El Manchester City és a punt de deixar en safata mitja Premier League al Liverpool. Els de Pep Guardiola estan dominant de forma aclaparadora contra el Leicester, però no troben la forma de marcar el gol que els permeti encarar la darrera jornada de la competició de la regularitat anglesa com a líders. Quan tot sembla perdut a l’Etihad Stadium, ben entrada la represa, el capità Vincent Kompany s’inventa un extraordinari xut llunyà que entra per l’escaire de la porteria d’Schmeichel, el porter visitant. Manchester esclata d’alegria; a la majoria de pubs de Liverpool es fa el silenci.
A The Cavern Club la realitat és ben diferent. Ningú ha lamentat la diana de Kompany. La gent que l’ha omplert (una nit més) està massa ocupada amarant-se de la cultura musical del comptat de Merseyside en un dels locals més emblemàtics de la ciutat. En aquest petit racó cèntric de la localitat anglesa, el que està passant a unes 36 milles de distància, a Manchester, no té importància. Tampoc el que passarà a Anfield aquest dimarts, quan el Barça visitarà Anfield per privar el Liverpool de la final de la Champions League 2018/19. És com un món paral·lel. És l’altra cara de la metròpoli situada al nord-oest d’Anglaterra, la de la passió per la música.
El club, inaugurat el 16 de gener del 1957, va ser escenari i testimoni del naixement de The Beatles, la popularitat dels quals –i, evidentment, la de l’equip de futbol que ara dirigeix Jürgen Klopp– va convertir Liverpool en una destinació turística important. The Cavern és, segurament, el centre metafòric (i físic) de la Capital Europea de la Cultura, com va definir el Parlament Europeu l’any 2008. I no n’hi ha per menys: no totes les ciutats poden presumir de descobrir el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de la història de la música popular, quelcom que evidencia l’extrema connexió del nucli urbà en qüestió amb les noves tendències musicals.
A The Cavern tenen molt clar quina és la seva particular fórmula de l’èxit i no es desvien ni un centímetre del que demana la gent. Això de reinventar-se per no morir és una frase que només funciona en tot allò que no és diferent i especial per se. I aquest local ho és. Qui hi entra pot gaudir de música en directe cada dia (i pràcticament sense descans entre actuacions) i de diferents tipus de cervesa. També hi ha marxandatge, evidentment, ja que ningú desaprofitaria una oportunitat de fer negoci com aquesta, i diferents vitrines que mostren objectes inèdits de John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.
Tant és que hi vagi gent de Xile, la Xina o Barcelona –aquesta setmana, de fet, algunes estelades s’han deixat veure amb motiu de la visita del Barça a Anfield–; l’important és que els èxits d’Oasis, Queen i, evidentment, de The Beatles no deixin de sonar i dibuixar un ambient únic al món, més que significatiu en la faceta que defineix Liverpool més enllà del futbol. Res com un Imagine de John Lennon per aconseguir que una part de Merseyside no se n’adoni que Kompany acaba de marcar el gol que ha dilapidat bona part de les opcions de conquerir la Premier League per part de l’equip de Jürgen Klopp.
