Entre els mesos d’agost i juny, una de les imatges més freqüents al districte de les Corts i al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, un o dos cops a la setmana, és veure riuades de gent amb samarretes i bufandes del Futbol Club Barcelona. De tan habitual com és, no crida l’atenció. Contràriament, el que s’ha fet molt estrany ha estat la calma que hi ha hagut al voltant d’aquesta zona durant els darrers dos anys i mig, des del 28 de maig de 2023, l’últim partit que el Barça va jugar al seu estadi, l’Spotify Camp Nou. Aquest dissabte, 909 dies després, el conjunt blaugrana ha tornat en partit oficial contra l’Athletic Club i, en conseqüència, s’han tornat a veure aquestes imatges que feia tant temps que no es veien, però que a la vegada són tan familiars.
Un dia històric al Camp Nou
D’entrada, la gent ha arribat amb més temps de l’habitual a la rodalia del camp. Els aficionats blaugranes, previsors per una banda, però amb ganes de tornar per l’altra, han envaït la zona més de dues hores abans de l’inici del duel. Entre els seguidors culers, molt més locals del gran nombre de turistes que alguns preveien, les cares i les converses eren molt similars. “Ostres, sí que està canviat! Què hi havia aquí abans? Encara li falta, però quedarà xulo“, deien els culers, mentre assenyalaven aquí i allà i feien les seves respectives cròniques gravant vídeos amb els mòbils.
Un cop a l’estadi, ha destacat també la gran quantitat de bufandes i samarretes del Barça, cosa que només passa en les grans ocasions, així com d’estelades, cada vegada menys presents. Així, la imatge que presentava les graderies de l’estadi era sensacional, fent voleiar les bufandes amb cada cançó, també amb molta més presència del català que abans. Per exemple, a l’hora de cantar l’alineació ha sonat La presó del rei de França de la Companyia Elèctrica Dharma i amb els gols sonava Volcans, de Búhos, en comptes de les cançons en anglès que acostumaven a sonar.
El Barça, per la seva banda, s’ha encarregat de muntar una gran festa, amb actuacions musicals de grups, també catalans –Figa Flawas abans de començar el partit i The Tyets a la mitja part-, o amb una interpretació fabulosa del Cant del Barça per part del cor jove de l’Orfeó Català. L’himne ha ressonat amb petards que han acabat de completar una imatge èpica, que encara ha millorat més al final del partit, amb un castell de focs preciós.
Hi ha coses que mai no canvien
Tot i això, també hi ha hagut espai per a la crítica, amb càntics constants del públic que reivindica el retorn de la Grada d’Animació. Com passava abans de l’existència d’aquesta, els aficionats blaugranes han estat força callats durant tot el partit, amb algunes excepcions, com cada vegada que tocava la pilota Nico Williams, que ja és un dels enemics del barcelonisme i rebia una escridassada. I és que algunes coses no canvien mai i el Camp Nou ha tornat a fer de jutge quan ha volgut, amb manifestacions lliures, com els crits d’independència al minut 17:14, més sorollosos que en altres ocasions. I, per no fallar a les tradicions, tampoc no ha faltat una gran massa de gent abandonant l’estadi a la recta final del duel per evitar embussos, un cop ja estava sentenciat, tot i que això hagi suposat perdre’s l’últim gol del Barça.
