El nou defensa del Futbol Club Barcelona, Iñigo Martínez, ha repassat els seus primers dies com a blaugrana en una entrevista amb els mitjans del club, just abans d’haver-se enlairat en l’avió que ha portat l’expedició blaugrana a la gira dels Estats Units. El central basc s’ha mostrat il·lusionat i content davant del seu nou repte, a la vegada que ha parlat sobre el que significa portar l’escut del Barça a la samarreta, l’estil de joc del seu nou club, així com el seu referent al club blaugrana i la seva peculiar celebració. A més, Iñigo Martínez s’ha descrit a ell mateix com “una persona normal i corrent, sense gaires luxes”.
Portar l’escut del Barça a la samarreta
Iñigo Martínez ha escenificat el que suposa, per a ell, portar l’escut del Barça a la samarreta: “Responsabilitat. Donar-ho tot per aquest escut. Companyonia. Tot el que comporta aquest escut, tot el que ha aconseguit durant aquests anys, és una motivació extra que m’agrada afrontar, i viure aquestes experiències”. D’altra banda, ha confessat que cada vegada que venia al Camp Nou patia i els partits se li feien eterns, degut a la manera de jugar i l’estil de joc que el Barça té. Tot i això, Iñigo Martínez està convençut que no tindrà cap problema en adaptar-se, ja que ve amb la idea molt apresa.
El curiós referent d’Iñigo Martínez
Al ser preguntat per algun jugador del Barça el qual hagi estat el seu referent, Iñigo Martínez ha sorprès en mencionar el nom de Sergio Busquets, malgrat que no comparteixin la mateixa posició al camp. Normalment, els jugadors tenen com a referents futbolistes que juguen a la seva mateixa demarcació. Tot i això, el defensa basc s’ha desfet en elogis del migcampista de Badia del Vallès: “El Barça ha tingut grandíssims jugadors des de fa molt de temps, però en els darrers anys he tingut un referent que ha estat company meu a la selecció, Sergio Busquets. Representa en totes les facetes què és el Barça”.
La peculiar celebració
El defensa basc també ha parlat sobre la seva peculiar celebració quan marca gols i a qui va dedicada: “Va començar fa uns dos anys arran de fer una mica de ximpleries a casa amb les nenes i de fer-les riure. Era una celebració que no feia ningú i que podia quedar bé. Volia que des de la grada elles, encara que siguin petites, veiessin i sentissin el seu pare fent aquesta celebració; vaig pensar que els agradaria. Cada vegada que marco, que no sol ser habitual, ho faig amb molta il·lusió i m’agrada perquè va per a elles, que és el millor que tinc en el món”.
