En la presentació de la seva precandidatura a les eleccions del Barça, Jordi Farré (l’Hospitalet de Llobregat, 1975) va prometre que regalaria una pizza i un tatuatge als socis que signessin a favor del seu projecte i li permetessin, en conseqüència, lluitar per arribar a la zona noble del Camp Nou. La promoció, és clar, no va passar desapercebuda entre el barcelonisme. En una entrevista amb El Món, Farré explica que tot plegat forma part de la voluntat que la gent jove s’involucri en la seva campanya, recorda que Núñez regalava “melindros i xocolata” i, sobretot, demana que l’atenció se centri en els aspectes veritablement importants, ja que la situació greu que travessa el club blaugrana així ho requereix. En aquest sentit, ell té molt clar que una de les principals coses que necessita l’entitat culer és que s’acabin els ismes. I és que, si no és així, “acabarem prenent mal”.
Jordi Farré, durant l’entrevista amb El Món | Jordi Borràs
Quina valoració fa del mandat de Josep Maria Bartomeu?
Si hem fet una moció de censura, és precisament perquè creiem que la situació era límit. Jo crec, però, que de tots els mandats es poden treure coses bones i d’altres de dolentes. De Núñez, de Laporta, de Rosell, de Bartomeu… Els últims anys, el Barça ha gestionat molt bé el seu paper en la situació política i social que viu Catalunya. També considero que l’aposta pel futbol femení ha estat important i remarcable. La resta d’aspectes no han estat positius. Ja sabem com està el club esportivament i econòmica.
Una de les ombres del darrer president del Barça és el Barçagate. És partidari d’aixecar catifes?
Evidentment. El primer que farem en cas que els socis ens facin confiança és una diligència deguda exhaustiva. Si hi ha actius que s’han malbarat o no s’han tractat adequadament, aixecarem catifes encara que no m’agradi, ja que sota d’elles només hi ha brutícia. La situació ens portarà a fer-ho i, en cas que trobem alguna cosa inesperada, a emprendre les accions legals que considerem oportunes.
Els darrers dies l’ha envoltat una polèmica al voltant d’una presumpta venda amb sobrepeu d’algunes butlletes del vot de censura als grups d’opinió barcelonistes que van tirar endavant la moció. Quina és la seva versió? Les acusacions són força greus.
Estem en precampanya i crec que hi ha gent interessada a parlar dels altres i a difamar. Jo tinc molt clar el que va passar i no vull tornar a parlar d’aquest assumpte.
En una entrevista al diari AS va assenyalar que Lluís Fernández Alà i Víctor Font no s’havien implicat prou en el procés de recollida de signatures contra Bartomeu. Creu que van formar part del vot de censura de cara a la galeria?
No sé quina estratègia té cadascú, el que sí que tinc clar és que en Víctor Font no va aparèixer a cap fotografia: ni quan vam anar a buscar les butlletes ni quan les vam anar a tornar. En Lluís Fernández Alà sí que va venir l’últim dia, però tampoc va presentar-se a la seu a buscar les signatures. El que ells van fer, no obstant això, a mi m’és absolutament igual. L’important és que vam recollir 20.731 firmes. La resta de coses no em preocupen gaire.
El 2015 no va superar el tall de signatures que cal per proclamar una candidatura a les eleccions del Barça. Confia que aquest any sí que ho podrà fer?
Espero que sí. Estem treballant molt per aconseguir-ho. Serà molt complicat, però el 2015 vam aprendre a recollir signatures i el meu equip i jo tenim l’experiència adequada per superar el tall. Les circumstàncies i les dates no ho posaran fàcil.
Aquest dimecres, en la presentació de la seu electoral, va revelar que durant tres dies regalà un tatuatge i una pizza als socis que signin a favor de la seva precandidatura. De quina estratègia forma part aquesta promoció?
Tothom ha regalat marxandatge durant les campanyes electorals del Barça. Els gustos i el mateix màrqueting van evolucionant. Jo no ho sabia, però avui m’han dit que en la recollida de signatures d’en Núñez regalaven melindros i xocolata. El que hem volgut fer és modernitzar el procés i dur a terme diverses activitats que serveixin per portar gent jove a la seu perquè s’involucrin en la campanya. Tothom és conscient que en els processos electorals del Barça hi ha molta gent gran; hem volgut baixar la mitjana d’edat, en cap cas pretenem comprar vots ni res semblant.
