Pedri és, senzillament, el millor migcampista del món. Tot el que toca és màgia, cada passada té sentit, cada decisió és la correcta i en cada moment sap exactament què necessita el partit. Ahir, a St. James’ Park davant el Newcastle, va donar una nova lliçó magistral: 111 tocs, control absolut dels tempos i la capacitat de convertir un ambient infernal en una obra d’art futbolística. El seu domini del ritme i la seva intel·ligència tàctica el situen un pas per davant de tothom, com ja va demostrar amb una temporada passada impressionant que el va consolidar com a metrònom blaugrana. Aquesta grandesa no ha passat desapercebuda i Thierry Henry, llegenda del Futbol Club Barcelona, de l’Arsenal i campió del món amb França, ho va expressar amb una metàfora deliciosa: “Pedri veu el partit d’una altra manera. Si toques aquesta pilota, Pedri diu: ‘No toquis aquesta pilota. No facis això’. Si mous alguna cosa, et diu: ‘Per què ho has mogut? No toquis les meves coses’”. Amb aquestes paraules, Henry destacava el lideratge i el criteri del canari, capaç de dictar què cal fer en cada moment. “És el jugador que més s’assembla a Laudrup“, assegura la llegenda francesa.
Henry, Scholes i Grealish
El ressò va ser immediat i les reaccions van multiplicar-se a les xarxes. Jack Grealish, actual jugador de l’Everton i campió d’Europa amb el City de Guardiola, va escriure: “Pedri i De Jong són un plaer de veure”. Però una de les frases que va tenir més impacte va ser la de Paul Scholes, llegenda del Manchester United i veu respectada del futbol anglès, que va confessar a Instagram: “El meu nou futbolista preferit”. Quan un mite del futbol del camp com Scholes cau rendit d’aquesta manera, queda clar que Pedri ha traspassat fronteres i s’ha guanyat el respecte universal.
🚨📲 | Paul Scholes on IG: “MY NEW FAVORITE FOOTBALLER” ❤ pic.twitter.com/mYP3o9A7mr
— BarçaTimes (@BarcaTimes) September 18, 2025
A St. James’ Park, Pedri va convertir un ambient infernal en el seu propi escenari. Va tocar la pilota més de cent vegades, amb un 91% d’encert en la passada, i va guanyar més duels que ningú sobre la gespa. Les estadístiques impressionen, però el que realment pesa és la sensació: quan ell juga, sembla que el temps s’atura, que els seus companys troben sempre la sortida i que els rivals es desesperen davant un futbolista que sap exactament què cal fer en cada moment. Les dades, els elogis i l’efecte que genera confirmen el que cada vegada més veus coincideixen a afirmar: Pedri és avui el millor migcampista del futbol mundial.
