L’etapa d’Andrés Iniesta al Barça sembla arribar als últims capítols. El manxec ja no se n’amaga i en les seves darreres intervencions davant els mitjans de comunicació ha començat a preparar el terreny per tal que la seva decisió no sorprengui ningú. Amb peus de plom i amb molt tacte, el capità del Barça ha alertat els socis i afeccionats culers que les relacions mai són per sempre i que ben aviat ploraran junts un adéu anunciat. Iniesta no ha pres la decisió definitiva, o això assegura, però sí que ha dedicat els darrers temps a reflexionar al voltant de la seva situació, el seu cos, el rendiment sobre la gespa i la importància que tindrà en un futur proper si segueix vestint la samarreta blaugrana.

Abans del 30 d’abril, el migcampista de Fuentealbilla ha d’haver comunicat al club la seva decisió. Una voluntat que serà definitiva i que, si acaba essent trista per als seguidors culers, tancarà un vincle de 22 anys caminant plegats. Iniesta és al Barça des dels 12 anys, edat amb la qual el jove talent va decidir abandonar Castella-La Manxa per integrar-se al projecte de la Masia, en la que fou la determinació més difícil de pair de tota la seva carrera, tal i com admet en la biografia escrita pels periodistes Ramon Besa i Marcos López. “Aquesta és la segona decisió més important, si segueixo al club de la meva vida o si me’n vaig”, ha admès en una entrevista a la Cadena SER.

 

Ara, amb 34 anys a l’esquena, al capità del Barça i al segon futbolista de la història amb més partits disputats -per darrere de Xavi Hernández– se li presenta una nova dicotomia. O l’etapa finalitza ara, aquest 30 de juny, o ho farà l’any que ve. “No vull ser-hi per ser-hi. Vull ser honest amb mi mateix. Si hi sóc serà perquè sento que estic preparat per donar el 200% que exigeix el club de la meva vida. Si no hi sóc, serà perquè no estic preparat”, ha manifestat.

Iniesta encara no s’ha decidit, però sí que ha dedicat moltes hores a pensar en el seu futur. “Tot està meditat, però no decidit. Està molt consensuat, madurat i parlat amb la meva família. Més pena i més emoció no la tindrà ningú en aquest món”, ha dit, encara que les seves reflexions obren la porta a una sortida propera: “Per naturalesa, possiblement el Mundial sigui la meva última aparició amb la selecció. És similar a quelcom que pot passar en el meu club”.



Nou comentari