Istvan Kovacs. Aquest és el nom que, amb raó, recordaran durant molt temps els jugadors i aficionats del Futbol Club Barcelona. Aquest àrbitre romanès ha perpetrat un espectacle lamentable contra el conjunt blaugrana a l’anada dels quarts de final de la UEFA Champions League. La seva actuació ha estat nefasta, permetent que l’Atlètic de Madrid del Cholo Simeone pogués atemptar contra el futbol una vegada i una altra, perdent temps, amb joc brut i sense cap mena de càstig. Ha perdonat una expulsió claríssima a Koke, mentre que no ha tingut cap problema en mostrar una targeta vermella directa a Pau Cubarsí. S’ha empassat un possible penal de Marc Pubill. Kovacs s’ha carregat el partit. Un partit que el Barça havia plantejat d’allò més bé, en què tenia l’Atlètic contra les cordes i que, en canvi, ha acabat amb una clara victòria matalassera (0-2). Que injust que és el futbol.
La crònica del Barça-Atlètic de Madrid (0-2)
Hansi Flick ha presentat un onze amb les novetats de Jules Kounde en el lloc de Ronald Araujo i Robert Lewandowski en el de Fermín López. Amb aquesta alineació –Joan Garcia; Kounde, Cubarsí, Gerard Martín, Cancelo; Eric, Pedri, Olmo; Lamine Yamal, Lewandowski, Rashford– el Barça ha sortit molt ben plantat sobre el terreny de joc, portant la iniciativa i controlant el joc, però sense assumir més riscos dels necessaris, conscient que és una eliminatòria a dos partits.
A diferència del que és habitual, el conjunt blaugrana ha bolcat els atacs per la banda esquerra, amb un Rashford molt participatiu i un Cancelo inspirat i més ofensiu que defensiu, com sempre. D’aquesta manera, han començat a arribar les primeres oportunitats. La més clara ha estat un xut de l’anglès a prop de la porteria rival que Juan Musso ha enviat a córner. Després d’alguns intents tímids que acabaven fàcilment a les mans de l’argentí, Lamine Yamal, amb més espais del que és habitual, ha aconseguit assistir Rashford per fer el primer gol, però ha estat anul·lat per un fora de joc ben assenyalat. Mentrestant, l’Atlètic buscava les seves opcions al contraatac, a l’esquena del Barça, però la defensa, comandada per un Cubarsí excels, ha assecat totes les arribades dels matalassers.
Enmig d’aquesta situació de domini del Barça, l’Atlètic ha apostat per fer una de les coses que millor sap fer: intentar que no es jugui a futbol. En cada servei de banda, de porteria, en cada cop… pèrdues de temps constants amb el permís de Kovacs. Tot i això, els blaugranes no s’han desesperat i han continuat fent el seu partit. Les arribades eren perilloses i, amb el pas dels minuts, el joc ha començat a caure cap al costat de Lamine. El davanter català ha estat a punt de sorprendre l’Atlètic amb una jugada sensacional en la qual ha driblat diversos jugadors i el xut final ha impactat contra un rival quan anava cap a porteria. El Barça també ha tingut oportunitats amb un intent llunyà de Gerard Martín que ha marxat per poc i una rematada impossible de Rashford que ha pogut aturar Musso.
El Barça tenia el partit on volia i estava fent tot el que havia de fer per derrotar l’Atlètic. Només li faltava el gol i la sensació era que podia caure en qualsevol moment, però el futbol és capriciós i tot ha canviat en una jugada. En una passada a l’espai per a Giuliano Simeone, Cubarsí s’ha equivocat en el marcatge i, quan l’argentí ja tenia la posició guanyada, li ha fet una falta que ha estat castigada amb una vermella clara. El Camp Nou i els jugadors del Barça han esclatat d’indignació, ja que l’àrbitre havia perdonat la segona groga a Koke en la jugada pràcticament anterior. Per si això no fos suficient, Julián Álvarez ha transformat la falta amb un colpeig espectacular. Era ja gairebé el final de la primera meitat i el Barça ha marxat al descans glaçat.
Al descans, Flick ha reestructurat l’equip per jugar amb deu jugadors. Sorprenentment, Pedri ha sortit. També sorprenentment, en el seu lloc ha entrat Gavi, que tot just s’està readptant després de la seva llarga lesió. A més a més, també ha marxat Lewandowski per Fermín López. Des del mateix moment que el Barça ha posat un peu sobre el terreny de joc a la segona part, ha fet un exercici d’esforç exemplar. El conjunt blaugrana s’ha deixat la pell buscant el gol de l’empat i l’ha fregat una vegada i una altra. Primer, Rashford ha estat massa gana i no ha donat una passada de la mort en un contraatac claríssim. Després, el mateix davanter anglès ha estat a punt de marcar de falta i s’ha trobat primer amb Musso i després amb el travesser.
Mentrestant, l’àrbitre continuava amb el seu espectacle dantest particular, permetent totes les pèrdues de temps possibles a l’Atlètic i perdonant grogues una vegada i una altra. Per acabar-ho d’adobar, Kovacs s’ha empassat un possible penal de Marc Pubill, que ha tocat la pilota a l’interior de l’àrea amb la mà, després que el porter li passés l’esfèrica, és a dir, comencés ja la jugada. El VAR tampoc no l’ha avisat. Això ha desesperat un Barça que, amb el pas dels minuts, s’anava quedant sense forces. Aleshores, ha passat el pitjor que podia passar. En una jugada aïllada, Alexander Sorloth s’ha avançat a la defensa blaugrana i ha marcat el segon dels matalassers, de manera totalment immerescuda, ja que el conjunt madrileny estava tancat a la seva àrea sense fer res de res.
El Barça no s’ha rendit. Flick ha intentat fer canvis per sacsejar les coses i els blaugranes han continuat arribant, més amb el cor que amb una altra cosa, sense trobar la recompensa del gol que tant mereixia. Kovacs ha mantingut la permissivitat constant a l’Atlètic, ha perdonat tantes targetes com ha pogut, amb una actuació que semblava respondre a la perfecció als interessos del Cholo Simeone. El resultat final, aquest 0-2 que deixa el Barça amb un peu i mig fora de la Champions. La setmana vinent, dimarts, el conjunt blaugrana buscarà l’impossible: aixecar aquests dos gols en contra a l’Estadi Metropolitano.
