Món Esport
Rakitic es confessa: “Ens vam relaxar i vam perdre tres o quatre Champions”

Retirat fa pocs dies, Ivan Rakitic ha fet balanç en una extensa entrevista a Sport, on repassa sense embuts la seva etapa al Futbol Club Barcelona i l’herència que deixa al futbol. Amb la perspectiva del temps, l’exblaugrana no té problemes a assenyalar el gran pecat del vestidor que ho havia guanyat tot i més: “Si no ens haguéssim deixat, podríem haver guanyat tres o quatre Champions”, reconeix. Segons ell, l’equip es va relaxar just quan calia més exigència. “Ens vam deixar”, repeteix, admetent que van perdre petits detalls vitals. “Deixes passar coses i al final el futbol et castiga. I ens va castigar moltíssim”, lamenta el croat amb una sinceritat colpidora.

La relaxació col·lectiva i l’absència de lideratge

L’antic migcampista del Barça va explicar que aquest excés de confiança era generalitzat i que encara ara els fa mal recordar-ho: “Ens agradaria fotre’ns una bona hòstia cadascun”. Creu que tots ells haurien d’haver estat més exigents, especialment després de tastar l’èxit tan aviat. En aquest exercici d’autocrítica, Rakitic destaca el paper de Xavi en aquell vestidor: “Aquesta figura del Xavi en aquella primera temporada era molt important”, assegura. Per al croat, l’absència del capità va fer que es descontrolessin aspectes clau: “Sense ell, tots aquells detalls que ell tenia controlats se’ns van escapar pel camí”.

Els jugadors del Barça celebren el gol de Rakitic contra l’Athletic | Europa Press

En l’entrevista, Rakitic no amaga la seva decepció pel balanç europeu d’aquella generació irrepetible: “És molt trist. És molt trist i ens enfada”, resumeix. Segons ell, la clau va estar en deixar-se anar en moments decisius: no preparar bé partits aparentment senzills o confiar-se després de bones anades. “Deixàvem passar coses”, insisteix, convençut que qualsevol error a la Champions es paga molt car. Amb un to reflexiu, el croat fa una advertència clara als equips d’elit: la qualitat no serveix de res si no es manté intacta la fam competitiva i l’ambició de guanyar-ho tot, sempre.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa