda que en els anteriors partits. El Barça ha tardat a carburar, penalitzat per l’estat de la gespa i per la pressió d’un Tottenham que, de mica en mica, ha anat veient com els engranatges dels migcampistes i Messi anaven obligant-lo a perseguir ombres. Els millors moments del Barça han arribat així, destrossant el Tottenham a través de la pilota, la seva millor amiga, la seva principal aliada. Ho ha de ser sempre, així ha quedat demostrat al llarg dels últims anys. Haver rebut dos gols a Wembley és anecdòtic: el conjunt de Pochettino té molt de talent en atac, i contra un rival així, pot passar. El més important és que, aquest cop, s’ha sabut contenir força bé el perill rival, que només ha arribat en comptades ocasions. Els ‘spurs’ s’han quedat sense pilota fins al tram final del partit, quan han aconseguit fer mal en alguna sortida puntual. El proper repte serà deixar la porteria a zero de nou, però per arribar-hi, primer cal tenir clar que ha de passar pel domini de la pilota. Si el Barça se n’apodera, l’equip no patirà tantes esquerdes. I Arthur, aquí, hi juga un paper clau.
