L’hora de la Masia, per convicció o per necessitat

Excepte un exercici d’enginyeria financera miraculós, el fons d’armari blaugrana deixarà d’estar compost per peces d’importació per passar a estar format per vestits fets a casa

Els llibres d’autoajuda i els comptes motivacionals de les xarxes socials insisteixen sovint en el tòpic del got mig ple, el de convertir els problemes en oportunitats, el d’aprendre fins i tot de les situacions més complicades. Instal·lats en l’optimisme, consideren que el coronavirus és una bona oportunitat perquè la societat aprengui a valorar el que té abans de trobar-ho a faltar, a no girar l’esquena a allò que és important de veritat. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat una crisi econòmica que ho està fent trontollar tot i, fins i tot, ha explotat la bombolla inflacionista del mercat de fitxatges del futbol d’elit, que feia molts anys que s’engreixava sense que ningú fes res per evitar-ho. Però fins i tot en aquestes circumstàncies hi ha motius per ser positiu.

El Barça, és clar, no viu al marge d’aquesta realitat i està obligat a confeccionar una plantilla competitiva de cara a la temporada 2020/21 sense la possibilitat de dur a terme les inversions extravagants dels darrers anys. Josep Maria Bartomeu ja va deixar ben clar, en la roda d’entrevistes als principals mitjans de comunicació que fa sempre que el club celebra una bona notícia –en aquest cas va ser posterior a l’acord amb els futbolistes per a la rebaixa salarial–, que la davallada en els ingressos provocarà que els clubs hagin de recórrer a altres fórmules, com per exemple els intercanvis entre efectius, per reforçar-se. L’altre recurs que tots els directors esportius i entrenadors estaran obligats a explotar, també Éric Abidal i Quique Setién, serà el del futbol formatiu.

Sigui per convicció, per falta d’alternatives o per manca de diners, la Masia somriurà molt més del que ho ha fet els últims anys. Excepte un exercici d’enginyeria financera miraculós, el fons d’armari blaugrana deixarà d’estar compost per peces d’importació per passar a estar format per vestits fets a casa, per matèries primeres. Bona part dels futbolistes que no han estat a l’altura i no s’han guanyat la condició de titular –Rakitic, Coutinho, Dembélé, Semedo, Umtiti, Arturo Vidal, Junior o fins i tot Arthur– serviran, molt probablement, per fer caixa i ajudar el club a permetre’s incorporacions costoses com les de Lautaro Martínez o Neymar Jr. No és cap casualitat que el festival de rumors que s’està celebrant aquests mesos amb motiu de l’absència de partits col·loqui aquests noms a la porta de sortida, mentre que a la d’entrada situï futbolistes com Cucurella o Aleñá, cedits al Getafe i al Betis, respectivament, encara que el lateral esquerre deixarà de ser propietat culer en un 60% tan bon punt els de Bordalás paguin els sis milions d’opció de compra amb què compten. Si s’escau, caldrà pagar fins i tot per ell.

El Barça, però, no només s’haurà de fixar en els futbolistes que ja fa temps que juguen al màxim nivell. Riqui Puig, Àlex Collado, Iñaki Peña –en cas que Neto decideixi deixar de ser el segon de Ter Stegen– o Monchu, entre d’altres, també podrien fer el salt al primer equip. Sobre el paper, i tal com va repetir moltes vegades en la seva presentació, Setién és un entrenador al qual li agrada completar les plantilles amb joves del filial, encara que no és menys cert que a l’hora de la veritat ha preferit apostar per promeses abans que per realitats. Una frase del tècnic càntabre durant el confinament va exaltar el barcelonisme: “Què prefereix la gent, el planter o tirar endavant?”, va dir. La dictadura dels resultats dona poc marge de maniobra, evidentment, però la crisi econòmica provocada pel coronavirus, que tantes conseqüències nefastes tindrà per al Barça, condicionarà molt el pròxim mercat de fitxatges. Ja ho diuen els llibres d’autoajuda i els comptes motivacionals de les xarxes socials: tots els problemes poden convertir-se en oportunitats.

Més informació

Nou comentari