I Malcom?

El futbolista, concentrat amb el Brasil, encara la segona aturada per partits de seleccions amb pessimisme: només ha jugat 25 minuts en els deu compromisos oficials que el Barça ha disputat des de la seva arribada

Malcom, durant la seva presentació amb el Barça.

Malcom, durant la seva presentació amb el Barça. | FC BARCELONA

El fitxatge més car del passat estiu del Barça no troba el seu lloc al conjunt blaugrana. Malcom Filipe Silva de Oliveira, que va trencar un pacte verbal amb la Roma en conèixer l’interès dels culers en els seus serveis i va arribar al Camp Nou en una operació llampec, només ha disputat 25 minuts oficials en els primers dos mesos de competició. El brasiler s’afegeix a Arturo Vidal a la llista de futbolistes oblidats per Ernesto Valverde, però entre ambdós hi ha una principal diferència: la incorporació del xilè va ser conseqüència de la petició de l’entrenador extremeny (i, per tant, el més normal és que tard o d’hora l’acabi fent jugar amb regularitat), mentre que la de l’extrem va ser una aposta del club i la possibilitat que la confiança als despatxos tingui continuïtat a la banqueta és una incògnita.

 

Ja no hi ha rastre del somriure del seu primer dia a Barcelona. Els gols que va aconseguir en l’amistós (precisament) contra la Roma i durant el Gamper han quedat en l’oblit. L’esquinç al turmell dret que es va fer durant un entrenament i la falta de minuts ho han difuminat tot. Malcom va arribar a Barcelona per ser un revulsiu però, de moment, això ha estat descartat per Valverde, mai millor dit: l’atacant ha hagut de veure la Supercopa d’Espanya i els partits davant el Sevilla, el PSV, la Reial Societat, el Girona i l’Athletic Club des del sofà de casa seva. També les visites blaugrana a Wembley i Mestalla, on ha presenciat que les seves opcions de tenir minuts han disminuït una mica més. Si amb Dembélé de titular–que té un perfil semblant al seu– ja no ha jugat per anar-li donant descans, amb Arthur com a escollit per completar el mig del camp (format pels indiscutibles Sergio Busquets i Rakitic) i amb Coutinho situat a l’extrem esquerre, Malcom encara veu més reduïdes les seves oportunitats de demostrar la seva qualitat sobre el terreny de joc. I més tenint en compte que la posició de dotzè home, a hores d’ara, pertany al francès.

 

Poc marge de maniobra

 

La situació no preveu solucions a curt termini. Al Barça li espera un final d’octubre i un inici de novembre d’allò més exigent: Sevilla (líder de la Lliga), Inter de Milà (al Giuseppe Meazza i al Camp Nou, en dos partits que probablement definiran el campió del Grup B de la Champions), Reial Madrid, Rayo Vallecano i Betis seran els rivals dels catalans entre la segona i la tercera aturada per partits de seleccions. Valverde farà rotacions en algun d’aquests compromisos, però molt hauran de canviar les coses perquè Malcom sigui partícip d’aquestes. El futbolista n’és conscient, però no tira la tovallola i, segons TV3, té entre cella i cella els partits de Copa del Rei, ja que els veu “una bona oportunitat per reivindicar-se”. El mateix mitjà de comunicació també apunta que l’àrea esportiva culer ha parlat amb l’entrenador extremeny sobre el brasiler i el Txingurri no ha manifestat que no compti amb ell ni que tingui res en contra seva.

 

El rendiment de Paco Alcácer al Borrussia Dortmund –ha marcat sis gols en 81 minuts– demostra que la confiança en un mateix és quelcom molt important en l’elit esportiva. De moment, i sense que hagi pogut palesar-ho amb actuacions en partits oficials, Malcom demostra seguretat en poder capgirar la situació. I aquesta és l’única manera positiva i productiva d’afrontar el que està vivint. El preu que es va abonar pel seu fitxatge (41 milions d’euros, una xifra moderada tal com està el mercat) i la seva joventut (21 anys) no li generen la mateixa pressió que, per exemple, va patir (i encara pateix) Dembélé. Ell va renunciar a ser indiscutible a la Roma per intentar fer-se un lloc en una davantera en què les titularitats de Messi i Suárez no es negocien; va avantposar l’ambició al conservadorisme i, de moment, la realitat està entestada a explicar-li que es va precipitar. La seva persistència i lluita, sumades a la seva qualitat, determinaran si aquesta i Valverde han estat equivocats o no.

Nou comentari