El Futbol Club Barcelona ha guanyat perquè, per un cop, ha tingut allò que tant apel·la el seu entrenador: efectivitat a les àrees. Els blaugranes s’han imposat al Reial Club Deportiu Mallorca perquè Lamine Yamal, de 17 anys, s’ha inventat una genialitat que només està en els peus dels jugadors que estan tocats per una vareta màgica. Els culers també poden presumir de determinació a la seva pròpia àrea després de no rebre cap gol. Tal com succeeix amb la jugada del gol de la victòria, per un motiu que té nom i cognom: Pau Cubarsí. El partit contra els balears era dur per al central per les condicions dels seus davanters, Vedat Muriqi i Cyle Larin. Però després d’oferir un recital, la pregunta és tan insultant com senzilla perquè no arriba a la majoria d’edat: que no fa bé?
Cubarsí reivindica el tresor que el Barça té a La Masia. El partit contra el Mallorca no era gens fàcil, especialment quan es tracta d’un equip que es troba còmode defensant en bloc baix. Un cop més, els jugadors de la casa són els que han assumit la personalitat que fa no tant que Ilkay Gündogan exigia. Yamal ha posat la creativitat a la davantera, mentre el central ha reivindicat la coherència a l’hora d’oferir sortida de la pilota. El de l’Estanyol no limita les seves facilitats a passades curtes, sinó que arrisca quan ho considera necessari i ajuda molt a l’hora de fer progressar l’equip. L’enfrontament d’avui no ajudava en excés per com defensaven els balears, però pràcticament cada contraatac dels blaugranes tenia el nom de la jove perla. Amb un 96% d’efectivitat en les passades ha acabat.
Cubarsí trenca els esquemes que limiten els defenses culers
De totes maneres, el millor aspecte de Cubarsí és apreciar com trenca mites. Perquè el Barça té la desgràcia de fer veure que només valora centrals si tenen bona sortida de pilota i qualitat tècnica. A les llegendes i les promeses les uneix el fet de ser víctimes d’aquest clixé. Com si això de “defensar” jugant com a “defensa” fos una cosa secundària. El jove jugador reivindica l’art noble de protegir una porteria de totes les formes possibles. Potser el Mallorca no és l’equip més ofensiu de tota la Lliga, però cada centre lateral o pilota llarga dels balears anava carregat de verí. Malgrat això, el de l’Estanyol era la seva kriptonita. Cubarsí representa la mesura justa i necessària de les coses: només entra quan reconeix el moment exacte, però alhora és capaç de saber quan ha de deixar espai per córrer als davanters i estar ben pegat a ells.
Muriqi i Larin no són davanters fàcils de defensar. El primer és el més efectiu de tota la Lliga en els duels aeris, mentre el segon enganya, perquè sota la seva envergadura amaga una gran velocitat. Cubarsí no només ha mantingut la porteria a zero, sinó que ha fet veure que defensar les puntes del Mallorca era una feina fàcil. Ha normalitzat que un adolescent de 17 anys pot guanyar per dalt el kosovar i guanyar a l’espai el canadenc. Tot això mentre oferia les correccions necessàries a Iñigo Martínez o complementava la suavitat amb la pilota que a Andreas Christensen li falta a l’hora de girar-se com a pivot. El central de l’Estanyol fa del temps i del seu equip una matrix, perquè provoca que el Barça gaudeixi en el present de les figures del futur.
