Pedri González és un dels jugadors més importants del Futbol Club Barcelona. En una entrevista a la Revista Barça, el canari ha parlat sobre l’actualitat blaugrana i ha repassat el seu creixement personal i futbolístic, a més de la voluntat de guanyar més títols com a blaugrana, confessant el seu amor per al club. Malgrat que no es va formar a la Masia, el migcampista ha deixat clar que és un culer més des de petit: “Quan vaig néixer em van posar la samarreta del Barça. El meu avi i el meu pare eren culers a mort i això m’ho han traslladat. Jo soc un aficionat culer que té la sort de jugar en el seu equip. Visc en un somni i en soc conscient cada dia quan em llevo“.
Pedri ha parlat en una entrevista sobre el seu amor pel Barça
El migcampista ha reconegut que se sent un dels líders del vestuari, malgrat que només té 22 anys. Va arribar al Barça amb només 17, cosa que li ha permès viure grans canvis al club: “He viscut un canvi gran des que vaig arribar, sí. Sembla que sigui ahir i han passat cinc anys i escaig. En aquest temps he après molt dels companys i dels capitans que he tingut. I sí, ara em sento en una posició de lideratge dins de l’equip“. A més, també ha revelat com ha viscut les diferents etapes a l’equip: “En les diferents etapes que m’ha tocat viure al Barça he après molt, sobretot de futbolistes com ara Busquets, Alba, Messi, Piqué i Sergi Roberto. A més de la qualitat que tenien damunt la gespa, era increïble entrenar amb ells, em van ensenyar com haig de ser fora del terreny de joc i què haig de fer per ajudar l’equip. Ara em toca gaudir i mirar de transmetre això mateix als joves“.
D’altra banda, Pedri també ha reconegut una de les poques coses que ha de millorar al terreny de joc: “Tothom em diu que haig de marcar més gols, que haig de provar el xut a porta, que haig d’arribar a l’àrea. En soc conscient, haig de millorar“. Per intentar millorar cada dia, el migcampista ha assegurat que la seva família és una part importantíssima en el seu procés: “M’han donat la vida i sempre han estat al meu costat. M’han ajudat, han vist tot els meus partits i m’han donat suport quan les coses no m’han anat bé. I quan m’han anat bé m’han fet tocar de peus a terra. El meu germà, per exemple, em fot canya amb això dels gols. I tot plegat m’ajuda a millorar i a seguir gaudint“.
