Eric Garcia, jugador del Futbol Club Barcelona, s’ha convertit en una peça clau per a Hansi Flick aquesta temporada. El defensa de Martorell ho està jugant pràcticament tot i, en una entrevista a Mundo Deportivo, ha revelat el dia que va marcar la seva continuïtat al Barça, tenint en compte que, segons ell mateix, a mitjans de la temporada passada “estava quasi més fora que dins del club“: “En el 5-4 contra el Benfica, en aquest partit es van alinear els astres. Anàvem 4-2, vaig entrar, remuntem, vaig marcar… Es va donar tot. Vaig parlar amb el míster i ho va canviar tot. Li vaig dir que respectava la seva decisió, que entenia que juguessin altres i que potser volia sortir. Ell em va fer veure les coses. Anava treballant bé, em va donar l’oportunitat i quan te la donen cal aprofitar-la“.
Eric Garcia ha parlat sobre com va decidir quedar-se al Barça el curs passat
A partir d’aquell moment, Eric va començar a jugar molt més, convertint-se en un futbolista important en el tram final del curs i, aquesta campanya, s’ha materialitzat definitivament, ja que és el jugador amb més minuts del primer equip. Tanmateix, el de Martorell no podrà estar per a la tornada de les semifinals de Copa contra l’Atlètic per la seva expulsió a l’anada, però s’ha mostrat confiat en una remuntada: “Amb aquest míster s’ha demostrat que l’equip mai no es rendeix. A casa, amb l’afició i gairebé tota la plantilla disponible, tenim prou qualitat. Si marquem aviat, l’estadi se’n vindrà a dalt i caldrà aprofitar-ho. Crec que es pot remuntar. És una nit gran i el Camp Nou sempre respon. Ens toca donar-los motius”.

Respecte als altres dos títols, com la Lliga o la UEFA Champions League, Eric ha deixat clar que tenen qualitat per guanyar-los i s’ha mostrat convençut, tot i que hauran d’apujar el nivell i demostrar al camp que són millors que la resta. D’altra banda, el defensa també ha confessat que té de referents a dos mites del barcelonisme, com Carles Puyol o Javier Mascherano: “Són dues persones que lideraven amb l’exemple, amb el sacrifici, intel·ligents dins del camp i que ho deixaven tot. Amb Puyi sí que tinc una relació més propera. Sempre m’ha intentat ajudar; és proper i tenim gent en comú. Em quedo amb la seva actitud i el compromís, que amb feina les coses es poden aconseguir. Ell és l’exemple número u“.

