L’advocat de Sandro Rosell, Pau Molins, ha demanat al tribunal, en el primer dia de judici, que deixin en llibertat sota fiança el seu client, que està en presó des del maig del 2017. Per garantir que no s’escapolirà de la justícia, proposa aportar com a fiança tot el seu patrimoni embargat, que puja a més de 30 MEUR. En la fase de qüestions prèvies, Molins ha denunciat vulneració de drets fonamentals com el de la llibertat, el dret a la defensa o un jutge imparcial. El lletrat recorda que la sala ja ha acordat en dues ocasions denegar la llibertat i que podria semblar que això no assegura la “neutralitat” dels magistrats. A més, com que ja porta gairebé dos anys quasi en presó semblaria que “estan inclinats” a condemnar-lo. Ha retret, en canvi, que condemnats per delictes més greus com ‘la Manada’ estigui en llibertat. Rosell declararà dimarts.
El judici contra Sandro Rosell, el seu soci Joan Besolí, la seva dona, Marta Pineda, i tres persones més ha començat aquest dilluns amb la fase de qüestions prèvies. En aquest punt, el lletrat de l’expresident del Barça, Pau Molins, ha demanat noves proves i també ha denunciat suposades vulneracions de drets fonamentals. La declaració de l’acusat, però, es farà a partir de dimarts. Abans, el tribunal resoldrà part de les qüestions prèvies formulades per les defenses.
Denuncien “causa prospectiva”
L’altre lletrat de Rosell, Andrés Maluenda, ha demanat la nul·litat de la causa per considerar-la “prospectiva” per partir d’una petició d’informació (comissió rogatòria) dels Estatuts Units i, a partir d’aquí, començar a investigar Rosell “per buscar-li alguna cosa”. “Aquesta investigació parteix d’una premissa: el senyor Rosell és culpable i alguna cosa hi haurà”, ha manifestat. Un extrem que el fiscal José Javier Polo ha negat. “La investigació s’ha fet de manera escrupolosa per conèixer el caràcter criminal d’uns fets”, ha defensat. “No hi ha cap percussió d’una persona concreta ni res té a veure amb el futbol club Barcelona, no té res a veure amb una qüestió esportiva el que es veu en aquest judici”, ha remarcat el fiscal.
Vulneració de drets fonamentals
Per una banda, Molins ha recordat que al maig es compliran dos anys de presó preventiva de Rosell i ha dit que això suposa una “lesió” del seu dret fonamental a la llibertat personal i també drets com defensa, jutge imparcial i presumpció d’innocència. La defensa de Rosell ha demanat fins a deu cops la llibertat provisional del seu client, i els dos últims cops ha estat aquest tribunal qui li ha denegat. Per això, Molins creu que no està assegurada la “neutralitat” dels magistrats. “Existeix la possibilitat que els magistrats comencin el judici contaminats cap a les tesis de l’acusació”, ha defensat.
Comparació amb ‘la Manada’
A més, ha remarcat que és un cas “mediàtic” i que el tribunal pot partir de la base que “ha de condemnar” Rosell perquè ja porta dos anys entre reixes. En aquest punt, ha comparat el cas de Rosell amb d’altres com el de ‘la Manada’, on els condemnats ja en segona instància continuen estant lliures. Segons Molins, existeix el “risc a la inclinació a la condemna” i, per tant, entén que si Rosell i Basolí venen al judici en llibertat seria “la millor garantia” que no “pesessin altres factors més enllà que les proves que es practiquin en el judici“. A més, l’altre lletrat de l’equip de Molins, Andrés Maluenda, ha afirmat que “l’única diferència” és que Rosell està a la presó “per haver estat president del Barça”.
Últim intent d’aconseguir la llibertat
Per això, la defensa ha fet un últim intent per demanar la llibertat de Rosell. Un fet que ja ha intentat en deu ocasions durant la instrucció, sense èxit. Ara, el lletrat Pau Molins ha demanat la llibertat immediata i ha dit que s’aportaria com a fiança tot el patrimoni de Rosell, que ascendeix a més de 30 MEUR i que està embargat des del dia de la seva detenció.
El lletrat Pau Molins també ha denunciat una altra vulneració de drets fonamentals com la falta de jurisdicció dels tribunals espanyols per jutjar dues de les tres operacions en què es basa l’escrit fiscal. Segons la defensa, es tractaria de dues operacions que “íntegrament” van tenir lloc fora de l’Estat els anys 2006 i 2008 i que, per tant, demana que s’arxivi. En el tercer cas, sobre la venda de BSM, el lletrat sí que reconeix que es va fer a Barcelona però que no té “cap relació amb les altres” i caldria jutjar-ho a la capital catalana. “És un artifici mostrar-los com a membres d’una mateixa organització criminal”, ha dit.
