El Futbol Club Barcelona ha començat el seu camí a la Copa amb una victòria contra el modest Barbastre, de la Segona RFEF, que va ser molt més suada del que es podia preveure en un inici. El Barça va dominar el primer tram del partit amb bastanta solvència i va arribar a marcar dos gols. Els blaugranes, però, es van anar relaxant i el Barbastre va retallar distàncies i va arribar a tenir l’empat. Finalment, el Barça va poder fer el gol de la tranquil·litat, si bé els aragonesos, de penal, van acabar ajustant el marcador al temps afegit. En un començament semblava que seria un partit per guanyar tranquil·litat, però, en comptes d’això, les sensacions de l’equip català continuen sent negatives, els dubtes no s’esvaeixen i hi ha alguns temes que preocupen l’afició.
Les victòries per la mínima
Un dels casos més flagrants del Barça és el rècord històric de partits sense sumar victòries amb més d’un gol de diferència. Ja en són vint. Des del partit contra l’Anvers del 19 de setembre, on els blaugranes van golejar per 5-0, l’equip no ha estat capaç de sumar cap triomf que no sigui per la mínima. O un gol de diferència, o empats i derrotes: aquest ha estat el camí del Barça des d’aleshores. Això s’entén gràcies a dos dels grans problemes dels culers aquesta temporada: la falta d’efectivitat de cara a porteria i els errors defensius impropis. Haver-se de conformar amb un triomf per la mínima contra un equip de Segona RFEF continua deixant molts dubtes i, de moment, sembla que Vitor Roque, que va fallar una ocasió claríssima, no serà la solució miraculosa als mals del Barça.
La falta de professionalitat de Joao Félix
El davanter portuguès va arribar com una estrella en potència i, després dels seus primers partits com a blaugrana, els culers van somiar amb un Joao Félix que explotava tot el seu talent al Barça i que marcava diferències. La realitat, però, ha estat ben diferent. El portuguès ha comès el mateix pecat que l’ha condemnat a l’Atlètic de Madrid: una manca de professionalitat flagrant i molt preocupant. Més enllà dels partits on tenia la il·lusió del debut i algun cas concret com el retrobament amb el conjunt matalasser, a Joao Félix li ha fet mandra explotar el seu talent i ha jugat amb un menfotisme que l’ha acabat portant a la banqueta. Amb el Barbastre, el portuguès va recuperar la titularitat i ho va compensar amb la mateixa apatia. D’un error seu per falta de concentració va venir el córner que va provocar el primer gol dels aragonesos.
La pèrdua de rumb de Xavi Hernández i el seu cos tècnic
La temporada passada, amb la consecució del títol de Lliga, semblava que Xavi havia trobat el camí per conduir el Barça a un camí d’èxits i bon futbol, però aquest curs la sensació és totalment contrària i ja són molts mesos sense saber tocar la tecla que faci que l’equip guanyi i jugui bé. A més a més, una nova roda de premsa on el tècnic egarenc va veure un partit massa bo, en total dissonància amb les opinions de l’afició, suma més preocupacions. El seu germà i segon entrenador, Òscar Hernández, va acabar expulsat després de protestar a la recta final del duel, exemplificant així la frustració d’un cos tècnic que s’apropa perillosament a la deriva. Per acabar-ho de rematar, un jugador del Barbastre va empènyer Xavi al final del partit, cosa que s’ha llegit com una mostra del poc respecte que hi ha cap a la figura d’aquest entrenador.