“Tothom ha regalat marxandatge durant les campanyes electorals del Barça. Els gustos i el mateix màrqueting van evolucionant”
El vot de censura va demostrar, en un context de pandèmia, que el Barça està més viu que mai. Creu que, tal com va fer llavors, pot sorprendre i guanyar les eleccions encara que les travesses no el situïn com a principal favorit?
No tinc cap dubte que guanyarem les eleccions. Si el tingués, no m’hi presentaria. De fet, encara no hem explicat el nostre projecte i hem tingut una rebuda molt important. Estic content i tinc moltes ganes que arribi la recollida de firmes, que superem el tall i que puguem explicar la nostra proposta. Si els socis ens fan confiança, estaré encantat.
Fins a quin punt serà important el concepte “remuntada” en la seva precandidatura?
El Barça ha remuntat situacions molt complicades, com per exemple les crisis econòmiques del 29, el 60, el 78, el 2000… L’ADN del club és això. L’entitat està trista, deprimida. Fa falta canviar-li l’humor. Al final, el futbol és un estat d’ànim. Actualment, el Barça no es troba en el seu millor moment i necessita un nou impuls.
Quina és la recepta perquè el club trobi l’estabilitat i la tranquil·litat que necessita?
Que s’acabin els ismes. És molt important tancar el cicle 2003-2020. El laportisme i el rossellisme han viscut en una guerra contínua i crec que això no li ha fet cap bé al Barça. És transcendental posar fi a això, que arribi gent nova. Foc nou i aire fresc. Cal donar el tret de sortida a un nou projecte, perquè si no posem punt final a aquest guerracivilisme, acabarem prenent mal.
La situació econòmica, tal com va revelar la setmana passada Carles Tusquets, és “horrible”. Què proposarà als socis per ajudar el club a deixar enrere aquesta crisi financera?
El primer que caldrà fer és un balanç de la situació, ja que de moment només hem vist el tancament de l’exercici 2019/20. Necessitarem conèixer la situació real abans de posar-hi remei. Som conscients del problema de l’entitat amb un endeutament a curt termini que no pot afrontar i que, per tant, s’haurà de renegociar i iniciar un projecte de refinançament. La situació és molt complicada, certament, sobretot en l’àmbit de la tresoreria més que en el comptable, però també és veritat que facturem 800 milions d’euros i tenim un patrimoni net de 3.033 milions.
El model de propietat del Barça està en risc?
Per part nostra, no.
Em refereixo als problemes amb què es pugui trobar el club a l’hora d’afrontar diverses qüestions financeres complexes.
Al final, no crec que el problema provingui del fet de ser o no ser una societat anònima esportiva. El problema del Barça és que està mal finançat i gestionat. És una qüestió de model de gestió insostenible. Si ingresses molts diners, però te’ls gastes en pagar les despeses, no generes caixa. I així és impossible tirar endavant. És com una família que arriba justa a final de mes: si algú es constipa i ingressa menys, tindrà problemes per tot arreu. No tinc clar que les pèrdues anunciades per la junta sortint de 97 milions estiguin relacionades únicament amb la irrupció de la Covid-19. En resum, és important buscar nous recursos, adequar les despeses i deixar un marge de benefici, però no crec que la propietat estigui en risc.
Jordi Farré, precandidat a les eleccions del Barça | Jordi Borràs
Què li sembla l’adequació salarial que ha pactat la comissió gestora amb els futbolistes?
No tinc gaire informació, però la sensació és que no és una rebaixa, sinó un ajornament del deute, una forma de finançar el club a curt termini. El que ens estalviem ara ho haurem de pagar més endavant. Per tant, la junta gestora no ha solucionat res. Crec que el senyor Tusquets s’ho podria haver estalviat. Hauria d’haver convocat eleccions de forma immediata.
Els comicis, per tant, arriben tard?
I tant. El president de la comissió gestora hauria d’haver-los convocat el primer dia. No entenc per què no ho va fer, ja que l’única missió que té és posar una data a les eleccions i encarregar-se del normal funcionament de l’entitat. No crec que en aquesta darrera tasca s’hi pugui incloure el fet d’ajornar salaris, negociar algun fitxatge o declarar que hauríem d’haver venut Messi.
