L’Estadi dels Jocs del Mediterrani ha sigut testimoni d’un partit gens còmode per a cap dels dos equips implicats. La possibilitat d’assegurar la segona posició a la Lliga amb un marge de quatre punts sobre el Girona Futbol Club provocava que el Futbol Club Barcelona encarés la jornada amb la tensió justa per estar atent, però insuficient com per tenir la pretensió de lluir-se. Fa temps que les coses van a la inversa al club blaugrana, fins al punt de canviar el caràcter dels dies. Malgrat ser dilluns, per als culers la setmana va començar amb caràcter festiu després de la victòria contra la Reial Societat. Però el duel contra l’Almeria ha tingut la idiosincràsia d’un dilluns: ha sigut espès i d’ànima cansada. El Barça ha guanyat el conjunt andalús per 0-2 a un enfrontament que per als blaugranes era un tràmit, que per als seus rivals era el primer dels últims tres balls a la Primera Divisió i que els joves de La Masia han aprofitat per fer les coses habituals de la joventut, és a dir, necessitar poc per divertir-se malgrat que l’ambient no convidi. Qui més ha aprofitat la nit ha sigut Fermín López, que amb dos gols ha arribat als deu a la seva primera temporada com a culer.
La crònica de l’Almeria 0-2 Barça
L’entrenador blaugrana, Xavi Hernández, ha aprofitat el partit contra l’Almeria per fer rotacions i donar més minuts als joves i altres jugadors poc habituals. Aquests van ser els casos d’Héctor Fort, Ferran Torres, Fermín López, fins i tot de Pedri després de tant temps allunyat dels terrenys de joc. Andreas Christensen va descansar a la banqueta i qui el va substituir a l’onze titular des de l’inici va ser Sergi Roberto, que va actuar de pivot. El partit va començar amb la picaresca habitual de Lamine Yamal, a qui li donen igual els estats d’ànim per buscar sotanes o aportar detalls de qualitat. Els locals van patir principalment per dos aspectes: el control del mig del camp culer i la falta d’efectivitat davant de Marc-André Ter Stegen. Amb l’excepció del canari, tots els mitjos centres eren de La Masia. Es podia apreciar com entenien què havien de fer perquè Torres o Yamal generessin ocasions.
Però el gol no va arribar per part dels davanters, sinó d’un mig centre en concret: Fermín López. Arribat el quart d’hora inicial, el blaugrana va aprofitar una centrada de Fort per rematar al segon pal. Va començar la carrera des de la segona línia per acabar-la al córner amb la seva característica celebració. Després del 0-1 inicial, el ritme va disminuir. Al Barça li va començar a pesar el temps i l’Almeria va recaure en la seva desesperació de tota la temporada: tenir ocasions per desaprofitar-les. Al 20′ Leo Baptistao va desaprofitar un mà a mà amb Ter Stegen després d’una gran carrera, va fer tot bé menys la definició. Lamine Yamal va avisar ràpidament amb una gran jugada individual que va acabar amb l’esfèric xocant amb el travesser des de la banda dreta. Després de molts minuts d’incòmoda comoditat blaugrana, Embarba va buscar 20 minuts després la porteria de l’alemany. El seu xut, però, es va desviar cap a la dreta de Marc-André. Donar l’ensurt al conjunt dirigit per Xavi abans del descans no va ser possible per als andalusos.
La definició gràfica de com és estar malament anímicament la va recrear el ‘Choco’ Lozano. Només dos minuts després del descans, l’hondureny va tenir l’oportunitat de marcar l’empat. Estava sol al punt de penal contra Ter Stegen, però va enviar directament la pilota fora. Poques jugades defineixen tan bé la impotència. El Barça no era diferencial defensivament, però sí que ho era ofensivament. Per tant, sempre tenia eines per fer mal. Fermín López va tornar a aparèixer al minut 67 per confirmar que, si la resta no vol aprofitar les ocasions, no és el seu problema. El mig centre va marcar el segon gol de la nit arribant un cop més des de la segona línia. Aquesta vegada, però, la rematada va ser amb el peu, seca i precisa per assegurar la victòria i reafirmar la segona posició a la Lliga dels culers.
Com el partit no estava gaire animat, Xavi va optar per donar minuts a Vitor Roque. El gest era de pura sorpresa. Després de setmanes sense estar convidat a la festa, el brasiler tornava a la pista de ball quan ja havia desistit. Oriol Romeu també va viure una situació similar, ja que no va ser el titular per al pivot, però sí que va tenir minuts residuals cap al final del partit. L’Almeria també va intentar revolucionar l’enfrontament amb canvis, però no va tenir èxit. El duel entre els andalusos i els blaugranes semblava pesar moltíssim als dos equips, no per l’estat físic, sinó per la situació anímica. Amb un entorn amb aire melancòlic, els joves de La Masia van ser els únics que van aprofitar el dijous per viure, que com deia l’escriptor Gabriel García Márquez, a vegades no és més que sobreviure.
