Una crítica habitual als jugadors espanyols, llatinoamericans o estrangers que es formen a la Masia i pugen posteriorment al Futbol Club Barcelona és que no parlen català quan han de fer declaracions públiques un cop es converteixen en professionals. El Barça, com a institució, es converteix sovint en l’ase dels cops per no aconseguir transmetre els valors de la cultura catalana als jugadors que es formen a les categories inferiors, mentre el club es defensa dient que els futbolistes aprenen català, però que després no el parlen perquè no volen i que no poden obligar-los a fer-ho. Aquest és el cas d’Andrés Iniesta, un jugador de la Masia del qual s’ha parlat molt els darrers dies després d’anunciar la seva retirada del futbol professional. Però, realment Iniesta no parla català?
Andrés Iniesta i el català
La frase “Iniesta no parla català” és rotundament falsa. Tot i que això és el que podria semblar, Iniesta no només parla català, sinó que en dues ocasions ho va fer de manera pública (i demostrant un gran domini de la llengua). Va ser a finals de l’any 2011, en unes declaracions després d’un partit a TV3 i en una entrevista a RAC1. El segon cas és especialment significatiu, ja que en aquella ocasió va fer tota una entrevista de manera íntegra en català, responent totes les preguntes en aquesta llengua, deixant clar que tenia un nivell de conversa perfectament fluid. Després d’aquestes dues vegades consecutives, però, Iniesta no va tornar a parlar gairebé mai en català de manera pública. Què va passar?
No, Iniesta també va parlar català, però la cosa va quedar com una anècdota. La pressió va fer efecte. https://t.co/Sef8m0TDzh pic.twitter.com/fJmWshaYiq
— Arnau Blanch Anglada (@arnau_blanch) March 18, 2024
En primer lloc, hem de tenir en compte quina ha estat la relació d’Iniesta amb el català durant la seva vida. El ja exmigcampista manxec va arribar a Catalunya l’any 1996, quan ell en tenia 12, i va ingressar a la Masia, on va aprendre el català. Professors d’aquella època que han parlat amb Món Esport expliquen que Iniesta no acostumava a parlar en català, però dominava l’idioma fins al punt que feia els exàmens en català sense gaires problemes. De fet, el mateix Iniesta va dir durant el programa El Convidat de TV3 que podia parlar bé el català, però que no ho feia per “falta de costum” i també per timidesa.
I és que aquesta és una de les claus del cas. Iniesta és una persona que sempre ha intentat que cap aspecte extrafutbolístic de la seva vida no aparegués, ni fos motiu de debat als mitjans de comunicació. I quan es va llançar a parlar català, això va canviar. Després de les intervencions públiques que es va atrevir a fer en català, animat per la presidència de Sandro Rosell, qui demanava als jugadors del club que “es comprometessin a conèixer la cultura catalana”, a Andrés Iniesta li van caure moltes crítiques i molta pressió des dels mitjans espanyols, cosa que va fer que es comencés a parlar molt d’ell.
El relat que es va imposar era que el Barça havia “obligat” Iniesta a parlar en català, com es pot llegir en diversos articles de l’època de mitjans espanyolistes. De fet, la premsa espanyola va aprofitar el vídeo de TV3 on parlava en català després d’un partit per destacar que estava “incòmode” i que fins i tot havia “patit” per dir aquelles paraules en una llengua que dominava perfectament. El fet que aquesta entrevista d’Iniesta amb TV3 en català fos a l’Estadi Santiago Bernabéu, després d’un clàssic contra el Reial Madrid on el Barça havia aconseguit els tres punts, va molestar encara més a Espanya i la pressió contra Iniesta va ser molt intensa.
A partir d’aquestes entrevistes d’Iniesta en català, es va començar a parlar d’una clàusula dels contractes que els jugadors signaven amb Sandro Rosell, en els quals es demanava el “compromís” que s’ha comentat anteriorment amb l’aprenentatge de la cultura catalana. El discurs de la premsa espanyol es va convertir, literalment, en “el Barça obliga els seus jugadors a parlar en català” i Iniesta, tímid de per si i amb la voluntat que no es parlés d’ell i de la seva vida als mitjans de comunicació, va tornar a utilitzar sempre el castellà públicament. També és cert que ell mateix podria haver ignorat aquest relat i haver continuat parlant en català, però, sense cap mena de dubte, la pressió que l’espanyolisme va posar-li va ser clau perquè deixés de fer-ho.
7 