Quina és la seva opinió respecte a les aparicions als mitjans de Tusquets?
Està fent funcions que no li pertoquen. És molt important que ningú, tampoc ell, s’oblidi que no és el president del Barça. És el dirigent d’una junta que gestiona el club durant un temps determinat, que no té cap mandat dels socis i que només ha de portar el club a les eleccions. S’ha extralimitat de la mateixa forma que la comissió gestora del 2015, la qual va fer fitxatges perquè considerava que hi havia incorporacions indispensables. Cap futbolista és indispensable.
El president del Barça que guanyi les eleccions del 2021 haurà d’afrontar dos temes clau: el replantejament de l’Espai Barça i el futur de Leo Messi. Quin és el seu punt de vista en relació amb la primera qüestió?
No coneixem el projecte tal com està exactament. Encara no tenim ni llicència d’obres. El primer que farem és conèixer quin projecte hi ha. Els pròxims dies incorporarem a l’equip una persona que s’encarregarà de gestionar l’Espai Barça. El primer que haurà de fer és analitzar en quin punt exacte es troba el projecte. Després, és clar, l’haurà de modificar en funció de les necessitats actuals del club. L’Espai Barça és bàsic pel futur de l’entitat, és una línia de negoci nova en què hem d’invertir per obtenir fonts d’ingressos.
Què és més urgent, el nou Camp Nou o el nou Palau Blaugrana?
El Camp Nou s’ha de renovar, d’això no n’hi ha cap dubte, però l’Eurolliga ja ens ha deixat clar que a partir de l’any vinent no podrem jugar la competició en el Palau Blaugrana actual. Per tant, és bàsic construir un pavelló del segle XXI amb les característiques requerides. En tenim un que s’ha quedat enrere, encara que quan va ser construït era brutal. Per aquest motiu, m’hauria agradat que el nou Palau tingués alguna referència a l’antic. El sostre, per exemple. Els dos projectes són urgents i importants, però com que no els podrem fer alhora, haurem de prioritzar el Palau.
Les obres no seran tan costoses en el cas del Palau, i més tenint en compte que existeix la possibilitat de buscar algun patrocinador.
Costarà al voltant d’uns 90 milions d’euros. Efectivament, jo crec que és molt més fàcil començar per aquest projecte. És que, a més, necessitem un temps per planificar la reforma del Camp Nou i ens anirà molt bé anar construint el Palau mentre estudiem l’estat actual de l’Espai Barça.
El futur de Messi, ara per ara, sembla que no està al Barça. Vostè s’ha compromès a tenir-lo renovat l’endemà de les eleccions, el dia 25. Com s’ho farà?
Jo crec que el Leo necessita un projecte que vagi més enllà de recuperar la il·lusió per jugar i passar-s’ho bé. Jo estic convençut que no vol marxar i que s’esperarà a l’arribada del nou president per prendre una decisió. Estic segur que es voldrà quedar.
No creu que el president del Barça hauria de tenir com a objectiu principal que les llegendes del club tinguessin una trajectòria a l’entitat més enllà de la seva carrera esportiva?
Sense cap mena de dubte. Una de les coses que ha de millorar el Barça, que per a mi és la millor institució del món, és precisament aquesta, la sortida de les llegendes. Hi ha molts jugadors històrics que no acaben de marxar adequadament. Gestionar el final d’un esportista és part important de com continua la seva trajectòria un cop es retiri. A Busquets, per exemple, a mi m’agradaria oferir-li que quan pengés les botes continués lligat al club amb un rol determinat al planter. Això també ens permetria continuar utilitzant la seva imatge i rendibilitzar un actiu molt important.
“Estic segur que Messi es voldrà quedar al Barça”
No és cap secret que el Barça utilitza molt la figura de Messi per negociar contractes de patrocini. L’entitat s’ha situat entre l’espasa i la paret i ha creat una dependència perillosa que podria veure’s afectada en cas que l’argentí no continués?
Quan tu tens un actiu com el Leo, l’has d’aprofitar. Això està clar. Aquests futbolistes generen un retorn interessant que cal esprémer. Has d’utilitzar tots els cromos que tinguis, ja que això et permet confeccionar contractes de patrocini més profitosos. Has de posar totes les cartes sobre la taula.
