Sembla mentida que el mateix Barça que fa tot just una setmana va veure’s atropellat pel Chelsea a la UEFA Champions League, hagi fet el partidàs d’aquest dimarts a l’Spotify Camp Nou contra l’Atlètic de Madrid. El Futbol Club Barcelona ha aconseguit per fi guanyar un dels grans d’Europa aquesta temporada, en un duel molt seriós que ha recordat més que mai a la millor versió de l’equip de Hansi Flick que el curs passat va meravellar el món de futbol. Tot i que el Barça ha estat molt superior al conjunt matalasser, la falta d’efectivitat ha mantingut l’emoció fins al final, si bé els blaugranes s’han acabat imposant amb justícia (3-1). Els de Flick es fan forts al capdavant de la Lliga, amb quatre punts de marge sobre el Reial Madrid, que encara ha de jugar, i sis més que l’Atlètic.
La crònica del Barça-Atlètic (3-1)
El Barça ha sortit d’inici amb Pedri González i Raphinha, ja recuperats al 100%, cosa que s’ha notat d’allò més. Amb el procés febril de Frenkie de Jong, Eric Garcia ha jugat en el seu lloc al mig del camp i Gerard Martín ha fet de central. Sigui com sigui, el conjunt blaugrana ha saltat a la gespa amb una motivació màxima, amb la voluntat de controlar la pilota i, per tant, el partit, i de fer una bona pressió, amb concentració, per recuperar ràpidament la possessió i evitar que el partit es convertís en un atac-i-gol, on el Barça pateix molt, com per exemple en el dia del Chelsea.
Tot i que el Barça ha tingut el partit allà on ha volgut des del primer minut, li ha costat generar oportunitats de gol en el tram inicial. Raphinha ho ha intentat amb un xut llunyà que ha marxat per sobre de la porteria de Jan Oblak al minut vuit. Més enllà d’això, res de res. I l’Atlètic, per la seva banda, ha buscat una vegada i una altra l’esquena de la defensa del Barça, un dels punts més dèbils del conjunt culer. Si bé el Barça s’ha anat protegint força bé en repetides ocasions, no ha pogut fer res en una passada a l’espai fantàstica de Nahuel Molina cap a Álex Baena, que el davanter andalús ha definit a la perfecció. El gol, primer anul·lat per fora de joc, ha estat revisat en el VAR i ha pujat al marcador.
El Camp Nou ha quedat bastant tocat per aquest primer cop, però el Barça, que sabia què calia fer per aixecar el partit, ha insistit encara més en la mateixa idea i s’ha anat apropant cada vegada més a la porteria d’Oblak. Tant és així, que no han hagut de passar ni deu minuts perquè Pedri, en l’enèsima desmarcada de Raphinha, li donés una passada perfecta a l’espai. El brasiler ha driblat Oblak i ha marcat a plaer. D’aquesta manera, el Barça ha esmenat ràpidament la situació i ha empatat el partit de seguida.
De fet, el Barça ha continuat atacant amb la mateixa insistència i ha estat a punt de collir els fruits de la feina ben feta. Dani Olmo, que ha anat creixent durant el partit, ha forçat un penal que semblava que havia de ser el gol de la remuntada del conjunt blaugrana al minut 35. Robert Lewandowski, però, ha enviat als núvols el llançament des dels onze metres. Poca estona després, el polonès ha estat a punt de fer-se perdonar amb una rematada de cap a boca de canó que tothom ja celebrava, però Oblak ho ha impedit amb una aturada espectacular. L’Atlètic, per la seva banda, només n’ha tingut una més, en una nova passada a l’espai per a Baena, que Joan Garcia ha tallat amb una gran sortida. S’ha arribat al descans amb l’1-1 en el marcador, amb la sensació que el Barça mereixia més, però que estava en el bon camí.
A la represa, la dinàmica del Barça ha estat exactament la mateixa. Quan les coses funcionen, seguint una idea que saps que és fiable, el millor és no tocar res, i això ha fet Flick. D’aquesta manera, només era qüestió de temps que comencessin a arribar les oportunitats. Sense pressa, el Barça ha anat madurant les jugades i cada cop s’ha apropat més a la porteria d’Oblak. Al minut 53, Raphinha ha rebut una passada perfecta de Lamine Yamal a l’interior de l’àrea. Tot i estar sol, però, el brasiler tenia poc angle i ha enviat la seva rematada fora. L’Atlètic ha contestat amb una arribada aïllada però clara. Giulano Simeone ha perdonat amb una rematada horrible. El Barça, poca estona després, ha tornat a fregar el gol amb una passada de la mort de Raphinha en què Lewandowski no ha arribat pels pèls.
Anar fent, anar fent, el Barça ha acabat obtenint la recompensada tan merescuda. Ha estat al minut 65, després d’una jugada col·lectiva preciosa del conjunt blaugrana. Després de marejar tota la defensa de l’Atlètic per tot el camp, amb Pedri com a director d’operacions, Dani Olmo ha aprofitat la darrera passada de Lewandowski per plantar-se sol davant d’Oblak i, aquesta vegada sí, enviar la pilota al fons de la xarxa amb una rematada ajustada impossible d’aturar. En la mateixa acció, Olmo s’ha dislocat l’espatlla, però ja havia fet els deures i ha marxat substituït. El Camp Nou ha esclatat.
A partir d’aquí, el partit s’ha convertit en el següent: el Barça intentant controlar i calmar el joc davant un Atlètic que mossegava amb molta força. Així, hi ha hagut oportunitats per als dos equips i podia passar qualsevol cosa, o bé la sentència blaugrana, o bé l’empat matalasser. Lamine Yamal ha estat a punt de marcar després d’un regal de la defensa madrilenya, però el seu xut ha marxat fregant el pal. Després, Pedri ha espantat els culers deixant-se caure a terra, però simplement ha demanat el canvi per cansament. I, uns minuts més tard, Thiago Almada ha posat encara més l’ai al cor al Camp Nou amb una jugada individual que no ha entrat de miracle, després de driblar defensa i porter i enviar la pilota fora.
A la recta final del duel, la sensació era que podia sortir cara o creu cap a qualsevol dels dos costats. La impossibilitat de sentenciar el partit per part dels blaugranes ha mantingut la tensió al Camp Nou fins al final. Antoine Griezmann, recordant potser la seva etapa com a culer, ha fallat una ocasió claríssima. Mentrestant, Oblak també es feia gegant per impedir un gol de Marcus Rashford, que ha entrat molt bé a la recta final. Després de molt patiment, i quan ja s’apropava el xiulet de l’àrbitre, el Barça ha marcat el gol de la tranquil·litat amb una passada de la mort de Balde que Ferran Torres no ha perdonat. L’equip de Flick s’ha reivindicat, en gran part gràcies al retorn de Raphinha, Pedri i Joan Garcia, i pot convertir-se en un conjunt imparable si manté aquesta línia.
