La ciutat de Girona ha abandonat definitivament les samarretes blaugranes que temps enrere havien tenyit dels colors del Futbol Club Barcelona els seus carrers. Durant la prèvia de l’esperat Barça-Girona, els joves aficionats han reivindicat el sentiment gironí enfront del sentiment de la capital. Joves i vells socis coincideixen en el mateix, en el canvi del blaugrana i el blanc-i-vermell, un sentiment de pertinença local “d’una ciutat mai conquerida” com clama un dels càntics del grup d’animació Jovent Gironí.
Un dels exemples clars d’aquesta dualitat que, cada vegada menys, experimenta la ciutat són l’Iñaki i el Pau. Pare i fill, un del Girona i un del Barça, feien provisió de benzina a la moto abans de pujar cap a l’estadi de Montilivi, on el Girona busca tornar a fer la gesta i superar en joc i resultat el Barça. Iñaki, “soci des que era petit, tot i que amb un interval” destaca que el seu fill, en Pau és soci des de fa quatre anys, tot i que “ara amb en Lamine Yamal…” bromeja sobre com el seu fill llueix orgullós una samarreta del Barça mentre destaca, amb la il·lusió de la canalla, que “el Barça guanyarà”.
L’afició del Barça, per altra banda, menys nombrosa a terres gironines, tot i alguns haver vingut amb AVE, en la seva majoria castellanoparlants s’ha vist amb comptagotes, i en Rachid destaca que ha pujat directament des de Barcelona per veure “un gran partit”. Tot seguit, aquest jove aficionat -amb una samarreta de Rivaldo-, provinent del Marroc ha entrat en un bar a fer un mos. “Hi ha gana”, ha dit mentre s’acomiadava de Món Esport.
La il·lusió, el motor d’una ciutat
Si alguna cosa han destacat els aficionats gironins en les converses amb Món Esport, és la il·lusió de disputar la Lliga de Campions. Tot i que l’Enric, un jove aficionat de 22 anys ha assegurat que “la nostra competició és la lliga, la Champions és un premi”. L’Oriol Busquets és un dels altres aficionats que han parlat amb Món Esport. Busquets, soci des de fa 11 anys assenyala com n’és d’important el que s’està vivint “després del pal de Lugo ara ja fa molts anys” i que espera “cardar-li 4 gols al Barça, com l’any passat”.
El sentiment de pertinença és el que més ha arrelat als joves aficionats gironins, que han trobat en el Girona un equip que representa tota una població i és “un motiu d’orgull”, destaca en Marc; un aficionat que ha pujat aquest matí des de Sant Celoni i que no té entrada per veure el partit. Una situació que es reprodueix en molts altres aficionats, ja que assegura que “m’ha parat un munt de gent del Barça preguntant si encara es venien entrades”. Malgrat no tenir entrada, Marc no ha marxat de Girona, ha seguit la prèvia amb el Jovent Gironí, i assenyala que “me n’aniré a un bar a veure el partit”. “I amb sort celebrar el resultat”, destaca tot rient.
La Champions és un dels grans atractius. L’Enric, tot i destacar que la competició prioritària ha de ser la Lliga, posa èmfasi en el fet que a París “hi haurà 1000 gironins, és espectacular”, un creixement gegantesc que omple d’orgull aquest aficionat i el seu acompanyant, en Martí, que lamenta que es disputin pocs partits de Champions a l’estadi de Montilivi. “És una llàstima, però jo ja tinc entrada per el partit contra l’Arsenal”, destaca.
Girona, un baluard contra la capital
Aquest abandonament del sentiment barcelonista per el del gironí és un dels motors dels joves aficionats del club blanc-i-vermell, que ha viscut un creixement espectacular en els seus darrers anys. Iñaki destaca que “ara juguem Champions i contra el Barça o el Madrid” però fa uns anys “jugàvem a segona B, tercera i fins i tot Primera Catalana“. El futur del club recau en gran mesura en els aficionats més joves i sorollosos. Durant la prèvia abans del ‘corteo’ del Jovent Gironí s’han sentit, entre petards i olor de cervesa, diversos càntics reivindicant la ciutat de Girona contra la capital, Barcelona i la capital del regne Madrid. En Cesc, que acompanyava en Marc en la seva aventura a Girona reivindica el sentiment de pertinença “jo fa uns anys era del Barça, ara ja no”. Tot i que, al contrari que el seu amic Marc, que pronostica un 4-2 favorable al Girona, Cesc és més cautelós i diu que el resultat serà de 3 a 3.
L’avinguda de Montilivi ha estat una gran festa, aficionats de totes les edats i “una ciutat mai conquerida” han estat els protagonistes de la gresca i xerinola que el Jovent Gironí ha desfermat en la seva pujada a l’estadi. Reafirmació del sentiment per al Girona, desmarcar-se de Barcelona i unes goles perfectament engreixades amb cervesa per animar el Girona “el meu amor” i destacar que, “qui no ve per animar el Girona per a què ha vingut”, canten des de la grada en moviment abans d’arribar a l’estadi. El so del bombo, dels càntics i de la pirotècnia ha fet que bona part dels curiosos s’animessin a sumar-se a la festa desfermada a 500 metres de l’estadi.
