Quatre anys d’un desert que semblava interminable. Quatre anys sense estar entre els millors vuit equips d’Europa, un lloc que el Futbol Club Barcelona estava acostumadíssim a ocupar. Aquest cop, sí. Aquest cop, els culers poden estar contents perquè han tingut una alegria majúscula. El Barça ha tornat als quarts de final de la UEFA Champions League després de derrotar el Nàpols a l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb una victòria molt solvent (3-1). I, per acabar-ho d’arrodonir, els millors han estat dos nois de setze i disset anys de la Masia: Lamine Yamal i Pau Cubarsí. Avui sí, el futur del Barça sembla esperançador.
La crònica del Barça-Nàpols (3-1)
Xavi Hernández ha presentat una alineació valenta i no ha traït els seus principis i els principis del club. Davant la gran quantitat de baixes al primer equip i el gran estat de forma dels jugadors joves, el tècnic egarenc ha apostat per la casa i ha donat la titularitat a molts nanos del filial i les categories inferiors: Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Fermín López. Una aposta com aquesta, en un club com el Barça, acostuma a sortir bé. Fermín ha estat el protagonista dels primers minuts. Ha avisat primer amb un xut desviat després d’una acció individual. Una gran passada de Cubarsí l’ha deixat sol davant de Meret, porter rival, i ha tornat a fallar. A la tercera, ja no ha perdonat. Bona centrada de Raphinha des de la banda, Robert Lewandowski la deixa passar i Fermín remata a plaer. D’aquesta manera, el Barça s’ha avançat.
Els blaugranes han sortit molt concentrats, amb una pressió asfixiant i excel·lent. El Nàpols no ha vist passar la pilota i tampoc no ha vist passar Lamine, que ha fet el que ha volgut per la banda dreta. En una d’aquestes accions, ha sortit des de camp propi, li ha regalat una assistència fantàstica a Raphinha i el brasiler ha enviat la seva rematada al pal. Molt atent, Joao Cancelo ha arribat per darrere, s’ha avançat a tota la defensa del Nàpols i ha caçat el rebot per fer el segon. Era el minut disset i el Barça ja guanyava per dos gols a zero. Montjuïc ha esclatat en eufòria i semblava que ja estava tot fet.
En el Barça dels últims temps, però, les coses no són mai tan senzilles. En la primera acció que els culers s’han relaxat en defensa, el Nàpols ha arribat i, amb moltíssima facilitat, una centrada lateral ha acabat amb una rematada del central Amir Rrahmani, que ha retallat distàncies. Amb mitja hora de partit ja havia passat de tot. El Nàpols, de fet, ha crescut molt a partir del gol i ha començat a arribar. Les bones accions defensives de Jules Koundé i Cubarsí i una gran aturada de Marc-André ter Stegen han evitat l’empat dels italians. Els nervis, però, s’han instal·lat entre els blaugranes, que han hagut de recuperar la pilota per calmar el joc. Un cop el Barça ha pogut situar-se en camp rival, l’equip s’ha refet i, si bé no ha tingut cap ocasió clara de gol, ha pogut marxar al descans amb el 2-1 sense haver de lamentar cap altre ensurt.
A la represa, el Nàpols ha pres la iniciativa per intentar sorprendre amb un gol ràpid. El cert és que els italians han començat a crear perill de seguida i ha aconseguit tancar el Barça a la seva àrea. Khvicha Kvaratskhelia ho ha provat de seguida amb un xut que ha marxat fregant el pal i, al minut cinquanta, s’ha glaçat la sang de tots els culers. Victor Osimhen ha caigut a l’interior de l’àrea després d’una entrada de Cubarsí i ha demanat penal. L’àrbitre no l’ha assenyalat i el VAR, després de revisar-ho, tampoc no l’ha fet rectificar. El defensa català no toca la pilota, però els col·legiats han considerat que l’acció no mereixia ser castigada amb un penal.
Després de l’ensurt, el Barça ha intentat refer-se amb una jugada ben trenada que ha acabat amb un xut perillós de Raphinha que ha aturat Meret. Tot i això, el Nàpols ha continuat dominant i creant perill constant a l’àrea del Barça. Xavi ho ha volgut aturar amb dos canvis: Oriol Romeu i Sergi Roberto han entrat per Fermín, fos, i Christensen, amb targeta groga. Aquesta mena de temps mort li ha anat molt bé al Barça, que ha pogut recuperar el control de la pilota i ha aturat la sagnia del Nàpols. Raphinha ha obligat Meret a lluir-se per evitar un gol de falta i, en el córner posterior, el Barça ha vist com li anul·laven el tercer per fora de joc.
Quan els blaugranes han pogut tornar a tenir la pilota i jugar en camp rival, el partit s’ha tornat a assemblar al del principi. La pressió ha reaparegut i ha tornat a donar els seus fruits. Meret ha tingut moltíssima feina aturant xuts de Gündogan i Raphinha i Lamine Yamal n’ha tingut una de claríssima amb una rematada que ha marxat molt a prop del pal. Malgrat els bons minuts del Barça, el Nàpols ha estat a punt d’empatar amb un cop de cap de Jesper Lindstrom que no ha entrat de miracle. Estava sol davant de la porteria de Ter Stegen, però la fortuna ha volgut que la pilota no anés dins. Estava escrit. El Barça havia de tornar als quarts de la Champions després de quatre anys.
En l’acció posterior a l’ocasió del Nàpols, Gündogan ha trobat Sergi Roberto en una gran desmarcada a l’interior de l’àrea i el capità culer li ha regalat el gol a Lewandowski. D’aquesta manera, el Barça ha sabut aprofitar els bons minuts que estava fent a la segona part per sentenciar el partit, l’eliminatòria i la classificació per als quarts de final. El Nàpols encara hauria pogut retallar distàncies just abans del partit amb una rematada que ha acabat al travesser. Però el Barça, aquesta nit, fins i tot ha tingut la sort de cara. D’aquesta manera, amb el 3-1, els blaugranes han guanyat i han passat de ronda.
