El Barça de Luis Enrique té un nou repte aquest vespre al Juventus Stadium de Torí. La derrota soferta a Màlaga aquest dissabte ha posat el focus -de nou- sobre l’equip, sobretot el fons d’armari, després de desaprofitar l’enèsima oportunitat per assaltar el liderat de la Lliga i per tornar a dependre d’ell mateix per aixecar el títol estatal. El tècnic blaugrana prefereix evitar l’autocrítica, almenys de manera pública, i reitera el bon rendiment del seu grup de futbolistes en el darrer partit de Lliga, tot i la dura derrota.
Però l’equip ha oblidat el sotrac i ja pensa en la Champions League i en la Juventus, el rival en uns quarts de final que es presenten absolutament igualats. El Barça no és superior al conjunt piemontès, sobretot per la irregularitat mostrada al llarg d’una temporada d’alts i baixos constants, que ha fet brollar les mancances d’un equip que s’ha vist obligat a modificar el sistema per recuperar sensacions perdudes.
En canvi, la Juventus ha ascendit en l’escala dels clubs més consolidats d’Europa des de la disputa de la final de la Lliga de Campions a Berlín, precisament davant un Barça en el punt més àlgid de l’època Luis Enrique. Massimiliano Allegri s’ha adaptat a les sortides de futbolistes importants com Paul Pogba, Andrea Pirlo, Carlos Tévez o Álvaro Morata i ha forjat un conjunt basat en el talent i la solidesa defensiva combinant la joventut i l’experiència, una amalgama que, unida a un canvi de sistema per afavorir les dues vessants, ha convertit en la Juventus en un equip temible.
Res a veure té aquest equip bianconero amb el de Berlín. “L’equip és similar”, va dir Luis Enrique en roda de premsa. Però, certament, la Juventus no s’assembla en pràcticament res a la del 2015. Futbolistes nous i sistema nou. I una voluntat més explícita per mantenir llargues possessions de pilota aprofitant la qualitat tècnica i les possibilitats que Miralem Pjanic i Paulo Dybala proporcionen.
Substituir la baixa de Busquets
Per al Barça, el dilema radica en el sistema i en el moviment de peces que comporta la baixa de Sergio Busquets. Per al de Badia no existeix un substitut ideal, més enllà de la posició natural de Sergi Roberto, reconvertit a lateral i darrerament en carriler llarg, o d’un retorn a de Mascherano al pivot, un fet que es podria traduir en la reaparició del 4-3-3, amb Roberto-Piqué-Umtiti-Jordi Alba, o en la titularitat del mateix Alba com a tercer central en el 3-4-3.
André Gomes o Rakitic també han ocupat, en alguna ocasió de temporada d’enguany, la posició de migcentre, tot i que el seu rendiment en aquest rol no fa pensar que Luis Enrique pugui optar per un d’ells al Juventus Stadium, amb Dybala movent-se per aquella zona. La solució, cap a dos quarts de vuit del vespre.
L’aposta d’El Món:
