L’afició del París Saint-Germain ha rebut el Futbol Club Barcelona a l’anada dels quarts de final de la Champions League amb una pancarta de la saga de Star Wars on, amb el personatge que han escollit per al mosaic (el Mestre Yoda), han demostrat no entendre de què tracten les pel·lícules. Un fet paral·lel al que li passa al club parisenc amb el futbol europeu des que lluita per aixecar la Champions League. El Parc dels Prínceps és un espai que, des de la compra de Qatar Investment, ha destacat per abusar del seu múscul econòmic. El valor de mercat de Kylian Mbappé i Neymar Jr. no va ser suficient perquè l’entitat francesa aixequés la Copa d’Europa el 2020, quan va perdre a la final contra el Bayern de Munic. No ha sigut fins aquest any quan, amb l’arribada del seu actual entrenador, Luis Enrique, ha començat a entendre que s’ha de pensar més en el col·lectiu que no en els individualismes. Avui el Barça de Xavi Hernández li ha donat una lliçó a través de Raphinha, Robert Lewandowski i Jules Koundé: per molt que el rival vingui d’una situació difícil, no cal menysprear-lo, perquè quan la inspiració està apagada, és la constància a l’hora de treballar el fet pot apropar-nos als objectius.
Raphinha ha viscut al Parc dels Prínceps la seva millor nit des que és blaugrana. Precisament sota la mirada del seu ídol: Ronaldinho, igual d’estimat París que a Barcelona. A l’extrem culer sempre se li ha retret que és incapaç de regatejar com l’heroi a qui ha admirat. Però aquí el problema mai ha sigut del jugador com a tal, sinó de la resta de persones que volien projectar un perfil de futbolista que no era en lloc d’apreciar les qualitats que sí que té. A París totes les seves virtuts han quedat destapades: capacitat per trencar l’espai, bon colpeig de la pilota i una gran capacitat de sacrifici per a absolutament tot. És igual si es tracta de pressionar, de jugar d’interior i no d’extrem, o de concentrar més els esforços en fer passades que no en finalitzar les jugades. Els seus dos gols contra el PSG són la recompensa per a un membre infravalorat al Barça. El talent natural de figures com Lamine Yamal sempre crida l’atenció, però els esperits creatius envegen la regularitat d’aquells que no són tan agraciats i s’hi deixen la vida a la cultura de l’esforç.
La recompensa del Barça per no abaixar els braços
Ser de classe treballadora implica instint de supervivència, un fet que sempre ajuda quan les coses no van tan bé o són difícils. Lewandowski també ha destacat per fer una feina laboriosa i desagraïda en silenci, però que ha implicat grans resultats col·lectius. Quan el Barça trobava a faltar una bona sortida de pilota, el polonès sempre estava preparat per a rebre l’esfèric d’esquena. Per girar-se i connectar amb els extrems que sí que podien picar l’espai. Ha rebut cops, com cada cop que sona l’alarma per matinar, però s’ha respost. Sense ell, els gols no haurien arribat a favor dels culers, de la mateixa manera que Koundé ha evitat més del PSG. Fa uns mesos el francès renegava de jugar de lateral dret, però deixant de banda els suposats galons està mostrant la seva millor versió. Contundent en els duels, intel·ligent amb la pilota, gestionant l’espai i pacient quan havia d’aguantar els rivals. El conjunt dirigit per Luis Enrique no ha trobat mai a Mbappé en una situació favorable, de fet, la seva primera ocasió clara ha arribat al descompte de la segona meitat. Els parisencs han volgut atacar molt més a través d’Ousmane Dembélé, inspirat per la no escrita llei de l’ex. Els tres protagonistes blaugranes de la nit han aconseguit centrar-se en els futbolistes que són en l’actualitat i no en una projecció.
La història de la saga original de Star Wars és la d’una rebel·lió que se sobreposa a la repressió d’un imperi, en aquest cas, galàctic. Un dels errors de la dictadura, que a través de l’aspecte de Darth Vader podia representava el seu terrorífic caràcter, va ser menysprear la força de voluntat dels seus enemics. El poder creia que, amb tota la potència econòmica i militar del seu costat, eren indestructibles davant dels rebels. Però ells mai abaixaven els braços: patien cops durs, moltes vegades en forma de baixes, però eren laboriosos i assumien riscos per alliberar la galàxia. Ara mateix, el Barça gaudeix de la seva metamorfosi com a rebel. Potser va caure dues temporades consecutives a l’Europa League, però després de molts esforços, ha demostrat de nou que pot competir bé i amb dignitat a la Champions League. En canvi, el PSG està al costat fosc cegat per l’ànsia de poder, tant pel president i el grup inversor que té enrere com per l’obsessió per guanyar la primera Copa d’Europa. El treball no dignifica, perquè una persona val molt més que el que fa a l’àmbit laboral, però tenir-lo per bandera ajuda a afrontar millor els moments més durs o gaudir els més dolços. Així ho han demostrat Raphinha, Lewandowski i Koundé després de mesos envoltats de tantes crítiques com dubtes.
