El Barça de Rijkaard, Guardiola, Tito i Luis Enrique ho ha guanyat tot. Ha aixecat Lligues, Champions League, Copes del Rei, Mundials de Clubs i Supercopes. El Barça dels darrers dotze anys passarà a la història per haver dominat el futbol europeu, per haver-lo monopolitzat i per haver captivat els aficionats de tot el món amb el seu joc, però també ho farà per una nit irrepetible. Aquest 8 de març del 2017 quedarà gravat, per sempre, a la memòria de tots els afeccionats barcelonistes però, sobretot, al públic que ha tingut la fortuna d’haver-lo viscut des de l’interior del Camp Nou. Una jornada memorable amb un final digne del millors thrillers.
El Barça-PSG ha estat de pel·lícula. I un film amb el millor guió possible per al conjunt blaugrana. Ni en els millors somnis, cap dels futbolistes, tècnics, directius, treballadors o afeccionats s’hagués pogut imaginar un final com el què s’ha reproduït al Camp Nou aquest dimecres a la nit. En set minuts, només set minuts, el Barça ha aconseguit el què ningú imaginava, fer tres gols al París Saint-Germain i classificar-se pels quarts de final de la Lliga de Campions amb una remuntada que passarà a la història, no només del club, sinó de la mateixa competició. Mai cap altre equip ha estat capaç de superar un marcador advers de 4-0 en un partit de tornada.
I qui ho ha aconseguit ha estat el Barça de Messi. No podia ser un altre. Un equip que ha treballat col·lectivament, amb un entrenador que ha sabut arriscar, però que ha mantingut la paciència durant gran part de l’enfrontament, i amb uns futbolistes que no han tingut cap intenció de destacar a nivell individual. Ni tan sols Neymar Jr, que ha acabat essent l’home més decisiu de l’eliminatòria amb una exhibició escandalosa, ha pretès vestir-se de personatge protagonista. Messi ha batallat del primer a l’últim minut, com ho han fet la resta dels seus companys, sense voler destacar amb un gol estratosfèric o una jugada on marxés de sis rivals. El Messi més col·lectiu ha ajudat a fer el somni blaugrana realitat.
Allò que semblava impensable amb el 3-1 de Cavani, amb el dit de Di María fent callar la graderia del Camp Nou -o intentant-ho-, l’equip de Luis Enrique ho ha fet possible. Aquests tres gols en set minuts passen directament a la història i a totes les hemeroteques i videoteques del futbol mundial, tot i que el partit ha tingut accions de tot tipus que han marcat l’esdevenir del resultat i de l’èxtasi final. Des de l’altíssima pressió del Barça que ha acorralat el PSG, passant per la perseverança de Neymar Jr amb el 3-1 al marcador i acabant amb una aturada determinant de Ter Stegen que hagués pogut significar el 3-2 definitiu. Tot ha format part de la coreografia que ha completat la millor actuació dels darrers temps. Fins i tot el porter ha volgut ser-hi no només per evitar el 3-2 de Cavani. Amb el Barça bolcat, amb el 5-1 al marcador, Ter Stegen ha recuperat una pilota a tres quarts de camp i ha provocat la falta que ha dut els culers a celebrar el sisè i definitiu. De pel·lícula.
El Barça ha acomplert la proesa que li mancava. La remuntada que mai ningú havia fet l’havia d’assolir l’equip de Messi. Ningú més que l’argentí i el seu Barça, l’equip de la seva vida, havien de ser capaços de signar una fita com la coronada aquest 8 de març al Camp Nou. Molts podran dir que hi van ser i molts més narraran com la van gaudir per la televisió. Però els jugadors explicaran que ells ho van fer possible, que van ser els autèntics herois d’una gesta irrepetible.
