L’estocada

El Barça, 25 partits invicte, primer cop que guanya 3 anys seguits al Bernabéu, deixa descarrilat el Madrid a la Lliga amb una segona part imponent

En una gran segona part després de sobreviure a la primera, de lleugerament dominat a dominador, el Barça ha clavat l’estocada al Madrid en aquesta lliga. Ho ha fet amb precisió professional, adormint primer el partit, salvant algunes ocasions blanques, i accelerant a la represa, amb la possessió coneguda i determinat de cara a porteria. Podria haver fet sang l’última mitja hora, certament també podria haver rebut algun gol, però avui ha semblat que ha entrat al Bernabéu a guanyar i punt, fidel retrat de l’equip de Valverde. Sobri, sòlid i més pràctic que brillant, coronat per un 0-3 al minut final.

Curiosament, el Barça ha trobat el seu joc de mínims, la circulació continuada, que no és poc, quan Zidane ha decidit situar Kovacic –titular en detriment d’Isco- com una paparra sobre Messi. Això ha passat a l’inici del segon temps, i sigui pel desajustament que ha creat en els propis madridistes o pel pas endavant dels barcelonistes –no tan pressionats davant pels locals-, el duel s’ha decantat clarament pels visitants. Busquets ha guanyat pes al mig camp i amb Iniesta, Rakitic i Messi s’han associat per crear bon futbol. El Madrid s’ha tirat una mica enrere, potser inconscientment, però ha estat en una contra verticalíssima que Suárez ha connectat el 0-1.

 

25è gol de Messi al clàssic

 

Han estat els millors minuts del Barça, còmode, recollint una mica el cansament d’un Madrid més espaiat, tocant en curt i en llarg, i arribant assíduament a l’àrea de Keylor Navas. Podrien  haver fet el 0-2 el mateix Suárez i després Paulinho, i finalment ha estat Messi, de penal, fent bona una acció col·lectiva que també ha suposat l’expulsió de Carvajal, qui ha sentenciat el clàssic. L’argentí, que venia de fallar una pena màxima la jornada anterior, ha xutat potent i a mitja altura. El gol, el 25è que li fa al Madrid –15 a Chamartín i 10 al Camp Nou, un altre rècord per anys-, l’ha dedicat als aficionats culers de la part alta de l’estadi, obrint els braços de bat a bat.

El Madrid ha començat a obrar amb impotència i les males arts han aparegut. Sergio Ramos li ha deixat anar una manotada a Suárez que bé podria haver estat targeta vermella. Eren les últimes fuetades d’un enfrontament més aviat discret, de menys a més i a la inversa, però que estadísticament sí que tindrà rellevància: és el primer cop a la història, i són més de 100 anys, que el Barça venç tres cops seguits al Bernabéu, signe inequívoc de l’hegemonia barcelonista a la Lliga, tot i que la darrera se l’endugués el Madrid. Messi i companyia s’han acostumat a guanyar al camp de l’etern rival i, sovint, a golejar en els últims 15 anys. Rijkaard té un 0-3, Guardiola un 2-6, fins i tot el Tata un 3-4, Luis Enrique un 0-4 i ara Valverde.

 

Així que no és d’estranyar que el rei de la regularitat del segle XXI marxi de vacances nadalenques amb 14 punts sobre el Madrid –que té un partit menys-, 9 sobre l’Atlètic i 8 sobre el València, sempre que guanyi al Vila-real aquesta tarda. Abans es deia que el Barça perdia les Lligues abans de Nadal i potser aquesta serà la primera que virtualment guanyarà al desembre. Sense Neymar i amb Dembele lesionat, Valverde ha construït amb poques peces una màquina fiable. Tant que ja suma 25 partits imbatut.

Nou comentari