En un clàssic sense res en joc, però amb el Camp Nou ple com ou i brut a la gespa com feia temps que no passava, Andrés Iniesta ha dit adéu als clàssics. En el seu 38è Barça-Madrid, el manxec ha lluït a l’inici, amb el seu futbol inimitable, i s’ha vist engolit després per la reacció del conjunt blanc i el recital de xiulet d’Hernández Hernández. Finalment, el capità ha sigut substituït al minut 57, ovacionat per l’estadi, potser una mica contrariat per com s’estava desenvolupant tot plegat. El seu últim duel de màxima rivalitat ha acabat sent volcànic, amb quatre gols, un expulsat, un parell de tanganes, trufat de polèmiques i la confirmació que per molt que estigui tot decidit aquest partit mai serà amistós.
Tot i arrossegar molèsties durant tota la setmana, Iniesta ha estat dels millors del Barça. D’entrada, en la primera pilota que ha tocat, ha fet una elegant i complicada passada amb el pit, i els primers quinze minuts han sigut seus, regirant-se, movent la pilota, connectant amb tot l’arc ofensiu. Modric corria darrere ell, signe inequívoc de qui manava, però l’empat de Cristiano ha canviat substancialment el panorama i el Madrid ha passat a controlar el partit. En aquest tram, l’equip blanc podria haver fet el segon, guanyant l’esquena als migcampistes, fins que el duel s’ha embrutat. Aleshores, el col·legiat ha agafat protagonisme. Alba i Modric se les han tingut, Ramos i Suárez també, Bale ha deixat anar una coça a Umtiti que era vermella directa –l’àrbitre s’ha inhibit- i finalment Sergi Roberto ha estat expulsat rigorosament per colpejar Marcelo.
Control únic i canvi
A la represa, Iniesta ha començat nerviós, fallant dues accions, com volent assaborir en excés el seu final. Però s’ha asserenat ràpid, demostrant que la tranquil·litat sempre ha estat un dels seus punts forts. Abans de ser rellevat per Paulinho, ha ofert un darrer control marca de la casa, impossible per qualsevol altre, no per a ell, baixant la pilota com un ballarí. Ja sense ell i el Barça amb 10 des del descans, els de Valverde han tret l’orgull i en un esforç proper a l’èpica han fet el 2-1, de Messi –amb una falta de prèvia de Suárez a Varane-, un penal catedralici no xiulat a Marcelo i han resistit amb l’empat de Bale. Tot i la tensió del matx, la sang no ha arribat al riu i els jugadors s’han saludat a l’acabar.
“Campions, oé, oé, oé”, ha cantat el Camp Nou en diverses fases, recordant al Madrid qui havia guanyat la Lliga. Dues dades quedaran: el Barça manté la imbatibilitat –i ja són 35 jornades- i el gran Iniesta s’ha acomiadat.
