Un empat a casa a l’anada de les semifinals de la UEFA Champions League podria semblar un resultat més aviat advers. Ara bé, quan el rival t’ha començat guanyant per 0-2 i tu has aconseguit aixecar-te en una situació tan adversa, la cosa ja canvia. El Futbol Club Barcelona de Hansi Flick ha empatat contra l’Inter de Milà en un autèntic partidàs, on han xocat dues maneres diferents d’entendre aquest esport. El Barça ha tingut moments de moltíssim domini, on ha merescut molt més, però els italians han sabut fer tot el mal possible amb les seves armes i han estat a punt d’endur-se una victòria de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc i encarrilar l’eliminatòria. Aquest equip de Flick, però, és molt tossut i s’ha aixecat novament per guanyar-se el dret de decidir-ho tot a Milà.
La crònica del Barça-Inter (3-3)
Les semifinals de la Champions només estan a l’abast dels millors equips del món i així ho han demostrat el Barça i l’Inter des del primer minut. Tot i que els italians havien arribat a aquest partit enmig d’una ratxa nefasta de resultats, ha quedat clar de seguida que, quan estàs tan a prop de la final, no hi ha ratxes que valguin. Tant és així que Marcus Thuram, un jugador que havia estat dubte fins a l’últim moment i ha acabat entrant a l’onze inicial, ha deixat Montjuïc glaçat al primer minut de partit amb un autèntic golàs d’esperó que ha avançat l’Inter davant l’estupefacció dels futbolistes del Barça.
Tot i que el cop ha estat molt dur, el Barça de Flick es caracteritza, entre altres coses, per no rendir-se absolutament mai. I així, els blaugranes s’han llançat contra la porteria de Yann Sommer com si res no hagués passat. Els italians s’han intentat defensar de la millor manera que saben, que és molt bona, però no han pogut fer res per impedir que els atacs del Barça arribessin per terra, mar i aire, sempre per la banda de Lamine Yamal. El jove davanter català, que ha espantat amb unes molèsties durant l’escalfament que finalment han quedat en res, ha signat, potser, la seva millor exhibició fins a la data, i ja és dir. Així, Ferran Torres ha tingut dues oportunitats claríssimes amb un resultat idèntic: han marxat fregant el pal.
Quan semblava que l’empat del Barça era només qüestió de temps, ha caigut una segona gerra d’aigua freda a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. L’Inter, en la segona ocasió que ha tingut, ha fet el segon gol de la nit. Ha estat a la sortida d’un córner, gràcies a una rematada acrobàtica espectacular de Denzel Dumfries. Els italians, dues arribades i dos golassos. Qualsevol equip s’hauria rendit -o com a mínim li hauria costat refer-se- davant aquest escenari. Però el Barça, no. Quan el partit no podia estar pitjor per als culers, Lamine Yamal ha crescut encara més i, just després del segon de l’Inter, s’ha inventat una jugada individual fantàstica a l’interior de l’àrea i s’ha tret una rematada de ves a saber on per marcar un autèntic golàs i retallar distàncies.
Montjuïc s’ha ensorrat amb el gol de Lamine. L’afició hi havia cregut tant com l’equip i, gràcies a la seva empenta, l’embranzida del Barça ha estat imparable. Lamine, protagonista absolut, ha fet una jugada encara millor per fregar l’empat amb un xut que ha impactat contra el travesser. L’Inter estava totalment tancat a la seva àrea, però al Barça li era igual: les ocasions de gol paraven d’arribar. Dani Olmo ho ha intentat amb dues arribades més fins que el tauró ha mossegat. Raphinha ha despenjat una centrada i ha deixat la pilota morta perquè Ferran Torres rematés a plaer i empatés el partit.
El Barça ja havia aconseguit el més difícil: aixecar un partit contra un equip italià tan sòlid com l’Inter després d’haver-lo començat perdent per dos gols de diferència. A la recta final de la primera meitat, els ànims dels blaugranes han quedat una mica rebaixats per una lesió muscular de Jules Kounde, si bé a l’Inter també s’ha trencat Lautaro Martínez just després, així que els dos equips han perdut dues peces importants abans del descans. D’aquesta manera, s’ha arribat a la mitja part amb un empat al marcador, però amb sensacions gairebé immillorables a Montjuïc, després de la gesta culer. El cert és que una derrota per dos gols al descans no hauria pogut ser més injusta, perquè el Barça s’ha menjat l’Inter i els italians han marcat en les dues úniques arribades que han tingut.
Amb la dinàmica amb la qual s’havia arribat al descans, hi ha qui podia pensar que el Barça ho tindria tot de cara a la segona part, però res més lluny de la veritat. A l’Inter li ha anat d’allò més bé el pas pels vestidors i ha igualat les forces a la represa. El ritme del partit ha continuat elevat, però ja no hi ha hagut tantes ocasions de gol. El Barça ha tingut la possessió de la pilota i ha anat atacant, però l’Inter ha estat molt sòlid en defensa i ha sabut fer molt mal trobant els punts dèbils dels blaugranes al contraatac. En un d’aquests, Ronald Araujo, que ha entrat a la mitja part, ha enviat la pilota a córner amb una gran intervenció. En el llançament de la cantonada, però, Szczesny ha comès un greu error en la sortida i Dumfries ha rematat a plaer per marcar el seu doblet particular i tornar a avançar els italians.
Amb cada gol de l’Inter, però, el Barça semblava créixer. En la jugada gairebé posterior al tercer dels italians, els blaugranes han forçat un córner. En el llançament, Lamine Yamal ha deixat passat la pilota, Raphinha l’ha caçat i ha enviat una fuetada espectacular al travesser, que ha impactat després contra el cos del porter Sommer i ha entrat al fons de la porteria. Nou esclat d’eufòria a Montjuïc, amb un Barça que ha tornat a empatar quan les coses s’havien posat costa amunt.
Tot i el gol del Barça, l’Inter ha mantingut la compostura. Els italians, de fet, han tingut moments de crear molt perill a la porteria de Szczesny. En una nova mala sortida del polonès, l’Inter ha marcat el quart, però la diana ha quedat anul·lada per un fora de joc molt ajustat. No ha estat fins a la recta final del partit que el Barça ha aconseguit tancar els italians a la seva àrea. Lamine Yamal, líder indiscutible dels blaugranes aquesta nit, ha tornat a enviar una pilota al travesser. Ja al temps afegit, Raphinha ha fregat la victòria amb un altre cacau des de fora l’àrea que Sommer ha tret amb una aturada espectacular. Tot i que el Barça no ha pogut guanyar, els blaugranes s’han aixecat d’una situació molt adversa i s’han adjudicat el dret de lluitar fins a l’últim moment a Milà per arribar a la final de la Champions.
