“Joodeer!”. A Paco Alcácer se li ha escapat aquest renec de desesperació després de no arribar per poc a una centrada. Era el minut 60. Luis Enrique també ha lamentat amb un gest que el de Torrent es quedés a centímetres de rematar. El valencià ho estava passant malament, l’equip guanyava 4-0 i no hi havia manera que ell fos protagonista contra un segona B. Fins que al 74, Alcácer ha connectat un cop de cap després d’un rebuig, realment un gol lleig, possiblement en fora de joc, però per al 17 del Barça ha estat un autèntic respir. Ha mirat al cel, ha cridat i ha aixecat els braços, com qui es treu un pes de sobre. És el seu primer gol oficial després del seu fitxatge i s’ha d’esperar que sigui un punt d’arrencada.
Alcácer és internacional, al València era el capità amb 22 anys i un referent. No ha tingut una vida fàcil. El dia que debutava de xe va morir el seu pare i tot s’ho ha guanyat a base d’esforç i constància. I talent. Té gol, sempre els ha fet, però a l’equador de la temporada la seva presència al Barça ha estat poc més que testimonial i amb escàs rendiment. Per això el gol d’avui li ha de donar l’empenta perquè no passi de blaugrana com una equivocació sinó com algú que es va saber fer un forat. L’empetitit Alcácer s’ha d’engrandir i ha de demostrar la personalitat que ha exposat des de tan jove.
Amb el gol a Alcácer li ha canviat la cara. Ha somrigut com no ho havia fet en els últims quatre mesos. Que el davanter centre viu del gol és un tòpic però també una realitat. I al de Torrent és com si li haguessin donat una injecció d’adrenalina. Sap que el seu paper és de suplent del trident, especialment de Luis Suárez, però també que pot tenir les seves oportunitats. Avui ha posat la primera pedra, tot i que fos enfront un rival d’inferior categoria. El 7-0 final no indica les dificultats que han tingut els de Luis Enrique per apropiar-se del matx.
I és que l’Hèrcules s’ha plantat al Camp Nou amb un 6-3-1, més defensiu impossible. L’equip d’Alacant s’ha dedicat a no deixar combinar el Barça i tallar-li les triangulacions interiors. Durant 35 minuts se n’ha sortit, sobretot perquè no ha rebut ocasions, davant uns locals concentrats, sense donar per suposada la seva superioritat, però plans. No és fàcil jugar contra un autobús, encara que sigui un segona B, i això ha fet que el partit caigués en una rutina de desplaçar la pilota de dreta a esquerra, amb 80% de possessió blaugrana i escassa profunditat. Luis Enrique ha situat els laterals quasi d’extrems i els extrems per zona interna per posa en problemes els tres centrals visitants.
Fins que Digne ha trencat la línia numantina i aleshores ja tot ha anat de baixada. Ha estat quan el famós fons d’armari barcelonista s’ha pogut deixar anar, també amb més espais, i ha arribat la golejada, un hat trick d’Arda Turan –quines sensacions més contradictòries que deixa aquest jugador- i el gol, per fi, d’Alcácer. Paco, ha de ser el primer de molts!
