L’Audiència Nacional confirma el processament del Barça pel cas Neymar

 

La Secció Quarta del Penal de l’Audiència Nacional ha desestimat els recursos que el F.C. Barcelona, la societat N&N, el Santos Futebol Club i Nadine Gonçalves (mare de Neymar Jr) van interposar contra la decisió del magistrat José de la Mata de jutjar la suposada estafa al fons financer DIS, que disposava del 40% dels drets del jugador en el moment de la signatura del contracte de Neymar pel Barça, i que s’hauria quedat sense la part pactada entre el club, el Santos i el jugador a través de contractes paral·lels. Els jutges desestimen les peticions del Barça, del Santos i de la família de Neymar, que argumentaven que les diligències practicades no han pogut demostrat l’existència de delictes, d’acord al fet que el mateix jutge instructor del cas, José de la Mata, va arxivar la causa i va ser obligat posteriorment a reobrir-la a instàncies de la Sala Penal de l’Audiència Nacional. A les seves interlocutòries el mateix magistrat argumenta ara que a la investigació que s’ha dut a terme “hi ha dades objectives que racionalment analitzades permeten arribar a la conclusió de la comissió d’un fet delictiu”.

En els pròxims dies l’Audiència resoldrà els recursos que el president del F.B. Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el jugador Neymar Jr van interposar contra la decisió de processar-los. De moment, la decisió situa ja el club davant l’obligació de sotmetre’s a un procediment judicial. 

 

L’Audiència determinarà ara si el contracte signat el 2011 pel qual Neymar rebria 40 milions d’euros per fitxar en el futur pel Barcelona “hauria alterat el lliure mercat de fitxatge de futbolistes, en impedir que el jugador entrés en el mercat d’acord amb les regles de la lliure competència, de manera que s’obtingués una major quantitat econòmica pel traspàs”, segons consta a la interlocutòria que el jutge José de la Mata va fer pública al novembre, fet que hauria suposat un delicte de corrupció entre particulars. 

 

“Si l’objectiu i finalitat d’aquest contracte va ser directament alterar el mercat de fitxatges de futbolistes, segons estima la Sala, (…) llavors és raonable pensar que els dos directius que van intervenir en la seva signatura“, en al·lusió a Rosell i Bartomeu, llavors president i vicepresident, respectivament, “van ser responsables d’aquesta decisió, de la signatura del contracte i conscients d’aquesta finalitat il·lícita”, deia.
 

Aquest criteri contrasta amb el del mateix jutge al mes de juliol, quan va decidir arxivar les diligències en contra del criteri de la Fiscalia. Aleshores De la Mata argumentava que el cas es podia perseguir per la via civil, a banda d’haver infringit la normativa de la FIFA i el codi ètic dels clubs, però no tenia repercussions penals ni suposava una vulneració de la lliure competència. 

 

Al setembre, però, la Sala Penal de l’Audiència Nacional va revocar aquest arxiu i va obliga el jutge a reobrir el cas. Segons la Sala Penal, hi havia indicis de delictes suficients com per dur Neymar i el Barça a judici.

 

Seguint aquestes instruccions, De la Mata va acordar l’obertura d’un judici abreujat, perquè considera que “és clar que els directius que van prendre aquestes decisions –en al·lusió a Bartomeu i Rosell– les van articular en aquest paquet de contractes simulats sense més finalitat que amagar l’import real del contracte, que no van donar-ne compte a la Junta Directiva, que no van informar a l’Assemblea de socis compromissaris i que van signar els contractes comprometent l’entitat barcelonista a realitzar tots aquests pagaments”

 

Amb tot, De la Mata dirigeix el procediment per estafa impròpia contra el FC Barcelona i el Santos com a persones jurídiques, ja que els fets van ser comesos pels representants legals de les dues entitats.



Nou comentari