L’assemblea més reivindicativa

Quan Robert Fernández pronunciava les paraules "chugaors" o "ixa és la realitat", Rajoy aplicava el 155

 

L’assemblea del Futbol Club Barcelona sempre deixa moments surrealistes. Les inquietuds dels socis són diverses i algunes, més ortodoxes que altres. Sempre acompanya a l’assemblea un aroma de broma en determinades intervencions però la d’avui serà recordada per quelcom diferent. No és culpa del Barça, que tenia establerta la data de la cita anual de compromissaris de fa temps. Però la casuística ha fet coincidir l’avaluació dels fitxatges d’enguany de Robert Fernández amb l’atac més gran a la democràcia des de l’època de la transició.

Quan Robert Fernández pronunciava les paraules “chugaors” o “ixa és la realitat”, Rajoy intentava argumentar que, tot i dissoldre el Parlament, cessar Puigdemont i la resta de l’executiu, agafar el control total del govern de Catalunya i dels mitjans de comunicació públics català, Espanya no estava intervenint l’autonomia de Catalunya.

Aquest cop els exercicis de ciència-ficció no els han provocat els socis compromissaris sinó l’executiu espanyol, en un atac històric a un país mil·lenari que té, en el Barça, el seu exèrcit desarmat com defensava el gran Vázquez Montalbán. Ha reaccionat amb rapidesa el club blaugrana, després de l’aturada per dinar. Bartomeu ha condemnat l’aplicació de l’article 155 i s’ha posicionat al costat de les institucions catalanes.

 

Ha reaccionat amb dignitat el palau Blaugrana, aplaudint el president i cridant per la llibertat de Catalunya, dels Jordis i de la democràcia. El Barça ha exercit la participació a l’assemblea més buida dels darrers anys. La gent està per altres coses però el Barça defensa la democràcia mentre aquesta mor a Espanya.

 

La millor intervenció de l’Assemblea

 

Una de les sòcies blaugranes que ha intervingut al torn de precs i preguntes ha fet una crítica absolutament necessària: Per què als descansos del Palau Blaugrana, només hi apareixen dones cheerleaders? La noia ha explicat, amb els ulls humitejats, que no sabia explicar-li al seu nebot per què, al descans del bàsquet, no apareixen nois per ballar al centre de la pista. Una intervenció altament aplaudida i que ha de fer reflexionar els dirigents i reaccionar. Prou masclisme a l’esport i, per suposat, a la societat. 

Nou comentari