Per la seva banda, el fiscal José Javier Polo ha sostingut que sí que és competent l’Audiència Nacional per jutjar aquests fets. A més, ha criticat el paper de les defenses per haver “subvertit clarament” l’ús de la fase de qüestions prèvies, per creure que han fet consideracions més pròpies de la fase d’informes, al final del judici. Ha negat també la suposada “contaminació” del tribunal per jutjar “imparcialment Rosell”.
Petició de noves proves
El lletrat de Rosell ha sol·licitat també poder aportar noves proves. Entre elles, ha demanat al tribunal que accepti una pericial d’un catedràtic sobre dret estranger. L’objectiu és demostrar, segons Molins, que en cas que Teixeira hagués cobrat de Rosell, seria “irrellevant” ja que suposaria un delicte de corrupció entre particulars que no és delicte actualment al Brasil ni tampoc a Andorra ni tampoc quan es van produir els fets investigats, l’any 2006.
També un dossier de premsa de la campanya a la presidència del FC Barcelona el 2010, on es comprometia a vendre ja la seva empresa de màrqueting esportiu Bonus Sport Marqueting (BSM) si guanyava. Per això, volen contradir la investigació que apunta que Rosell va vendre aquesta companyia per blanquejar els diners obtinguts de les comissions al Brasil.
Impugnar la testifical de Romario
La defensa de Rosell també ha demanat impugnar el testimoni de la fiscalia, que vol donar lectura de la declaració de Romario de Sousa, feta el març de 2018 a la fase d’instrucció. L’exjugador del Barça va assegurar que tant Teixeira com Rosell s’havien quedat diners dels partits amistosos del Brasil. La defensa de Rosell diu que caldria tornar-lo a citar i no rellegir la seva declaració en instrucció.
També ha demanat renunciar a la testifical de Ricardo Teixeira, després que el lletrat de l’expresident de la confederació brasilera de futbol hagi aportat un advocat adduint que, per motius de salut, no pot declarar ni presencialment ni per videoconferència. Teixieira no està investigat a Espanya perquè ja té una investigació oberta al Brasil pels mateixos fets.
Amb manilles durant el recés
La policia ha posat les manilles a Rosell durant el primer recés del judici i fonts jurídiques defensen que aquest és el protocol habitual de seguretat en judicis amb pres preventiu.
Petició d’11 anys de presó per Rosell
La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 59 MEUR de multa per a Rosell pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal per haver presumptament desviat fons de comissions irregulars cobrades a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) per drets d’imatge i organització de partits. Rosell està en presó preventiva des del 25 de maig del 2017, com també ho està el seu gestor i amic, l’andorrà Joan Basolí. Va estar a Soto del Real més d’un any, fins el juliol passat, quan va ser traslladat a Brians 2. Ara, des de la setmana passada, torna a estar a Soto fins que se celebri el judici.
Una xarxa que blanqueja 20 MEUR
La magistrada encarregada de la investigació, Carmen Lamela (ara al Suprem), acusa Rosell i la resta d’implicats d’haver blanquejat 20 MEUR de la CBF desviats pel seu expresident, Ricardo Teixeira, investigat als Estats Units. D’aquests, 15 MEUR serien de les comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i uns altres 5 MEUR d’un contracte patrocinat amb la marca Nike.
Concretament, pel que fa a Rosell, s’hauria apropiat almenys de 6,5 MEUR de l’operació dels amistosos i el 2011 hauria reintroduït els diners a l’Estat a través d’una venda simulada d’una societat seva.
La resta de peticions
La fiscalia demana per al soci de Rosell, Joan Besolí, 10 anys de presó i 55 MEUR de multa. Tant per a Rosell com per a ell, també demana que estiguin inhabilitats per actuar en l’àmbit empresarial 3 anys després de complir la pena de presó. Besolí també està empresonat des del 25 de maig de 2017, com Rosell. Per a la dona de l’expresident del Barça, Marta Pineda, demana 7 anys i 50 MEUR de multa pels mateixos delictes. Els altres tres acusats són Pedro Andrés Ramos– per qui demana 8 anys i 50 MEUR de multa-, José Colomer -6 anys i 40 MEUR-, Shahe Ohannessian -7 anys i 40 MEUR.
En el moment d’obertura de judici oral, la magistrada Carmen Lamela ja va fixar a Rosell una fiança de 78,6 MEUR per assegurar possibles responsabilitats en la sentència. En el cas de Besoli, se li imposava fiança de 73,3 MEUR, i 66,6 MEUR per a l’esposa de l’expresident, Marta Pineda. La defensa de Rosell denuncia que des del moment de la seva detenció se li van bloquejar tots els seus béns, per valor de 33 MEUR.