Per aquest mateix motiu considera, tal com ha dit més d’una vegada, que Neymar “sortiria baratíssim”?
Exactament. Amb futbolistes com ell és molt més fàcil vendre i generar ingressos. Quan inverteixes en un actiu és per revendre’l més car. Al final, els grans esportistes són molt rendibles i permeten incrementar els ingressos. El Barça està obligat a portar els millors jugadors del món, i Neymar és un d’ells. A qui no li agradaria que tornés? Futbolísticament, és extraordinari. Jo no crec que ara hàgim de parlar de fitxatges ni noms propis. La realitat és la que és.
El Barça s’ha d’oblidar de fitxatges multimilionaris i mirar més a casa?
El nostre projecte esportiu contempla que podem arribar a tenir un primer equip format per un 80% de jugadors de la pedrera. El 20% restant l’ocuparan els millors jugadors del món. No podem fitxar mitjanies. Hem de conjugar aquella frase del Florentino sobre els Zidanes i Pavones, encara que potser està mal expressada perquè en Pavón no era massa bo. La idea, però, ha de ser aquesta: combinar jugadors de casa amb estrelles de l’estranger.
Té la sensació que els darrers anys s’ha confiat en la Masia per necessitat, però no per convicció?
No en tinc cap dubte. El projecte de Bartomeu no ha cregut mai en la Masia. No han pujat massa jugadors i encara se n’han consolidat menys.
Què en pensa del vot electrònic?
El Barça ha de treballar per modificar la Llei de l’Esport i la Ley del Deporte. Som al segle XXI i hem d’adaptar-nos-hi. En aquestes eleccions, malauradament, no podrem utilitzar-lo.
En aquestes eleccions no, però vostè planteja un projecte basat en el soci i, tenint en compte això, entenc que voldrà que els culers tinguin més influència que la qual han tingut fins ara pel que fa a les decisions del dia a dia.
Nosaltres creiem que l’Assemblea de Socis Compromissaris, l’òrgan suprem del club, s’ha d’obrir. La paraula ‘compromissari’ prové de compromís. El que no pot ser és que hi hagi un sorteig que decideixi quins socis hi van i quins no i que, al final, l’assistència sigui de només 800 persones. Nosaltres proposarem que es facin quatre Assemblees a l’any, una cada trimestre, que permetin als socis fer un seguiment del pressupost. A més, d’altra banda, crec que els socis podrien dir la seva en relació amb qualsevol assumpte de l’actualitat blaugrana de forma telemàtica.
Quines coses podrien decidir els socis?
La samarreta, l’escut, la petició d’un crèdit que superi el 10% de la massa pressupostària… Qualsevol consulta que s’hagi de fer en una Assemblea es podria fer a tota la massa social.
Jordi Farré, durant l’entrevista amb El Món | Jordi Borràs
Què s’ha de fer perquè l’equip femení del Barça faci el darrer pas endavant que necessita per situar-se en el mateix graó de l’escala de la competitivitat que l’Olympique de Lió?
Tenim un equip que està madurant. Per fer una bona plantilla no només fa falta fitxar grans noms, també cal elaborar un equip consistent i amb experiència al màxim nivell. Crec que, molt aviat, estarem al mateix nivell que l’Olympique de Lió, el Wolfsburg i la resta de conjunts que dominen a Europa.
Quin paper tindrà la dona en el seu projecte?
Tindrà tota la importància del món. Les dones són molt més negociadores, pactistes i sensibles als problemes quotidians que els homes. Crec que és bàsic que la dona interfereixi en la vida social del Barça.
El Barça ha de defensar la llibertat dels presos polítics?
El Barça no s’ha de mullar en qüestions polítiques, però evidentment la llibertat dels presos polítics l’hauria de demanar qualsevol entitat. El Barça ho ha fet sempre, amb Bartomeu al capdavant també, i ho ha de continuar fent.
És partidari d’obrir les portes del Camp Nou a la selecció espanyola?
És un problema que no m’ha preocupat mai. Fa 34 anys que no passa i, per tant, ara no m’ho plantejo. Si m’ho demana la Federació Catalana, ja que això sempre s’organitza a través de les federacions territorials, ho farem.
Em podria definir el projecte de Jordi Farré amb una paraula o expressió?
Aire nou i fresc, idees renovades, força, joventut… Ganes de canviar el club.
1 
