Els jugadors del Barça celebren el gol de Messi contra el Sevilla.
Els jugadors del Barça celebren un dels gols de Messi contra el Sevilla. | EFE

El Barça se’n va a Sevilla i torna més líder de la Lliga després d’una nova exhibició de Leo Messi (2-4). El conjunt blaugrana remunta al Sánchez Pizjuán gràcies a un hat-trick de la seva estrella i un gol en el temps d’afegit de Luis Suárez, que es reconcilia amb l’encert de cara a porteria. Les dianes de Jesús Navas i Mercado i l’esperit competitiu dels de Pablo Machín no poden fer res davant la versió més divina del millor jugador del món.

 

Sense futbol

 

Un equip que pretén guanyar totes les competicions ha de ser, inexcusablement, fiable a domicili. No només a Europa (la Champions League ja s’ha encarregat de demostrar al Barça que sense saber competir lluny del Camp Nou no es pot arribar lluny), sinó també en les competicions domèstiques. Després de l’empat amb millors sensacions que resultat a Lió, el conjunt blaugrana ha començat al Sánchez Pizjuán una minisèrie de tres capítols amb molts finals possibles, però un clar denominador comú: tant per positiu com negatiu, les visites culers a Sevilla (Lliga) i Madrid (Lliga i Copa) determinaran el grau d’èxit de l’equip a les dues màximes competicions del futbol espanyol.

 

El primer episodi ha començat posant la por al cos al Barça i als seus aficionats. Ernesto Valverde va deixar clar en roda de premsa que per a ell el partit d’aquesta jornada era transcendental i ho ha tornat a evidenciar amb una alineació titular farcida de titulars encara que alguns d’ells, com Rakitic i Arturo Vidal, estiguessin apercebuts de sanció. A la banqueta només s’hi han quedat Lenglet (Umtiti ha tornat a jugar després de tres mesos sense fer-ho) i Dembélé, el relleu del qual l’ha agafat Coutinho per intentar tornar a enamorar el barcelonisme, escèptic amb la seva figura després del seu mal rendiment en les darreres setmanes.

Jesús Navas celebra el seu gol contra el Barça.
Jesús Navas celebra el seu gol contra el Barça. | EFE

Tot i entendre la rellevància del matx i deixar de banda els futurs Clàssics, el Barça s’ha topat amb dues realitats que l’han ferit des de l’inici: el Sevilla és un equip que multiplica per quatre (com a mínim) la seva perillositat quan juga al seu estadi i Jesús Navas sempre rendeix de forma excel·lent quan veu la samarreta blaugrana a l’altre costat del camp. L’extrem dret ha avançat el seu equip en culminar un contraatac després d’una pèrdua de Leo Messi. En un intercanvi de cops entre andalusos i catalans, els primers sempre se sentiran molt més còmodes que els segons, i més si aquests estan tan lents en les transicions com ho han estat mentre Ben Yedder corria cap a l’àrea de Ter Stegen en el primer gol de la tarda. Un cop més, en la primera part els de Valverde no han sabut desplegar un futbol de posició notable i n’han patit les conseqüències.

 

Leo Messi és tan bo que, en un moment puntual abans de la mitja hora de joc, ha aconseguit desarticular el sistema defensiu ideat per Pablo Machín amb l’objectiu de minimitzar els atacs per l’esquerra de Jordi Alba i engarjolar el mateix futbolista argentí cada vegada que tocava la pilota. Ho ha fet amb una voleia espectacular després d’una centrada de Rakitic, però el geni del capità no ha servit perquè la meitat inicial del primer capítol tingués un final feliç. Mercado, en convertir en diana una jugada que ha evidenciat una passivitat imperdonable de la defensa culer i que Umtiti està molt lluny de la seva millor versió (i de la de Lenglet), ha tornat a avançar el Sevilla i el Sánchez Pizjuán ha embogit novament.

 

Amb Messi, tot és més fàcil

 

El joc del Barça, semblant al dels partits contra l’Athletic Club, el Valladolid o el València, no estava a l’altura de les expectatives i les necessitats. Els blaugrana estaven decebent a domicili i Valverde ha tingut clar que havia de moure dues fitxes al descans. L’extremeny ha deixat de banda el seu conservadorisme i ha posat tota la carn a la graella amb dos moviments ofensius. Dembélé i Sergi Roberto han substituït Arturo Vidal i Semedo, respectivament. Els catalans han seguit estant imprecisos en els metres finals, però ho han intentat amb més insistència i el Sevilla s’ha espantat. Els andalusos han canviat els intents de perill constants per la pèrdua despiadada de temps. Declaració d’intencions. Sabien que el Barça faria un pas endavant i tenien clar el full de ruta a seguir perquè els tres punts no marxessin del Sánchez Pizjuán. Se’ls ha fet molt llarga la represa, és clar.

 

Els de Pablo Machín, però, no ho han aconseguit per culpa de, qui sinó, Messi. Dir que l’argentí ha tornat seria menysprear-lo, ja que si bé és cert que en els darrers partits no ha estat tant fi com a conseqüència dels problemes físics que arrossegava des del partit contra el València, no ho és menys que ho ha intentat com ningú. Ha estat més humà que normalment, sí, però això no vol dir que no hi hagi estat. La gent està tan acostumada al fet que el ’10’ normalitzi allò que no és normal que, quan no ho fa, ho troba a faltar. Després d’una bona pressió blaugrana i una pèrdua de Vaclik, la pilota ha acabat a peus de Messi a la frontal de l’àrea, des d’on ha fet un control orientat amb l’esquerra i ha enviat a l’escaire un xut potent amb la dreta.

Els jugadors del Barça celebren un dels gols de Messi contra el Sevilla.
Els jugadors del Barça celebren un dels gols de Messi contra el Sevilla. | EFE

L’argentí ha marcat el seu 35è gol al Sevilla en 37 partits, ha igualat el matx a vint minuts per al final del partit i, com els millors mags, s’ha reservat el millor per al final. El Barça no havia fet un bon partit i jugadors com Suárez han estat una altra vegada a un nivell força baix, però els culers han arribat als instants finals amb opcions de victòria. Només calia esperar l’enèsim truc del millor jugador del món. Per si algú encara no ho sabia, Leo Messi no falla mai. Mai, mai, es pot dubtar del ’10’. Aleñá ha provat sort des de fora de l’àrea i el refús de la defensa local ha acabat als peus del capità. Lluny de posar-se nerviós, Messi ha superat Vaclik amb una increïble vaselina que, al mateix temps, ha ajudat el Barça a encarrilar una victòria importantíssima de cara al camí cap al títol de Lliga. I per si no n’hi havia prou, ha fet una assistència espectacular a Luis Suárez perquè l’uruguaià fes el quart i es reconciliés amb el gol. Gràcies a la seva estrella, el Barça ha fet una remuntada d’orgull (no de futbol) a Sevilla per seguir demostrant que no vol cedir el seu tron a la Primera Divisió espanyola.



Nou comentari