Sense sorpreses. La secció 21 de l’Audiència de Barcelona ha desestimat els recursos presentats contra la resolució que acordava la llibertat sota fiança de Daniel Alves, a canvi d’una fiança de deu milions d’euros. D’aquesta manera, l’exfutbolista blaugrana no haurà de reingressar a la presó on gairebé ha estat catorze mesos ingressat. Els magistrats consideren que “la finalitat de la presó provisional no pot, a cap cas, la d’avançar els efectes d’una hipotètica pena que li pogués ser imposada perquè amb aquesta finalitat la privació de llibertat excediria dels límits constitucionals”.
La interlocutòria reconeix “el dret de tota persona a la llibertat, de manera que ningú no podrà ser privat, sinó en els supòsits establerts en aquest precepte i en els casos i formes previstes per la llei”. En el mateix sentit, el tribunal considera que no hi ha risc de fugida i que no hi cap indici que faci pensar que Alves abandoni l’Estat espanyol. “Totes les circumstàncies ja han estat objecte d’anàlisi a la resolució impugnada, com també els seus vincles familiars, sense que se n’hagi introduït cap element nou que porti a la seva reconsideració”, afegeixen.
“Sense requisits per tornar a la presó”
En la seva resolució, el tribunal descarta les raons esgrimides per l’acusació particular per mantenir la presó. En aquest marc, ressalta que les al·legacions sobre la quantificació de la fiança es funden en “meres suposicions”. És a dir, el fet que Alves tingui un habitatge valorat en cinc milions d’euros i el seu sou com a jugador de l’equip mexicà Pumas. Uns extrems que la nota del registre de la propietat clarifica que encara deu la hipoteca fins l’any 2035 i que Pumas va rescindir el seu contracte, així com els seus contractes publicitaris. “En conseqüència,
la fiança finalment imposada i fixada prudencialment a la suma d’1 milió d’euros, respon a l’estricta aplicació de la legalitat vigent i els missatges que diuen, per part de l’acusació particular, relatius a la possibilitat que els condemnats per violació poden sortir en llibertat pagant, responen a declaracions públiques d’intervinents en el procés de què som absolutament aliens i que només contribueixen a generar confusió social”.
