Tard, massa tard, però la reacció ha arribat. En un escenari de màxima exigència i contra un rival en una forma excel·lent, el Barça ha demostrat a tothom, també a si mateix, que està perfectament capacitat per oferir una imatge brillant, una posada en escena ben diferent de la que ha avorrit i entristit els culers les darreres setmanes. El conjunt blaugrana ha assaltat el Vila-real, que fins aquest diumenge no havia perdut cap dels compromisos que havia disputat després de l’aturada pel coronavirus, gràcies a una actuació que, per fi, ha estat a l’altura de les expectatives, competitivament i estètica (1-4). Ja ho va dir Setién en la roda de premsa de presentació i ho recorda en la descripció del seu perfil oficial a les xarxes socials: “El millor camí per arribar a la victòria és fer les coses bé”. Així, sí.
L’entrenador càntabre ha estat més encertat que mai a l’hora de dissenyar l’estratègia per visitar l’Estadi de la Ceràmica. Ha apostat per la línia defensiva habitual, però ha elaborat el context adequat per permetre que Antoine Griezmann deixés de ser notícia per la seva poca transcendència en l’equip i passés a ser-ho per la seva qualitat, indiscutible per molt que fins al dia d’avui no li hagin sortit del tot bé les coses. Amb el context adequat, el francès ha brillat. Amb pilota i sense. Ha estat omnipresent i s’ha entès molt bé amb Leo Messi –també excels, encara que en el seu cas això no és noticiable–, Luis Suárez, Sergi Roberto –molt encertat com a interior, amb conduccions molt interessants– i Jordi Alba. Una centrada del lateral esquerre cap a l’exdavanter de l’Atlètic de Madrid quan només s’havien jugat quatre minuts, de fet, ha avançat el Barça. Pau Torres ha impedit que el Petit Príncep rematés a plaer, però ha introduït la pilota a la seva pròpia porteria.
Les coses han començat molt bé i els blaugrana han fet el millor partit des de l’arribada de Setién. Gerard Moreno, en mode devorador després de l’aturada, no ha desaprofitat una pilota morta a la frontal de l’àrea petita per igualar el marcador abans del quart d’hora de joc, però l’empat, que ha evidenciat els problemes de solidesa dels visitants, no ha desestabilitzat els seus plans. El Barça ha pressionat molt bé, ha estat molt encertat a l’hora de superar línies rivals i ha tingut molta profunditat. Menys de cinc minuts després de la diana castellonenca, Luis Suárez ha aprofitat una passada deliciosa de Messi per batre Sergio Asenjo amb un xut molt ben col·locat que ha desviat lleugerament Albiol. Arturo Vidal ha desaprofitat un u contra u davant el porter del Vila-real, però en els darrers instants de la primera meitat els culers han tornat a colpejar per planificar una represa tranquil·la. Messi ha fet una assistència de luxe a Griezmann, que ha acomiadat 45 minuts molt bons amb una vaselina meravellosa a l’abast de molt pocs. Oh, là là.
Al descans, Javier Calleja ha canviat el sistema i ha frenat l’hemorràgia blaugrana, però el Vila-real no ha inquietat Ter Stegen en cap moment. El canvi de formació local, tenint en compte que el resultat era favorable als interessos visitants, ha estat definitiu. El Barça, per la seva banda, ha estat molt tranquil i ha continuat picant pedra a la recerca de més gols. Leo Messi n’ha aconseguit un després d’una jugada col·lectiva preciosa, però el VAR l’ha anul·lat per fora de joc d’Arturo Vidal en una jugada prèvia. Ansu Fati, Riqui Puig, Ronald Araujo i Ivan Rakitic han tingut minuts i han donat descans als més habituals. Els joves han aprofitat l’avinentesa per continuar demostrant que estan capacitats per ajudar quan se’ls necessiti. Ansu Fati, de fet, ha pogut celebrar un gol preciós: s’ha desmarcat a la perfecció i després ha definit amb la seva voracitat característica. Amb tot dat i beneït, Messi ha estavellat un xut de falta contra el travesser d’Asenjo.
La reacció del Barça ha arribat massa tard. Només un miracle permetrà que els culers guanyin la novena Lliga dels últims dotze anys: queden 12 punts per disputar i el Madrid, que aquest diumenge ha tornat a guanyar amb polèmica arbitral, en té quatre més que els blaugrana. Més enllà de decisions incomprensibles del VAR, l’equip de Quique Setién ha de centrar-se en el que pot controlar i reflexionar per què no ha aconseguit jugar bé fins avui. Amb una imatge com la d’aquest vespre al País Valencià hauria estat molt difícil que s’hagués entregat en safata el títol de campió a l’etern rival com s’ha fet. A la Lliga ja no valdrà allò de val més tard que mai. D’aquí a poc més d’un mes, però, torna la Champions. I jugant així, tot és possible.
