La posició del defensa central acostuma a passar inadvertida al futbol. La majoria de les nominacions i dels premis se’ls enduen els davanters, i les portades dels diaris també solen dur imatges dels qui marquen els gols. Tot i això, aquesta crònica no pot començar d’una altra manera que destacant el partidàs que ha fet Gerard Piqué en el seu comiat del Camp Nou. Mentre que molts jugadors s’acostumen a arrossegar a la gespa en els seus últims camejos, el català ha brillat, tot neutralitzant l’atac de l’Almeria i menjant-se el molt bon davanter Ramazani en la victòria del Futbol Club Barcelona i en el seu last dance al Camp Nou (2-0).
Camins que ara s’esvaeixen. Gerard Piqué és una de les persones més importants de la història del club més especial de tots. És una de les persones més icòniques i influents de Catalunya. Piqué és moltes coses. I aquesta nit de dijous la seva estrella s’ha apagat. S’ha buidat. I és que com bé ha indicat en el seu discurs del final, “hi ha tant amor i passió entre el Barça i jo que era el moment de deixar-nos espai”.
Jordi Alba i Ferran Torres, la primera parella de ball de la nit
El Barça de Piqué ha començat ballant des de l’inici del partit. Amb unes ovacions religioses a Piqué en la prèvia i cada vegada que tocava la pilota, ha tornat a ser el Barça de la setmana del Vila-real i l’Athletic. Un Barça veloç i solidari. La gran primera parella de ball ha estat la formada per Jordi Alba i Ferran Torres. Els dos exvalencianistes han obert el camp, cosa que calia davant un rival molt tancat, i han fet patir el carriler dret Houboulang Mendes. De fet, l’hospitalenc ha estat el més destacat de l’equip, amb cap errada, sacrifici defensiu i un punyal en atac. I el davanter ha forçat un penal molt ràpidament, als set minuts de joc.
Lewandowski ha fallat un penal en l’inici
Mentre les noranta mil ànimes del Camp Nou es rendien al seu presi i clamaven que fos ell l’encarregat d’executar el penal, ha imperat la normalitat, i ho ha fet Robert Lewandowski. El designat com a millor jugador de la Lliga del mes d’octubre, en aquesta ocasió, ha fet ús de l’anormalitat: ha errat el penal, tot topant-se amb el pal. Probablement no l’ha llençat amb tota la concentració que calia, tenint en compte la sobreexcitació de l’estadi en el comiat a Piqué.
Tot i això, el Barça ha continuat el seu setge. L’Almeria no estava sent rival. L’equip de l’entrenador català Rubi se sostenia en les jugades aïllades per l’esquerra, del carriler Sergio Akieme i el davanter Largie Ramazani. Però aigua. La seva única arma, les pilotes en llarg, ha estat neutralitzada per un jugador especial. Piqué ha guanyat pràcticament tots els duels aeris i ho ha resolt tot bé. Per què et retires? No veus que encara et queda molt de futbol?
Com s’ha dit, els culers hi han continuat. A l’esquerra, Ferran Torres ha continuat lluitant. Ha continuat aprofitant la llibertat que l’atorga la seva posició, i ha tingut moltes ocasions… però les ha fallat totes. Fins i tot el defensa Kaiky li ha tret una sota pals. Les errades de l’internacional amb Espanya li han acabat generant una manca de confiança, que s’ha vist quan en un mà a mà amb el porter Fernando Martínez ha cedit la pilota incomprensiblement per a Dembélé, en lloc de rematar, i tot deixant el francès en una posició compromesa, des de la qual ha acabat fallant.
Alejandro Balde i Ousmane Dembélé, la segona parella de ball
El francès, de fet, ha protagonitzat la segona parella de ball de la nit. Ha brillat juntament a l’improvisat lateral dret Alejandro Balde, que definitivament ha superat Héctor Bellerín, fins i tot en un partit contra un rival de la part baixa de la classificació de la Lliga. El barceloní i el de Vernon s’han buscat i s’han trobat. És cert que pel marge dret costava més, per culpa de l’esmentat Akieme i de la muralla de cinc defenses blanc-i-vermells. Malgrat això, la parella ha trobat els espais.
Però el Barça no trobava el gol. Hi havia salsa, hi havia bona música, però no eren les sabates indicades. El Barça no acabava d’estar 100% concentrat. Com en el penal, Frenkie de Jong, que també ha ballat sobre la gespa, ha tingut una errada que ha provocat la primera gran ocasió visitant. Marc-André ter Stegen, però, ha solucionat l’u contra u. Després, ha sortit beneficiat quan entre Leo Baptistao i Gonzalo Melero han pifiat una jugada claríssima.
Dembélé avança el Barça en la represa, amb un gol de líder…
Tot això fins que Dembélé ha dit prou. En la represa, el francès ha rebut una assistència-paràbola exquisita de Sergio Busquets, que avui ha cedit l’honor de la primera capitania a Piqué. I el mateix francès ha fet el que Xavi fa temps que li demana: marcar gols i ser més decisiu. Ha controlat i, amb la confiança que ell sí que té, no li ha calgut fer cap regat per desempallegar-se de tres rivals, que precisament s’esperaven un regat, per fer una passada a la xarxa. 1-0.
Després, però, ha tornat a fer una de les seves. Una de bona i tres de dolentes. En una nova gran passada, de Jordi Alba, el francès ha eludit el porter i ha fet seure dos defenses. Però quan tocava xutar (i mira que ha tingut molts moments per fer-ho) no ho ha fet. I quan ho ha fet ja era massa tard. Si el Barça no ha sentenciat ràpidament el partit, doncs, era perquè no li ho ha interessat. Perquè més que jugar a futbol, ha preferit ballar en el last dance de Piqué. I bé, els dies de festa tot es respecta.
… I un bon Frenkie de Jong sentencia
Qui ha optat per continuar jugant a la pilota ha estat Jordi Alba. L’hospitalenc ha posat un nou caramel dins de l’àrea. Aquest cop, a un Ansu Fati que acabava de substituir Ferran Torres… i d’emular-lo. Ha fallat. Però Frenkie de Jong, que ha completat un partit notable, ha rematat amb un xut enfurismat que ha cremat la xarxa i el partit.
El 2-0 ha estat definitiu per a un Almeria que mai no ha estat rival. El Barça, amb bons minuts dels revulsius Raphinha i Gavi, ni tan sols ha necessitat posar una marxa més per endur-se els tres punts el dia més emocionant dels últims anys. L’emoció ha tingut el seu punt àlgid quan Xavi ha fet la substitució.
Al minut 85, el terrassenc ha fet entrar Andreas Christensen i retirat Piqué. Canvi molt significatiu, de futur per passat. I mentrestant, l’ovació molt probablement ha generat un terratrèmol. Les 92.605 persones han aplaudit, durant minuts, el que ha estat el seu pastor durant tretze anys i mig. I aquest ha abraçat tots els seus companys, a la gespa i a la banqueta. Els finals feliços existeixen, i els prínceps blaus (i granes) també.
