“És inevitable que la Juventus depengui de Cristiano Ronaldo”

Federico Casotti, periodista italià de DAZN analitza a El Món el conjunt italià abans del partit decisiu al Camp Nou

Federico Casotti, periodista expert en futbol internacional i actual productor executiu de DAZN, atén El Món per analitzar la Juventus de Torí abans de la seva visita al Camp Nou. El comunicador italià considera que és possible que el conjunt italià s’imposi al Barça, encara que veu molt complicat que el marge sigui prou ampli per prendre-li la primera posició del Grup G. Cristiano Ronaldo, que es va perdre el duel de la primera volta per coronavirus, serà la principal amenaça d’un equip que, com els de Koeman, ha protagonitzat força ensopegades aquest inici de curs.

Federico Casotti, periodista italià | Cedida

Federico Casotti, periodista italià | Cedida

El Barcelona i la Juventus s’han classificat pels vuitens de final. El partit del pròxim dimarts és important, sobretot pel conjunt italià. En el partit jugat a Torí, tenint en compte les absències de Cristiano Ronaldo, De Ligt, Chiellini i Alex Sandro, vam veure un Barça clarament superior. Quin partit s’espera al Camp Nou?

Crec que la Juventus vol vèncer, sobretot per fer oblidar la derrota del partit d’anada i no tant per obtenir una victòria en el grup, cosa que avui sembla quelcom molt complicat. Té ganes de demostrar la seva categoria. En el partit d’anada, la Juventus va perdre per 2 a 0 i la sensació, veient el partit, va ser que encara que hagués marcat dos gols, el Barça hauria guanyat igualment. A Torí, quant al joc, els blaugrana van ser molt superiors, però tot i això cal tenir en compte que el penal nascut d’una ingenuïtat per part de la defensa italiana en els últims minuts –i que li va costar el 2 a 0– pot ser decisiu per obtenir la classificació. Un triomf de la Juventus és possible, però un 0 a 3 o un 1 a 3 és, francament, molt difícil.

El passat agost, els torinesos van canviar d’entrenador. Al timó de l’equip ara hi ha un excampió del món en la seva primera experiència com a entrenador, Andrea Pirlo. Com han anat aquests primers mesos?

Va ser un repte ambiciós, ja que Pirlo no havia mai entrenat i no havia tingut temps per preparar la temporada. El fet d’haver guanyat en aquests dos últims anys consecutius el campionat de la Lliga italiana no va semblar prou perquè Allegri i Sarri continuessin entrenant l’equip. El contracte de Pirlo és un repte pel club blanc-i-negre. Durant l’actual campionat, la Juventus ha anat perdent pel camí alguns punts de més, contra equips com el Crotone i el Benevento, encara que això és normal durant els canvis en la gestió d’un club. Havent-se classificat pels vuitens de final, però, podem dir que Pirlo ha aconseguit el mateix que Sarri que l’any passat, però després va ser eliminat per l’Olympique de Lió. Veurem com va la Champions.

No li sembla un equip encara massa dependent de Cristiano Ronaldo?

Sí, i no podria ser d’una altra forma. A Itàlia un jugador com Ronaldo marca la diferència per a qui el té. És inevitable. Es tracta d’un jugador la presència del qual dona a l’equip una gran intensitat i un punt de referència sòlid.

Quins són els punts dèbils de la Juventus?

Tots sabem que l’espina dorsal d’un equip es compon de quatre elements: el porter, la defensa, el mig del camp i l’atac. Szczesny és un porter de qualitat internacional, segur i preparat. A la defensa, De Ligt és una veritable i autèntica seguretat. En atac no cal dir massa cosa de Cristiano Ronaldo. El problema, doncs, es troba segurament al mig del camp. A la Juventus li falta un d’orquestra que avui sincerament no té. Bentancur no ha fet encara el salt de qualitat que s’esperava d’ell. Falten jugadors com Vidal, Khedira o Pogba, futbolistes que han portat la Juventus a la final de la Champions. Manca, efectivament, aquell punt de referència al centre del camp, un paper que no es pot improvisar.

S’esperava el bon rendiment de Morata? Actualment és el màxim golejador de la Champions al costat de Haland i Rashford.

Si, en absolut. Sempre he pensat que Álvaro Morata té el perfil ideal per jugar a la Juventus. En els dos anys que va jugar a Torí, en efecte, va marcar gols determinants com a la final de Berlin del 2015 contra el Barça o els dos gols davant el Real Madrid durant les semifinals d’aquell any. El que necessitava la Juventus no era precisament un atacant de trenta gols, sinó un jugador de quinze dianes determinants per temporada. L’estiu passat se’n va anar Higuaín i va ser Morata qui el va substituir. Penso que l’equip ha sortit guanyant.

Com va l’adaptació d’Arthur?

Tradicionalment, als brasilers els costa adaptar-se a la Juventis. Pirlo li està donant el temps necessari. Estem parlant d’un jugador que ha suposat una inversió important pel club. De moment no està jugant al màxim, però ho trobo normal. L’entrenador està alternant les alineacions, però estic convençut que l’Arthur sabrà guanyar-se un espai important.

Per a la Juventus, la Champions League sembla una maledicció. Nou finals disputades i només dues victòries. Aquest pot ser l’any?

Estem parlant d’un torneig estrany. El factor ‘fortuna’ és molt important. L’ambiental, també. Un simple detall pot ser decisiu. Encara recordo el núvol de cendra que fa més de deu anys va forçar el Barça a afrontar el viatge a Milà en autocar per jugar les semifinals contra l’Inter. Aquest any, desgraciadament, estem patint aquesta terrible pandèmia que jugarà, sens dubte, un paper important. Un equip que tingui molts positius per coronavirus pot ser molt perjudicat. A més, es juga sense públic a les grades i inevitablement es fa més fàcil vèncer fora de casa com s’ha vist en alguns partits del grup.

Com veu el Barça?

Koeman, com a entrenador, ha guanyat molt menys del que s’ha merescut. Penso que per a un equip com el Barça és important tenir un tècnic amb una experiència considerable com a jugador. Crec que l’elecció de Koeman com a entrenador és lògica. Parlem d’un equip que, després de l’anunci de setembre per part de Messi, sabíem que no seria com abans. La sensació que he tingut en els primers partits d’aquesta temporada és que el Barça és un equip menys dependent de l’argentí. Aquest és un factor molt important davant la inevitable separació que es produirà al final d’aquest curs o d’aquí a un temps, però que desgraciadament es produirà.

Fa pocs dies va morir Diego Armando Maradona, que abans de jugar amb el Nàpols va vestir la samarreta blaugrana.

Només et diré que el meu fill es diu Diego. No el vam escollir només per Maradona, però segur que va influir. I això que no sóc un seguidor del Nàpols. El recordo sobretot com a un jugador que ha fet grans el Nàpols i l’Argentina.

Segons el seu parer, quin equip és el favorit a guanyar la Champions?

La fase a grups i la fase eliminatòria són dues coses molt diferents. Potser el favorit és el Bayern, però estaré molt pendent també del Chelsea. El vaig veure molt bé dimecres passat a Sevilla i podria sorprendre tothom.

Més informació

Nou comentari